SOS per al català
Alerta als pobles de la Franja després que el president de l'Aragó anunciï retirar l'oficialitat del català
L'anunci de l'executiu aragonès, de PP i Vox, de retirar-li el reconeixement oficial com a llengua pròpia ha alertat veïns i entitats, que ja treballen en la seua defensa
Veuen “una consigna política” i una acció “maldestra” tornar a crear problemes on hi ha convivència
Roberto, Isabel i Alejandro, veïns de Fraga, davant del Pou de Gel de la capital.
Les últimes declaracions del president de l’executiu aragonès, Jorge Azcón, assegurant que a la Franja “no es parla català” i anunciant els plans del PP i Vox, en el govern autonòmic, de retirar-li el reconeixement oficial de llengua pròpia de la comunitat, han tornat a encendre els ànims de bona part dels veïns que han crescut parlant-lo i que consideren aquesta “consigna política” una acció “maldestra”, “perquè els polítics no estan per crear problemes sinó per solucionar-los”, assegura Ramon Mesalles.
La seua germana, Carmen Mesalles, professora, recomana a Azcón que “viatgi i que interactuï amb el territori, que llegeixi i conegui l’obra de Ramón J. Sender o Jesús Moncada i que estudiï la història d’Aragó i la seua relació amb Catalunya des de fa segles. Així entendrà que veu conflictes on no n’hi ha”.
“Els atacs al català són cíclics: cada vegada que les dretes estan al poder. El poquet que s’avança en la seua defensa els anys en els quals els partits progressistes com el PSOE estan al Govern, es posa en dubte i l’intenten eliminar. I així és sempre, quan en realitat el català es viu com una cosa natural”, asseguren els germans Mesalles. Pilar Cabós és de Fraga, té 94 anys i és catalanoparlant.
Lourdes Ibarz, davant d’una foto del Poble Vell de Mequinensa. - L.I.
“A casa meua sempre hem parlat català. Teníem una botiga i jo distingia perfectament el fragatí, el torrentí i el mequinensà, però això què importa? Només és qüestió d’accents”, argumenta. “No se l’ha de deixar perdre, alguna cosa es mor quan una llengua desapareix”, insisteix.
La Isabel i l’Alejandro són veïns de Fraga des de fa dos anys. Van deixar Saragossa per cuidar els nets perquè la filla viu i treballa a la capital del Baix Cinca. “No veiem on és el problema. Que cadascú parli el que ha après a casa. Nosaltres no tenim dificultats per entendre’ns. Comprenem el català, difícil no és. No sé si és una modalitat pròpia, però sona com el català”, assegura la Isabel. “Són ganes de buscar complicacions i enfrontaments. Els polítics no saben deixar la gent en pau”, afegeix l’Alejandro.
Pilar Cabós, de 94 anys, al cèntric passeig del Cegonyer.
Lourdes Ibarz és de Mequinensa. “Tinc dos filles i han estudiat català. Ara treballen a Catalunya. La relació amb Lleida és molt pròxima i el més lògic és que quan tenim un problema de salut anem a l’hospital Arnau de Vilanova i no a Barbastre o Saragossa. Ara perilla l’ensenyament del català i després la prestació de serveis amb tot el que s’ha lluitat. Quaranta anys ha fet de la Declaració de Mequinensa que va propiciar l’ensenyament i protecció de català. No parlem un chapurreao, com molts diuen per denigrar la llengua, sinó una modalitat de català creada a costa de molts anys de relació amb Catalunya i les declaracions dels portaveus del PP no fan més que deixar-los com uns incultes poc coneixedors del territori.”
Les persones que es van mostrar partidàries del castellà com a llengua d’Aragó i, per tant de la Franja, no van voler fer declaracions amb noms i cognoms però van insistir que el castellà és l’idioma principal “per sobre de qualsevol altra varietat del català”, que van qualificar com a “modalitat pròpia” sense donar més arguments.
Els germans Carmen i Ramon Mesalles, a Fraga.
Per a l’alcalde de Fraga, Ignacio Gramún, del Partit Popular, que governa amb majoria al costat d’Entre Tots Baix Cinca, “la llengua no és un debat que estigui dins de les preocupacions de la ciutat. Estem treballant en projectes molt més importants, necessaris i prioritaris per als veïns”, va indicar.
L’anunci del Govern d’Aragó de carregar contra el català i l’aragonès ja ha començat a generar les primeres reaccions. Diverses entitats de defensa de les llengües minoritàries que es parlen en aquesta comunitat han començat a recollir firmes a través de les xarxes socials com change.org per exigir que es mantingui la seua protecció legal.
Recuperar la plataforma
L’assemblea de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca va acordar recuperar la plataforma per defensar el català a la Franja com a llengua pròpia que es va crear el 2013 quan PP i PAR, llavors en el govern aragonès, van aprovar la supressió de tota referència a la llengua catalana per substituir-la per l’anomenada “llengua aragonesa pròpia de l’Aragó oriental”, més coneguda com a lapao. Tampoc es descarten mobilitzacions. De fet, el dia 24 d’aquest mes se celebren a Mequinensa els quaranta anys de la declaració que protegeix el català coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna.
Javier Giralt
Javier Giralt. Acadèmia Aragonesa de la llengua
«La ciència ha de prevaldre a la política»
Javier Giralt és el president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i professor de la Universitat de Saragossa. Assegura que “el català és llengua d’Aragó des de l’edat mitjana i així ho demostra tota la documentació històrica conservada. Afirmar una altra cosa és evitar una cosa que la filologia romànica ha provat amb escreix. El criteri polític mai no podrà amagar el científic”. Afirma que la llengua és una cosa molt seriosa com per tractar-la amb criteris superflus i indica que estan pendents converses per analitzar en profunditat les decisions que vagin a prendre en aquest sentit.
Exalcalde d’Alcampell, expresident de La Llitera i escriptor en llengua catalana
Cançó repetida, sempre la mateixa cançó. Ja cansa. Això suposarà tornar al model que va impulsar el Govern PP-PAR el 2013. Va ser l’època en què es van popularitzar els acrònims lapao i lapapip, per no reconèixer el català i l’aragonès.
Insisteixo, ja cansa, aquesta cançó. Vaig ser el primer alcalde del que coneixem com la Franja a manifestar-me en contra d’aquesta aberració del lapao. Així mateix, la Corporació Municipal que presidia i la població d’Alcampell, de la qual he estat vint anys alcalde, van aprovar una resolució que declarava la llengua catalana com a pròpia de la localitat, i així segueix en l’actualitat, en la qual s’empra tant a nivell oral com escrit: retolació de carrers, senyalitzacions, veu pública, cartells de festes i, per descomptat, la llengua habitual en els plens municipals.
Val a recordar també que hi va haver un temps en què els membres del PAR literano apostaven per la cooficialitat del català a la comarca de la Llitera. Concretament, van presentar una moció a l’extinta Mancomunitat de la Llitera en aquest sentit. Era primers d’abril del 1996, ho recordo bé. Aquesta moció va tirar endavant per 21 vots a favor de 25 membres que érem del ple. O sigui, que segons aquesta moció que no ha estat derogada, ara com ara, el català continua sent cooficial a la comarca de la Litera-la Llitera.
No ens ve de nou aquest atac a la nostra llengua, aquest menyscapte, aquest menyspreu. Les dretes d’Aragó mai han destacat pel seu suport a la cultura en general i, en particular, tenen una profunda aversió a la llengua catalana i per extensió a tot el que porti el qualificatiu de català. És una malvolença atàvica que busca culpar de tots els mals haguts i per haver Catalunya i els catalans. Només faltava ja que en la coneguda com a Franja es parlés la llengua de tan pèrfids veïns.
Això mai, abans preferirien denominar-la ostrogot. Sé que no serviria de res remetre’ls que revisessin la història, que consultessin els filòlegs i lingüistes de provada solvència. Aquestes dretes vuitcentistes es basten i se sobren per determinar i sentenciar què és el que es parla a les nostres terres.
Però els recordo que la seua llengua castellana també procedeix d’una altra terra que no és Aragó i ningú qüestiona ni la seua validesa ni el seu nom. Els puc assegurar que, encara que s’inventin noms per denominar el nostre català, encara que ens ignorin i menyspreïn, no ens callaran i continuarem fent honor als nostres avantpassats que ens van deixar aquest llegat tan preuat. El transmetrem als nostres descendents perquè són les nostres arrels i ningú mai ha de renunciar-hi.
Fa més de 900 anys que els nostres repobladors ens van portar la seua llengua, igual que als aragonesos que parlen castellà els van deixar la seua els nouvinguts de Castella, i ningú qüestiona ni el seu nom ni la seua legitimitat.
Tenen encara l’oportunitat de deixar les coses com estan, no els recomano el nou ridícul que protagonitzarien si tornen al lapao-lapapip, que va suposar una mofa nacional i internacional. Per cert, no necessitem parlar com a Barcelona, amb la nostra variant dialectal en tenim més que suficient per comunicar-nos amb els que compartim una llengua comuna.
