El 32% de víctimes de delictes sexuals a la província de Lleida són nenes o adolescents

Una de cada tres víctimes que van patir violència sexual el 2022 a les comarques lleidatanes eren nenes o adolescents. Així es desprèn de les dades recopilades pel ministeri de l’Interior de les denúncies presentades davant dels diferents cossos policials a la província. Segons aquestes xifres, aquell any es van comptabilitzar un total de 188 denúncies, de les quals 60 eren de menors. El 78% de les víctimes de delictes contra la llibertat sexual van ser dones, percentatge que s’eleva al 80% en el cas de les nenes i adolescents. Segons els casos coneguts el 2022, la meitat de les víctimes que van patir una agressió sexual amb penetració eren nenes i adolescents (una dotzena d’entre 0 i 13 anys i deu, fins als 17). Així mateix, les estadístiques de criminalitat revelen que el 84% dels detinguts i investigats per delictes contra la llibertat sexual el 2022 eren homes, dels quals el 14% eren menors d’edat.

Les denúncies no han deixat de créixer en els darrers anys, aspecte que els experts atribueixen a una conscienciació més gran per explicar-ho i buscar ajuda. En els deu primers mesos de l’any passat, els Mossos d’Esquadra van registrar gairebé una denúncia al dia per violència sexual a les comarques lleidatanes. Val a recordar que en la seua última memòria, la Fiscalia de Lleida va exposar un alarmant increment de sentències condemnatòries dictades durant el 2022 en matèria d’abusos sexuals a menors perpetrats en l’àmbit familiar. Mentrestant, un informe presentat per Save the Children amb motiu del 8M assenyala que ser nena és “un factor de risc determinant per patir una agressió sexual”. L’ONG apunta que en el conjunt de l’Estat, de les 18.731 denúncies per violència sexual presentades el 2022, un 45% tenia com a víctima una persona menor de 18 anys. D’aquestes, el 82% eren nenes o adolescents. L’entitat relaciona les xifres amb el fet que nenes i adolescents estan condicionades pels rols i estereotips de gènere actuals.Així mateix, recorda que l’entorn digital és un espai més en què la infància i l’adolescència es desenvolupa i va remarcar que la pornografia està també condicionant la manera com nens, nenes i adolescents es relacionen entre si. Segons l’informe Desinformació Sexual de l’organització, gairebé 7 de cada 10 adolescents consumeixen pornografia, i de mitjana accedeixen als continguts sexuals per primera vegada als 12 anys. Reafirma que aquests continguts són de consum massiu en línia, gratuïts i il·limitats i que gairebé sempre estan basats en la violència i la desigualtat.Pel que fa a les agressions comeses en grup, l’ONG assegura que segons el ministeri de l’Interior, en els últims cinc anys aquesta tipologia de fets delictius ha crescut un 64%. Tanmateix, l’ONG remarca que només representen el 4,2% del total de delictes denunciats per violència sexual. El perfil de la víctima és el d’una nena o adolescent sola, amb una edat mitjana de 15 anys, els agressors de la qual tenen una edat similar, es coneixen anteriorment i el delicte s’acostuma a cometre amb penetració i violència. Per combatre aquest tipus de violència, Save the Children demana al Govern central que desenvolupi la llei orgànica de Protecció Integral de la Infància i l’Adolescència aprovada fa gairebé tres anys per desplegar mesures de prevenció com l’educació afectivosexual o un ús segur i responsable de les noves tecnologies.D’altra banda, un 71,4% de les noies manifesten tenir por de patir violència sexual en espais públics i de lleure nocturn. És un dels resultats d’un treball fet per la infermera d’atenció primària i membre de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya Marta Núñez Sánchez, que analitza experiències d’adolescents de dos instituts del Vallès Occidental. Segons l’estudi, el 61,5 per cent de les joves diu haver patit tocaments sexuals no desitjats i el 77,6% relata haver estat víctima de comentaris sexuals o sexistes. A més, un de cada dos joves refereix que la pornografia li dona idees per a les seues experiències sexuals.

Defensa dels drets sexuals i reproductius

L’acte institucional en commemoració del Dia Internacional de les Dones a la vegueria de Lleida es va celebrar ahir al consell comarcal de la Noguera. El fil conductor va ser la reivindicació dels drets sexuals i reproductius, ja que a més aquesta setmana s’ha posat en marxa la campanya La meva regla, les meves regles, en la qual es posa a disposició de les dones productes menstruals reutilitzables gratis a Catalunya a través de les farmàcies.Durant la lectura de la declaració institucional, Elena Fuses Navarra, directora dels Serveis Territorials d’Igualtat i Feminismes, va voler remarcar que tots els avenços aconseguits en aquests drets han estat gràcies a la força dels feminismes. També va proclamar que Catalunya no farà ni un pas enrere davant les amenaces de l’extrema dreta i dels grups antigènere. Lorena González, alcaldessa de Balaguer, va dir que el 8M serà necessari fins que dones i homes tinguin els mateixos drets.Després es va celebrar la xarrada Els drets sexuals i reproductius i el climateri. Dones referents i avenços aconseguits a càrrec de Sílvia Aldavert Garcia, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius. I a continuació es va fer una taula redona amb el nom Fem memòria de les dones, moderada per Gemma Peris amb la participació de la historiadora Mercè Ciutat; la treballadora social Pilar Quejido, i la psicòloga Teresa Estany.

Especialització d’agressions de gènere en el poder judicial

La presidenta de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial, Ángeles Carmona, va anunciar ahir la posada en marxa “de manera immediata” de l’especialitat de la violència de gènere mitjançant la reforma del Reglament de la Carrera Judicial. Segons va assenyalar l’Observatori, la creació de l’especialitat necessàriament haurà de limitar-se a la violència exercida en l’àmbit de la parella i exparella a causa que encara no s’ha adequat la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere al concepte ampli de violència sobre la dona, tal com està contemplat en el Conveni d’Istanbul; i tampoc no s’ha dotat els òrgans judicials dels mitjans personals i materials necessaris per assumir la competència en violència sobre la dona, tal com exigeix la llei de garantia integral de la llibertat sexual. A les comarques lleidatanes, els Mossos d’Esquadra van atendre l’any passat a un total de 1.518 dones que van patir violència masclista, tant en l’àmbit de la parella com en el familiar. El 2023 les víctimes ateses van augmentar un 5,5% respecte al 2022. Així mateix, es van comptabilitzar un total de 1.418 denúncies a Lleida, un 9% més.