LLEIDA
Centenars d'expropiacions en vuit pobles per a la línia d'REE, que deixen al marge Lleida
Des de l'estació de Magraners fins a Barcelona, travessarà el Pla i les Garrigues i compta amb el suport d'Urbanisme en aquestes comarques
Inversió de 55 milions per substituir la línia d'alta tensió
La subestació de Magraners de la qual parteix la línia d’alta tensió de Red Eléctrica de España. - JORDI ECHEVARRIA
La conselleria d’Acció Climàtica ha donat llum verda a les expropiacions per a la substitució de la línia de l’alta tensió de més de cent quilòmetres de Red Eléctrica de España (REE) entre l’estació de Magraners, a Lleida, fins a Begues, a Barcelona, que afecta centenars de propietaris del Pla i les Garrigues. De moment, així ho ha comunicat a 266 afectats, dels quals la majoria (103) són al terme municipal de les Borges Blanques, 62 a Torregrossa, 56 a Juneda, 16 a Vinaixa, 16 a Tarrés, 5 als Omellons, 4 a la Floresta i 4 a Arbeca.
La comissió d’Urbanisme de Catalunya ja ha donat el vistiplau a la majoria del traçat de la línia d’alta tensió de 220 kV que promou REE a l’espera que Lleida avanci en la tramitació del projecte que encara està per finalitzar. Fonts de la conselleria van indicar que està en suspens per falta d’acord. La infraestructura compta amb autorització ambiental i la declaració d’utilitat pública de la Generalitat que obre la porta a l’expropiació de terrenys que ara s’aborda.REE va iniciar la tramitació d’aquesta línia a finals de la dècada passada per substituir l’actual d’alta tensió entre Lleida i Barcelona per una altra de més capacitat. A les comarques lleidatanes travessa els municipis de Lleida i vuit més. El seu pressupost supera els 55 milions d’euros i suposarà desmuntar els més de cent quilòmetres de l’antiga línia a Barcelona i la reconstrucció de tot el traçat.Aquest projecte se suma a altres línies elèctriques previstes a les comarques de Lleida. Entre aquestes, destaquen les de molt alta tensió (MAT) que promou el grup Forestalia per portar a Barcelona energia generada per centrals eòliques i solars d’Aragó. La seua autorització correspon a l’Estat espanyol, però aquest ha volgut deixat la decisió final en mans de la Generalitat.Aquest grup planteja tres traçats, un que discorre pel pla de Lleida que ha rebut autorització administrativa de l’Estat encara que la Generalitat ja va anunciar el setembre passat que la recorrerà.S’hi suma també la MAT del Pallars que procedeix d’Osca i ha de passar per Tremp, Castell de Mur, Gavet de la Conca i Isona i Conca Dellà. Allà acabarà en una subestació que ha començat a construir Red Eléctrica de España (REE). Forestalia avalua dos possibles traçats per a una altra línia de 220 kV al pla de Lleida, al nord de la que té autoritzada.
Al·legacions contra quinze parcs solars i eòlics a Lleida
El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) va presentar el 2023 al·legacions contra quinze projectes d’energies renovables previstos a les comarques de Lleida. En concret, són 6 parcs solars i 9 d’eòlics. D’aquests 15, 6 es preveuen al Segrià, 6 a les Garrigues, 2 a l’Urgell i 1 a la Noguera. En el conjunt de Catalunya, l’entitat ha presentat al·legacions a 49 projectes, 46 dels quals els tramita la Generalitat. També han formalitzat recursos d’alçada contra 12 iniciatives.Des de GEPEC-EdC van defensar que “és necessari un canvi de model energètic” però aquest “no hauria de comportar greus danys en la biodiversitat o el paisatge”. “Actualment, la transició energètica està sent dirigida per les empreses energètiques, però sobretot per grups inversors que acaben venent les instal·lacions projectades”, van assegurar.
