Pere Aragonès, president de la Generalitat: «Els pagesos han pagat gairebé tot el cost de la sequera»

Fa dos dies que recorre les comarques de Lleida. Què li demana la gent?

Qüestions molt bàsiques, com podem millorar en educació, com podem reduir una burocràcia que es veu excessiva pels 137 tràmits que hem detectat que es necessiten per obrir negocis.. En els municipis petits, sobretot, ens demanen de garantir l’accés a l’estat del benestar. Els CAP han de tenir tots els professionals necessaris sense que hi hagi una excessiva rotació.

Es farà una presó nova a Lleida?

Hem plantejat a la Paeria una sèrie de condicions que hauria de tenir el terreny per construir un nou centre penitenciari. Tenim dos alternatives: unes obres importants d’adequació i reforma del centre penitenciari, que costarien uns 30 milions d’euros, o la construcció d’una nova presó que suposaria una inversió de 120 milions.

La Paeria ja ha manifestat que preferiria un centre nou als afores. Hi estan d’acord?

Estem oberts a tot, però és important que tingui un bon accés. Quan una persona està sotmesa a un règim de privació de llibertat cal afavorir la reinserció.

L’actual Paeria ha descartat l’alberg previst per l’anterior equip de govern, per al qual la Generalitat havia destinat 4 milions. Es perdran?

Aquests quatre milions estaven destinats a una proposta molt concreta ubicada. Per tant, si s’altera aquest projecte també s’altera la contribució per part de la Generalitat. En tot cas, cal ser molt conscients que durant la campanya de la fruita l’increment de treballadors és molt gran, i també el de persones que busquen oportunitats. El millor per a tothom és que disposin d’un espai per poder dormir.

Fins que no s’ha parlat de tancar les dutxes dels gimnasos, a les grans ciutats no s’ha estat conscient de la magnitud que representa el problema de la sequera.

El país reconeix l’esforç dels agricultors, que són els que han assumit els costos de la sequera. La restriccions fins ara s’han produït en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia.

Es parla de donar suport al desenvolupament en la bioeconomia circular. El futur passa per aquí?

El futur també passa per aquí. A les comarques de Lleida tenim el gran eix d’oportunitats i prosperitat que és l’A-2, on hi ha diferents planificacions en marxa per ubicar nous polígons industrials. Un dels principals reptes que tenim quan aconseguim que una multinacional de manufactura, de producció, no de l’àmbit logístic, es vulgui instal·lar a Catalunya és que ens demanen unes dimensions de terrenys molt grans que en les grans àrees industrials del país són molt difícils de trobar. En canvi aquí tenim oportunitats. El polígon de Quatre Pilans-Torreblanca a Lleida, o el de Tàrrega, que s’ha desbloquejat, obren moltes oportunitats.

Com es pot revertir la falta de serveis a què abans feia referència per frenar la despoblació?

Perquè un poble no perdi habitants és clau mantenir l’escola oberta, per això hem apostat per les ZER, les zones escolars rurals, i hem fet canvis imprescindibles, com destinar més recursos a les llars d’infants i ubicar-les per a optimitzar recursos i facilitar que les famílies puguin escolaritzar els seus fills al poble. És clau.

Per què és necessari l’Estatut de Municipis Rurals?

Dels 947 municipis de Catalunya, la meitat són d’àmbit rural. És evident que no podem esperar que un ajuntament de 200, 800 o 1.200 habitants pugui fer les mateixes tramitacions o tenir la mateixa activitat administrativa que una ciutat de 20.000 o 100.000 habitants.

Quin model de desenvolupament preveuen per al Pirineu després de descartar-se els Jocs Olímpics?

El futur del Pirineu no l’ha de definir un esdeveniment, sinó la ciutadania del Pirineu. No s’han d’oblidar la necessitat de serveis i les dificultats per trobar habitatge. Els joves no poden llogar una casa perquè els preus estan pensats per a turistes que hi van els caps de setmana.

Com seran les Rodalies de Lleida?

Quan pactem aquest traspàs amb l’Estat hi inclourem les rodalies de tot Catalunya, no només de l’àrea metropolitana. Ja tenim un acord per implementar les freqüències de la línia Lleida-Manresa en les properes setmanes i ja tenim nous trens encarregats. També haurem de centrar-nos en l’R-13 i l’R-14 per millorar les freqüències. Cal esperar que l’Estat ho financi, però estem en un molt bon moment. Amb el tren de la Pobla va quedar demostrat que quan s’aposta amb inversions la ciutadania respon. Pràcticament s’ha doblat el nombre de viatgers des del 2019.

Hi haurà pressupostos?

Estem treballant amb els grups parlamentaris. La meua voluntat és portar el pressupost al Parlament quan ja hi hagi un acord garantit per assegurar que es tramiten i que s’aproven. Estic convençut que els grups parlamentaris estaran a l’altura.

Creu que es garantirà l’aplicació de la llei d’amnistia? Hi ha risc que passi com ja va passar amb la malversació sense ànim de lucre, en la qual el Congrés ha legislat una cosa i la cúpula judicial n’ha interpretat una altra?

Fixi’s que estem en un debat que en qualsevol democràcia occidental grinyolaria. Què significa que una llei que aprova el Parlament una determinada cúpula judicial pugui manipular-la? S’ha convertit en una cosa molt natural però no ho és. S’han presentat esmenes tècniques, però és una llei molt sòlida. Donem per fet que es presentarà recurs davant del Tribunal Constitucional però també estem convençuts que aquest recurs no prosperarà i que el Tribunal Constitucional avalarà la llei. I també la justícia europea.

Què pensa de les competències en immigració pactades per PSOE i Junts? Creu que és un error relacionar immigració i seguretat?

Són dos preguntes diferents que necessiten respostes diferents. Jo vull totes les competències per a Catalunya. Totes. En immigració i en qualsevol àmbit. Soc independentista, el meu govern és un govern independentista i per tant volem assumir totes les responsabilitats siguin fàcils de gestionar o no. Desconeixem els detalls de l’acord. Per a nosaltres l’important són les mesures que faciliten l’acollida en condicions, que és el primer pas perquè a tothom se li pugui garantir drets i reclamar el compliment de les obligacions. Una altra qüestió diferent és l’àmbit de la delinqüència. Barrejar delinqüència i immigració no ens permet donar resposta als reptes que suposa una arribada important de persones d’altres països i no té res a veure amb el tema de la seguretat. La taxa de reincidència dels que tenen nacionalitat espanyola i dels estrangers és la mateixa, al voltant d’un 20%. En l’àmbit de la multireincidència es va aprovar una modificació de la llei i costa que s’acabin de veure els efectes, per la qual cosa caldrà ser més insistent.

No hi ha cap causa oberta a Espanya per l’operació Catalunya contra independentistes. Quedarà impune?

Jo mateix vaig ser espiat i ara m’estic defensant per saber per què el CNI va espiar les meues comunicacions privades i la meua activitat política. Cal arribar fins al final per garantir que mai més un ciutadà de Catalunya no sigui perseguit per les seues idees. Hi ha camí judicial per recórrer. Ens hem posat a disposició de tots els afectats des del Govern per acompanyar-los i perquè els responsables en paguin les conseqüències.