El TSJC tomba el reglament d'armes dels Agents Rurals

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dona la raó al ministeri de l’Interior i anul·la alguns dels articles del nou reglament d’armes dels Agents Rurals que va aprovar la Generalitat arran del doble crim d’Aspa, en el qual els agents Xavier Ribes i David Iglesias van ser assassinats a trets per un caçador. Segons una sentència que va avançar ahir TV3, el TSJC conclou que qui l’ha d’autoritzar és la Guàrdia Civil i que, de moment, no ho ha fet. Per aquest motiu, tomba l’ús de defenses o bastons extensibles al tractar-se d’armes prohibides tret de per a funcionaris especialment habilitats. Tampoc permet als Rurals modificar les característiques de les armes sense coneixement de la intervenció d’armes de la Guàrdia Civil i aprovació en el seu cas del ministeri de Defensa. En aquesta mateixa línia, el text de la sentència, a la qual ha tingut accés aquest diari, també conclou que no és competència de la Generalitat imposar als agents l’obligació de portar armes de foc de gestió o defensives, ni tampoc tramitar o renovar les llicències d’armes. 

El reglament, aprovat a finals de l’any 2019 pel Govern, estava paralitzat des d’aleshores perquè el ministeri de l’Interior va presentar un recurs al considerar que la competència quant a la matèria d’armes és estatal. La nova normativa havia de regular els requisits per poder utilitzar les armes, la formació, les condicions i totes les mesures necessàries. Tant l’Associació Professional d’Agents Rurals com els sindicats feia anys que denunciaven la falta de recursos materials i humans que patia el cos i demanaven mesures efectives per garantir la seua seguretat.

El mes de novembre passat es van incorporar 55 nous agents en la primera promoció després d’11 anys sense convocatòries. L’objectiu és arribar als 800 efectius a començaments del 2025, com va assegurar el president, Pere Aragonès, en la celebració del Dia dels Agents Rurals.

Les famílies de les víctimes encara no han estat indemnitzades

 Set anys després del doble crim, les famílies dels dos agents assassinats encara tenen pendent rebre la major part de la indemnització. L’Audiència de Lleida va condemnar el caçador a 45 anys de presó i a indemnitzar les famílies amb un milió d’euros, dels quals la companyia d’assegurances Mussap havia de respondre, per l’assegurança de caça, fins al límit de 300.000 euros. El condemnat es va declarar insolvent i les famílies van seguir amb els tràmits legals per reclamar les indemnitzacions. Per això, van interposar una reclamació patrimonial a la Generalitat perquè pagués la quantia pendent, ja que consideren que és responsable subsidiàriament del que va passar. Fa més d’un any que esperen que el TSJC resolgui el seu recurs, després que la Generalitat s’oposés al pagament.