El pa, cada dia a la porta

El forner trucant a la porta o deixant la bossa penjada del picaporta quan no hi ha ningú a casa. Hi ha costums que no es perden amb el pas del temps i en alguns pobles de Lleida encara perviu aquest ritual, no només per mantenir la tradició, sinó com una resposta davant de la pèrdua de serveis dels petits pobles rurals.

El forner d’Àger, Ramon Mauri, va recuperar fa anys l’entrega del pa porta a porta, amb un repartiment a la manera antiga. Excepte els dilluns, dia festiu de la setmana, el pa elaborat al seu forn de llenya, on també ven de forma directa, viatja més de 50 quilòmetres fins al petit poble de Sant Llorenç de Montgai, el convent de Santa Maria de les Avellanes a Os de Balaguer, el poble de les Avellanes i Balaguer.Imma Barnús és l’encarregada del repartiment diari, tant a veïns com establiments que revenen el pa, com és el cas de les Avellanes, i bars i restaurants de Balaguer. Les comandes es poden anar modificant, segons la necessitat, d’un dia per l’altre, comunicant-ho a través del telèfon, i la factura es paga al final de setmana o mes. Així ho fa Pepita Piqué, de Sant Llorenç de Montgai, que espera cada dia l’arribada de l’Imma amb el pa. “De vegades no tinc temps de sortir i em trobo la bossa del pa a la porta. El divendres em preparo i pago tota la setmana. Només si soc ràpida; si no, pago el proper dia”, va dir. El pa també arriba al Casal, a l’alberg i a altres veïns de Sant Llorenç de Montgai, que se’l troben cada dia a la porta de casa. “Encara que la venda a Balaguer suposa el volum de negoci més important, continuem repartint als clients que durant anys han optat pel nostre producte. Malgrat que el servei porta a porta no compensa econòmicament, sí que és gratificant i ja ho fem fins i tot com un favor”, explica el Ramon. “Vaig agafar el relleu al meu pare com a forner, però no podia quedar-me sol a Àger, on les vendes augmenten en estiu, vacances i festius; havia de reinventar-me o morir.” Fa més de vint anys que la família Mauri reparteix pa pels pobles a clients fidels i altres de nous que van arribant. Segons el Ramon, avui dia les distàncies són curtes i poder oferir aquest servei a domicili dona un valor afegit. El sector de les fleques viu anys difícils, ja que la majoria de pobles rurals es van quedant sense forns per falta de relleu, l’augment de costos de la matèria primera, la crisi energètica i de preus. En els últims dos anys, una vintena de forns de les Garrigues, el Pla, la Noguera o l’Urgell han tancat definitivament les portes.