Els regants del Garrigues Sud donen aigua de boca a sis pobles del Priorat sense reserves

La comunitat de regants del Garrigues Sud dona aigua de boca des de fa més de cinc mesos a les poblacions la Palma, Margalef, la Bisbal de Falset, la Figuera, la Vilella Baixa i Cabacés, a les comarques del Priorat i la Ribera d’Ebre, ja que la sequera ha deixat aquests municipis de Tarragona sense subministrament per al consum humà. Se’ls ha establert una derivació de 45.000 metres cúbics a l’any des de l’Ebre, segons van explicar tècnics de la comunitat. D’altra banda, també es reguen des del Garrigues Sud 1.400 hectàrees dels municipis de Margalef, la Bisbal i la Palma. Segons el president de l’organisme, Xavier Pelegrí, la intervenció es porta a terme després de l’acord de la conselleria d’Acció Climàtica amb la comunitat de regants “com a mostra de solidaritat davant la falta de recursos d’un territori veí, ja que som un reg eficient i modernitzat que podem estalviar cabal”. Pelegrí va incidir que no es tracta de cap transvasament, sinó d’una derivació, ja que tot el territori es troba sota la gestió de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que ja ha donat el seu beneplàcit. “No teníem cap obligació, però ens van demanar la nostra col·laboració davant d’una situació urgent i la vam donar”, va remarcar Pelegrí.

La canonada principal del Garrigues Sud s’utilitza per portar aigua del pantà de Flix, on té la captació a l’Ebre, a la Palma d’Ebre, i garantir l’aigua de reg i de boca d’una part del Priorat. L’estiu passat ja es va habilitar una connexió provisional amb la Palma i es va derivar a municipis de Tarragona menys d’un hectòmetre cúbic d’aigua per assegurar les collites en plena sequera. L’actuació consisteix a connectar la xarxa del Garrigues Sud amb l’embassament de la Palma d’Ebre i des d’allà impulsar l’aigua cap a l’embassament de Margalef (en sentit contrari a l’habitual), la qual cosa beneficia unes 1.400 hectàrees de la comunitat de regants d’Aigües del Riu Montsant, dins de la conca de l’Ebre. Segons Pelegrí, el fet de portar aigua de Flix al Priorat no afectarà la dotació dels regants de les Garrigues, de 1.300 metres cúbics per hectàrea i any. No obstant, el Garrigues Sud demana compensacions a la conselleria com són agilitzar les plantes solars per poder reduir la despesa d’electricitat en bombatges. Així ho va assegurar ahir Antoni Enjuanes, subdirector d’Infraestructres Rurals d’Acció Climàtica, durant la jornada sobre el panís celebrada a Mollerussa (prèvia a la Fira de Sant Josep), que va dir que el fet de ser limítrofs les xarxes de regadiu del Garrigues Sud i dels regants de Margalef permet proveir d’aigua de boca tots aquests pobles, “ja que els pantans estan secs”. La CHE ha autoritzat l’ús d’aquest aigua de l’Ebre per a aquests pobles per una situació extrema.

Sequera i panís obren les jornades tècniques de Sant Josep

L’actual situació de sequera, les previsions de reg per a aquesta campanya i la implantació de cultius alternatius van obrir ahir les jornades tècniques de la 151 edició de la fira de Sant Josep de Mollerussa. El coordinador de la XXIII jornada intercomarcal sobre el cultiu del panís, Josep Anton Betbesé, de l’IRTA, va apuntar que la situació de la sequera actual és “similar a la de l’any passat” i que en cas de continuar així, no hi haurà aigua per a cultius com el panís, que necessiten més dotació. Es van exposar alternatives al panís com la soja, el gira-sol o la melca que “són més resistents a l’estrès hídric” i poden ser “més interessants en els anys de sequera”, va dir. Segons els càlculs actuals, el 50% o més de les 40.000 hectàrees de panís que es conreen a Lleida no es van plantar el 2023. “Una situació que es pot repetir aquesta campanya, depenent de les pluges de primavera”, va dir. El subdirector d’Infraestructures Rurals d’Acció Climàtica, Antonio Enjuanes, va apuntar que aquesta campanya estarà marcada per una gran tasca de gestió del recurs hídric i amb restriccions. “Cal lluitar per ser més eficients”, va dir.