MEQUINENSA
La Franja torna a defensar el català als 40 anys de la declaració de Mequinensa
Més de 40 municipis, una vintena d'entitats i gairebé 300 persones van acudir a l'acte per reivindicar-lo com a llengua pròpia
Crítiques al Govern d'Aragó per la intenció de posar traves al seu ensenyament
Més de quaranta municipis de la Franja, des de la Ribagorça al Pirineu oscenc fins al Matarranya, a Terol; i una vintena d’entitats que vetllen per les llengües minoritàries d’Aragó, van reivindicar ahir a Mequinensa l’ús del català i l’aragonès. Ho van fer en un acte convocat per l’ajuntament d’aquesta població del Baix Cinca, al qual van assistir unes 300 persones. Van aprofitar la celebració dels 40 anys de la declaració de Mequinensa del 1984, que reconeix la multiplicitat de llengües al territori com a patrimoni cultural aragonès i va establir les bases per a l’ensenyament del català a les escoles aragoneses de la zona. La mobilització va coincidir amb la commemoració del Dia Internacional de la Llengua Materna.
L’alcalde de Mequinensa, el socialista Antonio Sanjuán, va assegurar que el 90% dels alumnes de centres educatius de la Franja aprèn català. “Ara volen tornar 40 anys enrere” referint-se a les dificultats que el Govern de PP i Vox “volen imposar per continuar impartint classes”. El president aragonès, el popular Jorge Azcón, ja ha declarat la intenció de retirar ajuts a entitats que vetllin per aquestes llengües i eliminar el reconeixement a la llei que les empara. La vicepresidenta de la Diputació de Saragossa, en què el PSOE governa en coalició amb En Comú i la Xunta, Teresa Ladrero, va remarcar en castellà que els veïns de la Franja “volen viure amb normalitat, llibertat i en igualtat de condicions” les seues senyes d’identitat, que quedaran anul·lades si PP i Vox compleixen les seues intencions. La portaveu socialista a les Corts d’Aragó, Mayte Pérez, va assenyalar que Azcón actua “per una catalanofòbia malaltissa” i el va convidar a recórrer el territori per conèixer-ne la diversitat. Va afegir que la dreta repeteix el “ridícul” que ja va fer el govern popular de Luisa Fernanda Rudi fa 10 anys, quan va encunyar la denominació “llengua aragonesa pròpia de l’Aragó oriental”, més coneguda per l’acrònim Lapao, per evitar referir-se al català a la Franja. També es va recordar que 256 professors i investigadors de la Universitat de Saragossa donen suport al català i aragonès a la Franja.
«Parlar català és normal»
“Totes som de Mequinensa i des de petitones hem parlat el català de Mequinensa o mequinensà, com ho vulguis anomenar, és normal i és el mateix. Amb les nostres famílies i en el dia a dia utilitzem expressions molt antigues que hem heretat dels nostres pares i que no es poden deixar perdre. Quan anem a Saragossa parlem en castellà. Totes les llengües han de conviure. No faran que sigui d’una altra manera.”
«Cal defensar la llengua»
“Nosaltres parlem català des de sempre i sempre hem defensat la nostra llengua. Això és el que cal fer ara i sempre. És la nostra senya d’identitat. No parlem cap chapurreao, és el nostre idioma i l’utilitzem i en reivindiquem la defensa. Per aquest motiu som aquí i anirem on faci falta. Quan hem après gramàtica ha estat la catalana i, encara que la nostra fonètica sigui diferent, parlem català.”