Vilagrà situa l'Estatut de Municipis Rurals com una llei "robusta" per generar oportunitats
L'avantprojecte rep al·legacions que demanen poder ampliar el nombre de municipis que se'n podrien beneficiar
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, a Barbens, amb alcaldes de municipis rurals de Ponent.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha definit l'Estatut de Municipis Rurals com una eina "robusta" per revertir les problemàtiques que viu el món rural i generar les oportunitats que mereix. Ho ha dit en la primera ronda de trobades amb les alcaldies rurals de Catalunya que ha iniciat a Barbens (Pla d'Urgell), on s'ha reunit amb representants de pobles de Ponent. Finalitzat el període d'al·legacions, moltes reclamen poder ampliar el nombre de municipis que es podrien beneficiar de la llei i es que només hi entrarien els que no superen els 2.000 habitants, un 62,2% dels que hi ha a Catalunya. L'executiu preveu aprovar al març l'avantprojecte de llei i després l'entrarà al Parlament.
Vilagrà ha destacat que és un text "innovador i pioner" que suposa un "punt d'inflexió" en el tracte i la consideració dels municipis rurals. L'objectiu és generar oportunitats arreu en un país "divers", ha remarcat Vilagrà que també ha posat en valor el paper que juga el món rural en l'elaboració de l'estatut. L'Estatut de Municipis Rurals ha estat coordinat per la UB (Fundació Bosch Gimpera) i el grup de treball per a l'estatut amb les entitats municipalistes (Micropobles, ACM, FCM), Eines de Repoblament i diversos departaments de la Generalitat, entre els quals, el d'Acció Climàtica, Territori i Economia i Hisenda.
Objectius i municipis que se'n podran beneficiar
Els objectius de l'Estatut de Municipis Rurals de Catalunya es basen en establir un marc legal específic que afavoreixi el repoblament i l'arrelament de les persones que ja hi viuen per tal de frenar la despoblació. També es pretén garantir l'accés a recursos en igualtat de condicions i aconseguir l'equilibri territorial. L'estatut serà un text únic en l'àmbit de la regulació legal d'aquests municipis i vol ser un "punt d'inflexió" que suposo un nou règim especial dins el marc d'actuació del Govern. A Catalunya hi ha 33 comarques rurals on un 15% o més de la població viu en pobles amb una densitat menor a 150 habitants per quilòmetre quadrat. Es consideren municipis rurals també aquells de menys de 2.000 habitants que pertanyen a una de les comarques urbanes que limiten amb una comarca rural amb un alt grau de ruralitat (densitat igual o menor a 90 habitants per quilòmetres quadrats) i també els municipis que tenen una taxa de creixement negativa en els darrers 10 anys.
D'altra banda, també hi ha la categoria de municipis rurals d'especial atenció, que són els que tenen menys de 500 veïns o si tenen una densitat inferior a 12,5 habitants per quilòmetre quadrat, una taxa de creixement menor al 10% en els darrers 10 anys i una taxa d'envelliment superior al doble de la mitjana catalana. Actualment doncs, a Catalunya hi ha 381 municipi rurals d'especial atenció (el 40%), 198 de rurals (el 21%) i 368 d'urbans (el 39%).
Més mitjans, autonomia financera, beneficis tributaris i suport a l'activitat econòmica
L'aplicació de l'estatut ha de suposar l'establiment d'uns principis generals que informen sobre l'ordenament jurídic i que han de servir per orientar el futur desenvolupament de polítiques públiques de les administracions a favor dels municipis rurals. Entre d'altres, també ha de comportar l'adequació i suficiència de mitjans econòmics, personals i materials en l'atribució, transferència o delegació de competències. A grans trets, ha de servir perquè els pobles tinguin més autonomia financera, amb una assignació complementària del Fons de Cooperació Local de Catalunya i la creació d'una línia específica d'inversions; també l'aplicació de criteris d'incentivació positiva i mesures de suport en convocatòries d'ajuts i subvencions. En l'àmbit de la burocràcia administrativa, es preveu la creació d'un portal únic a la Seu electrònica, la tramitació unificada de procediments o la connectivitat digital fiable.
D'altra banda, també hi ha un apartat per a mesures tributàries en relació a l'IRPF, amb previsió de deduccions per trasllat, rehabilitació o compra de la residència habitual en un municipi rural. També deduccions de l'IRPF per al lloguer, i en la transmissió patrimonial en cas que l'habitatge que es transmet sigui l'habitual o per rehabilitar. En aquest sentit, per afavorir l'accés a l'habitatge es crearà una borsa d'habitatge rural amb criteris d'incentivació positiva a les persones que en demanden; mesures per a la simplificació dels instruments d'ordenació als municipis rurals i consolidació de les mesures per afavorir l'habitatge familiar al sòl no urbanitzable de les explotacions rústiques de pobles per facilitar el relleu generacional.
Finalment, per incentivar l'activitat econòmica, es treballarà en mesures per desenvolupar projectes i iniciatives públiques i privades que fomentin l'emprenedoria i les oportunitats laborals per a treballadors; accions de suport a l'economia social i a la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables; i mesures per garantir l'estabilitat dels professionals, sobretot en l'àmbit dels professors, la sanitat i social. També es vol fomentar el teletreball per a residents en municipis rurals.
