El tren que va canviar Balaguer

Una revista de l’època assegurava que hi va haver poca gent que esperés el tren inaugural de la línia de ferrocarril des de Lleida, però les imatges, preses avui fa un segle, mostren que desenes de persones van esperar a l’andana, al costat de la nova estació, construïda a la vora de la del Trenet de la Sucrera, que li portava un parell de dècades d’avantatge. Cinc mesos abans un cop d’estat va instaurar la dictadura de Primo de Rivera, la qual cosa va portar aquell 3 de febrer del 1924 un capità general, un bisbe i al director del diari ABC (Torcuato Luca de Tena i Álvarez Ossorio) a encapçalar la comitiva inaugural. Un arc de triomf de fusta i cartró instal·lat a l’entrada de Balaguer els va donar la benvinguda, tal com explica Carles Gorini, de l’Institut Català de Recerca a Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA) i autor del llibre commemoratiu dels 100 anys del tren de Lleida a Balaguer.

L’historiador incideix en el seu text, utilitzat per al relat de l’exposició commemorativa que s’inaugura avui a la capital de la Noguera, en les vicissituds del projecte abans de nàixer i en la relació que va tenir amb la ciutat de Balaguer.El projecte de la línia Noguera Pallaresa, tal com es va batejar, va arribar per contagi. El 1854, Àustria va inaugurar el tren de Semmering i va creuar per primera vegada una serralada de l’envergadura dels Alps. Països com França i Espanya van mirar llavors cap a l’est i van provar d’emular la gesta. Eren els anys d’expansió del ferrocarril. Una dècada després s’inauguraria la línia de tren entre Barcelona, Lleida i Saragossa. La Noguera Pallaresa havia d’unir el sud d’Espanya amb el sud de França pel Pirineu a través d’un túnel al port de Salau, al nord del Pallars Sobirà. Passaria per Lleida, Balaguer, la Pobla i Esterri d’Àneu abans de travessar la frontera. El 1951 es va quedar a la Pobla de Segur i la seua continuïtat va quedar compromesa per l’auge de la carretera: “El 1962, el Banc Mundial va recomanar al règim de Franco deixar de construir ferrocarrils i impulsar les infraestructures viàries”, assenyala Gorini. La línia de la Pobla s’aturaria als 89 quilòmetres sense continuïtat, però Balaguer ja havia experimentat el canvi de la mà del ferrocarril.

El primer disseny de la zona d’expansió que seria la trama urbana entre les vies del tren, el riu i la carretera de Lleida portava la firma de l’arquitecte Francesc Folguera Grassi. L’havia dibuixat com una ciutat jardí amb habitatges unifamiliars, “seguint un cànon regionalista que reflectia les ambicions d’una doctrina ruralista”, assenyala l’historiador. El desenvolupament del marge esquerre de Balaguer, unes quaranta hectàrees, que dibuixaven un triangle format fins llavors per petits horts, es va pensar després de l’arribada del tren però no es va materialitzar fins que el 1939 l’Estat va subvencionar la construcció d’un segon pont a Balaguer, que va connectar la plaça Mercadal amb l’estació de ferrocarril.Durant prop de trenta anys la línia de Lleida a Balaguer va conviure amb la de Mollerussa a Menàrguens i la capital de la Noguera, que es va estrenar el 1903 i es va tancar el 1951. En els anys previs s’havia donat el caldo de cultiu per al progrés a la zona, porta del Pirineu. L’arribada del regadiu al pla de Lleida va atreure altres agents de progrés com el Sindicat Agrícola o la Caixa de Pensions. Tres lustres després de l’arribada del ferrocarril Noguera Pallaresa, la ciutat havia de respondre amb el desenvolupament d’una nova trama urbana, encara que la Guerra Civil i la primera postguerra el van paralitzar. L’arquitecte lleidatà Ignasi de Vilallonga va afrontar finalment el projecte, aprovat l’any 1952, que s’ampliaria més enllà de les vies del tren perquè el Pla Municipal d’Industrialització del 1956 havia reservat sòl industrial per a Inpacsa, promoguda per José María de Porcioles, alcalde de Barcelona i amb forts vincles amb Balaguer. La ciutat tenia uns 5.000 veïns abans del tren de la Pobla. Un segle després, supera els 17.600.

Del tancament imminent a una inversió de 110 milions en vuit anys

Entre 1924 i 1984 la línia de la Pobla, que va impulsar l’Estat, va traslladar passatgers i mercaderies però el dèficit la va perseguir des de la seua estrena. Un mes després de l’arribada del tren a Balaguer, l’Estat ja va reduir les freqüències i es van produir les primeres protestes. A començaments dels 80 el Govern central va decretar el seu tancament i el territori es va revelar. Nombroses manifestacions sota el lema Salvem el tren reivindicarien la seua conservació com a servei als veïns de les tres comarques que cobreix (Segrià, Noguera i Pallars Jussà), a més de ser porta d’entrada al Pirineu. Després de diversos intents i estudis per provar de demostrar-ne la viabilitat, el 1985 Renfe va firmar un conveni amb la Generalitat i la Diputació per assumir el dèficit de la línia. Va mantenir aquesta funció social fins al 2005, quan va ser traspassada a la Generalitat.L’Executiu català va invertir en la millora de la línia (en estat precari per falta d’inversió) però l’explotació, per conveni, seguia en mans de Renfe. Les partides invertides van permetre retallar el temps del trajecte en 15 minuts i el tren va guanyar un 14% de passatgers.Però la crisi posterior al 2008 va reduir les perspectives de millora i el conveni amb Renfe va ser llavors massa costós. Això va implicar una nova retallada de trajectes, que va ser temporal. El desembre del 2015 Ferrocarrils de la Generalitat es va convertir en l’operadora de la línia i un any després va estrenar els nous trens encarregats a Stadler.Des que el 2005 va assumir la titularitat de la línia, la Generalitat ha invertit més de 110 milions d’euros en el tren de la Pobla, no només als nous combois, sinó especialment en la seguretat del traçat i als nombrosos túnels. També en l’eliminació dels passos a nivell: pròximament abordarà la supressió dels de Vallfogona de Balaguer, Gerb i el de Balaguer al camí de Torreblanca i el polígon Campllong. Les inversions i la millora de les freqüències (10 de Lleida a Balaguer i 5 fins a la Pobla de Segur) han possibilitat que la línia passés de 111.241 viatgers el 2016 als 372.229 del 2023.