LLEIDA
Vilaller i Montanui litiguen per evitar perdre grans ingressos per la central de Moralets
S'uneixen per mantenir l'impost de béns immobles mentre que Endesa busca reduir el valor cadastral dels embassaments
Suposa 250.000 euros a l'any per al municipi lleidatà i 670.000 per a l'oscenc
Els ajuntaments de Vilaller i Montanui (Osca) s’han unit per defensar una de les seues majors fonts d’ingressos: l’impost de béns immobles de característiques especials (BICES) que els dos municipis cobren per la central hidroelèctrica reversible de Moralets-Baserca. El propietari, Endesa, reclama a Hisenda revisar-ne a la baixa el valor cadastral, que serveix com a base per calcular aquest gravamen, i els dos consistoris han acordat presentar un recurs davant de l’Audiència Nacional per mantenir-lo com està. Ara el BICES suposa prop d’un milió d’euros a l’any, dels quals més de 250.000 són per a la localitat lleidatana i uns 670.000 per a l’oscenca.
El ple de Vilaller havia d’aprovar ahir a la nit el conveni amb Montanui per a aquest litigi conjunt. Al tancament d’aquesta edició, la sessió no havia acabat. Els ingressos pels embassaments i preses de Moralets i Baserca han arribat a suposar fins al 25% del pressupost d’aquest municipi, si bé el d’enguany superarà els dos milions d’euros. En el cas de Montanui, el percentatge pot situar-se vora el 50%. Així ho van explicar fonts dels dos consistoris. Per la seua part, la reducció del valor cadastral que planteja Endesa se situaria en un 45%. És gairebé la meitat de la base imposable del BICES, amb la qual cosa l’impost podria disminuir en més de 400.000 euros entre els dos municipis. La major part de la disminució la patiria Montanui, amb un 72,5% de les instal·lacions de la central, davant del 27,5% de Vilaller.
El recurs conjunt és l’últim capítol d’un litigi que es va iniciar l’any 2018, quan Endesa va reclamar reduir el valor cadastral de la central. El tribunal econòmic o administratiu (TEAC) li va donar la raó el 2021 i va rebutjar al·legacions de Vilaller i Montanui, al considerar que no estaven legitimats per participar en el procés. Els consistoris van recórrer per separat davant de l’Audiència Nacional, que entre els anys 2021 i 2022 va establir que els dos municipis havien de ser escoltats abans de decidir sobre la valoració cadastral. Ara els dos ajuntaments tenen intenció de prosseguir junts, defensats pel bufet Gonzalo Abogados.
Un pressupost de 2,1 milions per a Vilaller amb un poliesportiu
El ple de Vilaller havia de votar també ahir a la nit el pressupost per al 2024, el més gran en una dècada amb 2,1 milions d’euros. La partida prevista de més importància, de 600.000 euros, correspon a la construcció d’un nou poliesportiu gràcies a aportacions del Govern espanyol. Aquestes es van incorporar als pressupostos de l’Estat del 2023 a través d’una esmena presentada el novembre del 2022 pel diputat al Congrés Ferran Bel. Aquest es va presentar a les eleccions generals del 2019 en una llista de la coalició electoral Junts per Catalunya i era militant del PDeCAT, el partit al qual pertanyia llavors l’alcaldessa de Vilaller, Maria José Erta. Als comicis municipals del 2023, Erta va liderar la llista de Més per Vilaller, marca blanca del PSC. El pressupost inclou un augment a la partida de personal, que passa de 436.797 a 468.308 euros. La primera edil va indicar que és per dotar la plaça de secretari.