Un tabú anomenat suïcidi

La xifra de morts per suïcidi és superior al nombre de víctimes d’accident de trànsit a les comarques de Lleida. En el primer semestre de l’any passat van perdre la vida a la carretera 14 persones mentre que es van comptabilitzar 18 suïcidis, segons dades de l’INE. En tot el 2022 van ser 27 víctimes de trànsit per 29 persones que es van treure la vida. El suïcidi, per múltiples factors, continua sent un tabú malgrat que és una realitat molt present en la societat. “No es pot amagar que es tracta estadísticament d’una de les principals causes de mort”, comenta el psiquiatre Àngel Pedra.

Per la seua part, el psicòleg Xavier Amat afirma que “com a societat, tenim el deure de visibilitzar-lo”. La Generalitat va posar en marxa a mitjans de desembre l’Observatori de Prevenció del Suïcidi de Catalunya i la campanya No els deixem caure en el pou del suïcidi, per promoure la detecció per part de l’entorn de les conductes que atempten contra la mateixa vida i instar a l’escolta empàtica i a sol·licitar ajuda al telèfon 061. Cada any augmenten els casos, sobretot arran de la pandèmia de covid, i especialment entre els adolescents, una cosa que preocupa els experts. 

L’últim cas a Ponent va ser el d’una veïna de Fondarella de 15 anys. Ramon Camats, doctor en Filosofia i autor de diversos llibres sobre el suïcidi, assegura que “estem davant d’un còctel perfecte i l’augment de casos en adolescents és paral·lel a la saturació que hi ha amb els mòbils i l’accés a les xarxes socials, en les quals poden patir assetjament i trobar idees i fins i tot estímuls per fer realitat la seua intenció”. En aquest sentit, afegeix que “es comença per la ideació, es continua amb la planificació i finalment pot derivar en autolesions o un suïcidi consumat”. Per detectar possibles casos en persones properes com familiars o amics, Xavier Amat considera que “hem d’estar atents als signes d’alarma com canvis d’actitud, aïllament i el desig de morir. Són persones que pateixen molt”. En aquest sentit, assegura que “hem de conversar molt i no és una cosa que es redueixi a l’entorn familiar. 

Davant de qualsevol dubte, hem d’informar especialistes però també educadors, docents o professionals sanitaris. És millor pecar d’excés que de defecte”. Per la seua part, Àngel Pedra recorda que “l’adolescència és un període de crisi, en el qual es passa de la protecció a la independència. Les autolesions són un pas previ ja sigui per posar en relleu el sofriment, per cridar l’atenció o per incomprensió”. En aquest sentit, Ramon Camats assegura que “no estem actuant com caldria i hem de fer-ho en tots els nivells”, i aposta per l’efecte Papageno –pel nom d’un personatge de La Flauta màgica de Mozart–, que consisteix en el canvi d’opinió d’un potencial suïcida que vol culminar l’acte mitjançant el pensament positiu i la confiança en les seues habilitats. Amb una única finalitat: salvar vides.

Factors de risc 

N’hi ha de múltiples i poden ser biològics, psicològics, socials i ambientals. Fan que una persona sigui més propensa a patir pensaments o comportaments suïcides. 

Exemples

Alguns exemples: depressió i altres trastorns mentals, sentiments de desesperança, característiques de caràcter (baixa autoestima, agressivitat, baixa tolerància a la frustració, perfeccionisme, etc). També addiccions, entorn disfuncional, maltractament o abús sexual, assetjament escolar, ciberassetjament, formar part d’un col·lectiu discriminat i presència o acumulació d’esdeveniments vitals negatius: problemes financers o pèrdua de treball, dificultats d’accés o pèrdua d’habitatge, separació recent, mort recent d’un ésser estimat, etc.

Senyals d’alerta 

Expressar el desig de suïcidar- se o amenaçar de fer-ho. Buscar informació sobre el suïcidi, sobre mètodes per fer-ho o fer preparatius (ex. acumular medicació). Parlar sobre la mort o expressar el desig de morir. Aïllament, canvis de conducta. 

Mites i falses creences

És fals que parlar del suïcidi inciti a fer-ho o que qui vol suïcidar- se ho acabarà fent. No només les persones amb trastorns mentals se suïciden.