L'any informatiu a Ponent, marcat per la sequera i la falta de reserves d'aigua

Les restriccions al regadiu focalitzades en el tancament del canal d'Urgell i esteses al conjunt de canals de Ponent, han marcat informativament aquest 2023. La sequera i les reserves escasses als embassaments han provocat importants pèrdues al sector agrícola que també ha hagut de patir novament un estiu amb diverses onades de calor. Les eleccions municipals del maig han canviat els governs d'algunes capitals de comarca, començant per Lleida que torna a ser del PSC, igual que Balaguer i Cervera. Informativament parlant, també han marcat l'any els actes de commemoració del centenari de l'escriptor Josep Vallverdú i l'astrofísic Joan Oró o el feminicidi de Balaguer i el recent assalt violent que va acabar amb la mort d'un ancià a Tàrrega.

18 de gener 

Primer feminicidi de l'any a Catalunya. Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'una dona de 38 anys que apareix amb un ganivet clavat a l'estómac a casa seva a Balaguer. L'endemà, la policia deté la parella de la víctima, un home de 44 anys, acusat de ser l'autor del crim. Un altre crim d'enguany és el d'un veí de Tàrrega de 86 anys que rep un tret després de ser assaltat a casa seva per dos homes el 16 de desembre. Enguany s'ha detingut el suposat autor de l'assassinat d'un taxista a Lleida l'abril de 2022. En matèria judicial, destaca que la Fiscalia anuncia a principis d'octubre una denúncia contra l'exdirector de l'Aula de Teatre pels suposats abusos sexuals continuats a alumnes del centre. També es denuncien dos exdirectores per conèixer els fets i no denunciar-los. L'Audiència ha condemnat a 22 anys de presó l'acusat d'assassinar el seu company de pis al 2020 a l'avinguda de les Garrigues de Lleida.

5 de febrer 

Arrenca a Lleida l'Any Vallverdú que celebra el centenari de l'escriptor i busca divulgar la seva obra en totes les dimensions i gèneres literaris. Durant el 2023 es fan més de 200 activitats arreu del país fins al 3 de desembre, quan es clausura l'Any Vallverdú, amb el seu protagonista en plena forma. Es pot comprovar amb el fet que el mateix Josep Vallverdú assisteix a la majoria d'homenatges i es deixa estimar i interactuar amb molts dels seus lectors, especialment els més joves. El 2023 també ha celebrat el centenari d'un altre il·lustre lleidatà, l'astrofísic Joan Oró, que va destacar per acostar la temàtica de l'origen de la vida al gran públic i va treballar a la NASA.

10 de febrer 

Es detecta un brot de grip aviària en una granja d'Arbeca, a les Garrigues. Des de 2017 que no se'n detectava cap en una explotació per a consum humà. Acció Climàtica sacrifica 37.000 galls d'indi i 50.000 guatlles de l'explotació i tot i que el virus no és transmissible als humans, s'immobilitzen 10 explotacions d'aviram de l'entorn i es fan inspeccions veterinàries per seguretat en un radi de 10 quilòmetres. Durant un mes hi ha restricció total de moviments a la zona per evitar la propagació del virus. Malgrat la preocupació pel cas, el sector es mostra satisfet per la ràpida actuació i una vegada passa el període de control, no es detecta cap brot més.

3 de març 

Prop de mig miler de tractors col·lapsen els carrers de Lleida en la tercera marxa lenta en un mes a les comarques de Ponent per reclamar al Govern mesures efectives contra la plaga de conills que provoca danys a la vinya, sembrats i arbres fruiters, sobretot a l'Urgell i el Segrià. Denuncien que la sobrepoblació d'aquests animals està arrasant els cultius i que hi ha productors que directament desisteixen de sembrar. Demanen que s'autoritzi l'ús del fosfur d'alumini al camp i critiquen que les mesures que ha dut a terme el Govern fins ara són insuficients. La tensió de la protesta va en augment i alguns manifestants llancen conills vius a la seu dels serveis territorials d'Acció Climàtica, una acció que entitats ecologistes porten als jutjats. Al llarg de l'any, el Govern activa noves mesures i es declara l'emergència cinegètica on es capturen més de 437.000 rosegadors.

25 d'abril 

Tanca el canal d'Urgell per la sequera i la falta de reserves un mes després d'iniciar la campanya de reg. És la primera vegada en 160 anys d'història d'aquesta infraestructura que s'ha de prendre una mesura així de dràstica. Molts pagesos han de deixar de plantar cereal d'estiu i només es poden garantir una sèrie de regs de supervivència per als arbres fruiters. El canal Segarra-Garrigues, que també s'abasteix del sistema Oliana-Rialb ha de començar a aplicar restriccions al cap de pocs dies i altres canals de Ponent com el canal de Pinyana o el canal d'Aragó i Catalunya no s'escapen de les restriccions tot i partir d'una millor situació. El sector agrícola quantifica de milionàries les pèrdues per la sequera i no tarden a arribar les mobilitzacions que tenen lloc a Saragossa, a les portes de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) però també a Madrid. A l'estiu, les reiterades onades de calor també posen en perill les explotacions de fruita i davant la persistent falta de precipitacions, es comença a planificar una campanya pel 2024 que també es preveu amb restriccions. La crisi de l'aigua posa de manifest més que mai la necessitat de modernitzar el canal d'Urgell.

28 de maig 

Les eleccions municipals sacsegen el mapa polític de les capitals de comarca de Ponent. A Lleida el PSC de Fèlix Larrosa guanya amb 8 regidors però no aconsegueix majoria absoluta i decideix governar en minoria. La derrota electoral d'ERC i Junts provoca que els seus respectius líders, Miquel Pueyo i Toni Postius, decideixin plegar. A Balaguer ERC que governava amb majoria absoluta també pateix una forta patacada i guanyen els socialistes de Lorena González que forma govern amb Pacte Local. A Cervera els republicans també perden l'alcaldia de la mà del PSC que havia presentat un jove candidat, Jan Pomés, que firma un acord amb Junts. Les Borges Blanques també canvia de color i forma un govern de coalició entre el partit Borges per la República i ERC. A Mollerussa, Marc Solsona aconsegueix aguantar l'alcaldia després de presentar-se amb Ara Pacte Local però empata amb Junts. Comença el mandat formant govern en minoria amb el PSC però abans d'acabar l'any aconsegueix majoria sumant als regidors de Junts. Tàrrega repeteix el tripartit d'ERC, CUP i el PSC i a la Diputació de Lleida, el republicà Joan Talarn manté la presidència però canvia de socis de govern deixant fora Junts i pactant amb el PSC, Unitat d'Aran i Pacte Local.

25 de juliol 

Fèlix Larrosa trasllada al conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, que "no hi haurà alberg a Pardinyes". L'alcalde socialista compleix així una de les seves promeses electorals enterrant el projecte d'alberg per a temporers dissenyat per l'anterior govern d'ERC i Junts i aposta per incloure l'atenció als treballadors de la campanya agrícola dins del nou Model d'Inclusió, que la Paeria va presentar el 31 d'octubre. El projecte s'executarà per fases i proposa ubicar temporers en quatre mòduls prefabricats que es repartiran per l'Horta, el primer dels quals està previst que s'instal·li l'any vinent. La Paeria negocia amb la Generalitat per mirar de no perdre els quatre milions d'euros que l'executiu català s'havia compromès a destinar a l'alberg de Pardinyes.

2 d'agost 

La junta de govern local de la Paeria de Lleida aprova un tràmit menor però necessari perquè els promotors de Torre Salses puguin continuar la tramitació del centre comercial i d'oci que l'anterior govern municipal havia deixat aparcat. El projecte es desencalla i Promenade Lleida preveu tornar a demanar la llicència comercial i també s'ofereix a agilitzar els tràmits per a la construcció dels vials d'accés al complex, que costaran quatre milions d'euros. El projecte no està exempt de polèmica ja que el 13 de gener l'aleshores alcalde Miquel Pueyo i el tinent d'alcalde Toni Postius van haver d'anar a declarar al jutjat arran d'una querella per prevaricació presentada per Promenade Lleida. El jutjat acaba arxivant la querella al novembre però la promotora hi presenta recurs. A banda, una quinzena d'associacions de comerciants de Ponent, que agrupen més de 3.000 botigues, signen enguany un manifest contra Torre Salses al considerar que "replica el model existent" i suposa un "atac" a l'economia local.

15 de setembre 

La comunitat musulmana més nombrosa de la ciutat de Lleida, Ibn Hazm, celebra la seva darrera pregària al Palau de Vidre dels Camps Elisis. Els musulmans han d'abandonar l'equipament que els havia acollit en els darrers anys per les obres de remodelació que s'hi duen a terme. Des d'aleshores, la comunitat fa la pregària multitudinària dels divendres en espais alternatius del municipi, com el cobert de Fira de Lleida i la canalització del riu Segre, sota el pont de Príncep de Viana. En aquest darrer indret, s'hi concentren inicialment sense el permís municipal i la Guàrdia Urbana els aixeca acta. El 24 de novembre, el ple de la Paeria aprova la licitació d'un solar municipal al polígon industrial Camí dels Frares amb l'objectiu que s'hi pugui implantar un centre de culte. Els musulmans, però, avancen que no tenen interès en instal·lar-se en aquest terreny i negocien l'adquisició d'altres espais.

17 de novembre 

La mítica discoteca Big Ben de Golmés (Pla d'Urgell) reobrirà al 2024. Així ho anuncien els nous propietaris del complex que porta vuit anys tancats, el grup Búnker, que també concreten que la reobertura es farà per fases, començant pel restaurant i les carpes i acabant amb la discoteca a finals d'any. La previsió és oferir unes 15 sessions a l'any i asseguren que es mantindrà l'essència de la sala de ball que per la qual han passat generacions de lleidatans però també catalans per gaudir de l'oci nocturn. La compra de Big Ben es fa per més d'un milió d'euros i caldrà fer una important reforma per rehabilitar l'espai que va tancar pels canvis de tendències en l'oci nocturn.

24 de novembre 

Es jubila el director de Museu de Lleida, Josep Giralt, que ha estat al càrrec durant 8 anys marcats per l'entrada de la Guàrdia Civil per endur-se l'art de Sixena l'any 2017. Giralt admet que aquella data va ser la més dura i trista de la seva carrera però considera que el museu en va sortir reforçat amb una reforma d'espais que van rebre obres d'un nivell superior. Sis anys després d'aquells fets, les obres de Sixena no es poden visitar al Monestir de Vilanova de Sixena on es van dipositar i el govern d'Aragó assegura que volen reobrir l'exposició a finals de 2024. Des de Catalunya es posa en dubte el seu estat de conservació per les condicions d'humitat on es troben i es lamenta que després de tot, hagin acabat així. L'altre gran museu de la ciutat, el Morera encara la recta final de les obres de la nova seu a l'edifici de l'antiga audiència.

22 de desembre 

La Generalitat, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Alcarràs fan públic l'acord per comprar i restaurar la casa de Vallmanya on estiuejava el president Francesc Macià. El consistori en serà propietari, mentre que Generalitat i Diputació destinaran 920.000 euros, dividits a parts iguals, per tal d'efectuar la compra i restauració de la finca. La previsió és que durant el 2024 es facin actuacions d'urgència per frenar el deteriorament de la casa, que consistiran en apuntalar l'estructura i canvia la coberta, i que al 2025 comencin les obres de restauració. El conveni entre les administracions arriba després d'anys de reivindicacions i de crits d'alerta sobre el mal estat de conservació de la casa pairal que han liderat la iniciativa popular Salvem Cal Macià.