Aprofiten molins de vent de Lleida per crear la primera central híbrida solar i eòlica

Molins de vent que funcionen des de fa més d’una dècada a Lleida es reconvertiran en una central híbrida, que combinarà la producció d’energia eòlica i solar. És la primera d’aquest tipus prevista a la província i a la resta de Catalunya. El projecte ha iniciat la seua tramitació davant del ministeri de Transició Ecològica i requerirà desplegar diverses hectàrees de panells solars al costat del parc eòlic de Sant Antoni, al municipi de la Granadella.

Els vint molins de vent de Sant Antoni es van construir en dos etapes entre els anys 2010 i 2012, i sumen una potència de 50 megawatts (MW). Aquest és el límit a partir del qual la competència per autoritzar-lo passa de les mans de la Generalitat a les de l’Estat. El promotor, el grup Eolia, preveu sumar a aquest parc eòlic una instal·lació fotovoltaica de 21 MW, amb la qual cosa la nova central híbrida sumaria un total de 71 MW. L’empresa va presentar el projecte al ministeri el mes d’octubre passat i encara no ha iniciat el període d’exposició pública.Aquesta proposta fa els primers passos de la seua tramitació mentre, en diferents punts d’Espanya, comencen a proliferar altres projectes per hibridar parcs eòlics ja en funcionament amb panells solars. Els seus propietaris busquen d’aquesta manera aprofitar les línies elèctriques ja construïdes per evacuar l’electricitat i estabilitzar la producció d’energia, a l’obtenir-la de dos fonts diferents. Cal recordar que Lleida ja té una central híbrida única: la termosolar de les Borges Blanques, que suma aquesta font d’energia amb la producció d’electricitat mitjançant la crema de biomassa. Així mateix, el Govern espanyol planteja la possibilitat de combinar la producció hidroelèctrica de pantans com els d’Oliana i Rialb amb la instal·lació de panells solars flotants.

Suport per al·legar contra les MAT i grans projectes de renovables

La Diputació ha donat suport l’últim any als ajuntaments i consells per presentar al·legacions i recursos contra línies de molt alta tensió (MAT) que el grup Forestalia projecta a Lleida, així com en municipis contraris a grans projectes d’energies renovables. El març del 2023 va elaborar una guia per facilitar que els veïns presentin al·legacions. L’octubre passat, va oferir assessorament al consell del Pallars Jussà i als consistoris de Tremp, Castell de Mur, Gavet de la Conca i Isona per impugnar la MAT de Forestalia a la comarca. Dos mesos després, al desembre, després de l’autorització d’una altra línia de molt alta tensió d’aquesta empresa al pla de Lleida, la Diputació va posar un model de recurs d’alçada a disposició dels catorze municipis afectats i els consells del Segrià i les Garrigues. Per una altra banda, també es va fer un seguiment individual de cada una d’aquestes localitats.