Les protestes a França perjudiquen el treball de 1.500 camions de Lleida

Els talls de carreteres que des de fa dos setmanes mantenen els agricultors francesos, que reclamen millores per al sector, estan afectant el treball d'uns 1.500 camions de Lleida, segons Asotrans, que denuncia que alguns d'ells han patit robatoris i tem que la situació s'agreugi a causa de les mobilitzacions a Catalunya i Espanya.

Els talls a les principals carreteres i autopistes de França que fa gairebé dos setmanes que duen a terme els agricultors ha generat, en major o en menor mesura, problemes i pèrdues econòmiques a prop de 1.500 camions lleidatans que es dediquen al comerç extereior, no només amb el país veí, sinó des d’altres punts de la Unió Europea, ja que necessàriament han de creuar territori gal. Així ho va afirmar ahir la secretària general de l’Associació Provincial Empresarial de Transports de Mercaderies per Carretera de Lleida (Asotrans), Sílvia Llobet. Va denunciar que a banda de les pèrdues que suposa al sector que els conductors es quedin “atrapats” a les carreteres, buscar rutes alternatives per moure’s o el retard en les entregues, alguns d’ells han patit danys als seus vehicles i “robatoris” de mercaderia davant de la “passivitat de les autoritats franceses”. Segons va quantificar el president de Pimec, Jesús Torrelles, i va publicar SEGRE, cada camió atrapat a les carreteres genera unes pèrdues d’entre 700 i 800 euros diàries.

Els transportistes temen que aquesta situació s’agreugi a causa de les protestes i els talls convocats pels agricultors catalans, previstes a partir de la setmana vinent. Especialment preocupats es mostren per la impulsada per Unió de Pagesos el dia 13 per “bloquejar” el port de Tarragona.

Durant el dia d’ahir es van tornar a veure llargues cues a l’AP-7 a la Jonquera després que els agricultors gals tallessin durant diverses hores el trànsit d’entrada a França per l’A-9 al Voló, l’últim peatge francès abans de la frontera. El pas va quedar reobert passades les tres de la tarda, quan els tractors van abandonar la zona. En aquest context, el president del Govern central, Pedro Sánchez, va condemnar en una trobada amb el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, els atacs a transportistes i productors espanyols. Així mateix, va defensar la qualitat dels seus productes, després de l’exministra gal·la Ségolène Royal acusés Espanya de “competència deslleial” assegurant que els productes agrícoles ecològics espanyols són “falsos”.

Brussel·les i el Govern gal intenten calmar els ànims amb noves mesures

El Govern gal i també la Comissió Europea estan mirant de rebaixar l’enuig dels agricultors, no només francesos sinó de països de tot Europa, com Espanya, anunciant nous paquets de mediades amb les quals pretenen donar aire al sector.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va dir ahir que Brussel·les té previst presentar una proposta en les properes setmanes destinada a reduir la càrrega administrativa dels agricultors, una de les reclamacions que planteja el sector agrícola. Aquesta s’uneix a la proposta llançada la vigília de retardar un any l’obligació de mantenir un mínim del 4% de terres en guaret per accedir a ajuda de la PAC. Ho va anunciar va arribar després que milers d’agricultors, sobretot belgues però també arribats d’altres indrets com Espanya o Itàlia, es concentressin a Brussel·les contra la UE per “posar en reg el seu futur”. La protesta va incloure el bloqueig de la ciutat amb més de 1.300 tractors i la crema de l’estàtua de John Cockerill, símbol de la indústria belga.

L’Executiu gal va llançar també una bateria de mesures amb les quals apaivagar el malestar del sector, que inclou, entre altres coses, consagrar per llei la “sobirania alimentària” o impedir la importació d’aliments procedents de l’exterior de la UE tractats amb pesticides o altres productes prohibits a Europa, així com el seu rebuig a l’acord del Mercosur. L’anunci va fer efecte en els principals sindicats agrícoles, que van cridar a aixecar els bloquejos que els pagesos mantenen a les carreteres, però van advertir que tornaran a mobilitzar-se si les promeses fetes per l’Executiu no es compleixen ràpid.