LLEIDA
Informes desfavorables frenen plantes solars flotants del Segarra-Garrigues
La Generalitat demana informació de l'impacte paisatgístic o un estudi d'alternatives
Les estructures flotants aplegades des de fa mesos al costat de la bassa d’Alfés. Les plaques es troben sota coberta en un magatzem. - AMADO FORROLLA
Almenys dos informes desfavorables frenen la instal·lació de dos plantes fotovoltaiques flotants a les basses de reg del Segarra-Garrigues a Alfés i Alcanó. Els informes són d'Urbanisme i de Medi Natural de la Generalitat i requereixen a ASG aportar dades com un estudi d'emplaçament alternatiu o projecte de tancat, quan ja n'hi ha.
Almenys dos informes desfavorables d’organismes de la Generalitat frenen la instal·lació de les plantes solars flotants que ASG, l’empresa que construeix i gestiona el Segarra-Garrigues, projecta a les basses artificials de regadiu a Alfés i Alcanó. Es tracta de documents preceptius d’Urbanisme i de Medi Natural sobre els dos projectes en els quals s’especifica que cal esmenar aspectes com la falta d’un estudi d’alternatives d’emplaçament de la planta o bé un informe sobre la integració paisatgística. Els departaments de la Generalitat requereixen també que les instal·lacions han d’estar perimetrades per tanques, sense tenir en compte que els embassaments de reg d’ASG en aquesta zona ja estan tancats.
Els projectes d’aquestes instal·lacions flotants es van tramitar com a plantes solars terrestres després de consultes a la Generalitat (l’alternativa era presentar-les com a plantes sobre teulada), per la qual cosa s’estaria aplicant el mateix barem que en un projecte sobre sòl rústic. En canvi, la bassa de reg està considerada com a instal·lació industrial, van assegurar fonts coneixedores. Els projectes es van cursar el mes de novembre passat després de rebre el beneplàcit de la companyia elèctrica Endesa.
La promotora ASG haurà de respondre al requeriment de la Generalitat i els projectes sortiran presumiblement a informació pública. La intenció de l’adjudicatària del canal era que les plantes s’estrenessin aquesta pròxima campanya de reg amb l’objectiu d’abaratir la factura de l’aigua, que s’ha disparat en els dos últims anys a causa del cost energètic. Els treballs per a la instal·lació de les plaques poden tenir una durada de tres mesos, però els tràmits impediran amb tota probabilitat que siguin durant aquesta campanya. Davant dels informes negatius, les basses han rebut documents favorables de Cultura, d’Obres i de Boscos de la Generalitat.La bassa d’Alfés tindrà 6.262 estructures flotants i 3.500 mòduls fotovoltaics, amb una inversió de dos milions, i la d’Alcanó, 2.269 estructures i 1.248 mòduls, amb 900.000 euros d’inversió.
Endesa i Acciona descarten ara per ara instal·lar plaques a Oliana i Rialb
Un decret del Govern central del 2022 va plantejar la possibilitat d’instal·lar plantes solars flotants en un centenar de pantans de l’Estat, entre els quals Oliana i Rialb, que regulen el riu Segre i les centrals hidroelèctriques dels quals exploten, respectivament, Endesa i Acciona. El decret contemplava cobrir una superfície de fins a 100 hectàrees entre tots dos pantans, en concret, 42,8 hectàrees de la làmina d’aigua del pantà d’Oliana (la superfície total estimada del qual és de 285 hectàrees) i unes altres 63,8 hectàrees del pantà de Rialb (d’1.276,7 hectàrees totals). A més, donava prioritat a les elèctriques que exploten les seues centrals per desenvolupar els projectes.Tanmateix, dos anys després ni Endesa ni Acciona no tenen sobre la taula instal·lar aquestes plaques flotants.
Les plantes fotovoltaiques sobre una làmina d’aigua tenen diversos avantatges en relació amb les terrestres, entre els quals la refrigeració que suposa estar sobre una làmina d’aigua, que pot evitar-ne el sobreescalfament i permet guanyar eficiència, i la falta d’afectació de terrenys valuosos per a l’agricultura, que és una de les queixes de les comunitats de regants davant els macroprojectes solars.També es considera avantatjós el fet d’aprofitar infraestructures d’evacuació elèctrica que ja hi ha des de les centrals hidroelèctriques dels embassaments.
El mateix decret alertava tanmateix de la cautela amb què s’havien d’abordar aquests projectes, al tractar-se d’embassaments naturals, ja que no hi ha estudis sobre el seu impacte real sobre la naturalesa. En el cas de les basses de reg del Segarra-Garrigues, que són artificials, es consideren equipaments industrials, per tant amb baixa afectació ambiental, segons destaquen els promotors. Els tres projectes sumen més de 5.000 plaques solars.
