El mapa de la segregació escolar

Els centres educatius han reduït un 20% la segregació escolar en el conjunt de Catalunya, cinc anys després de la firma del Pacte contra la Segregació, segons dades de la Sindicatura de Greuges. A Lleida la situació també ha millorat, però la capital continua sent un dels municipis catalans amb més. S’entén per segregació la concentració d’alumnat vulnerable en determinats centres, ja sigui per origen estranger o per necessitats especials, i es mesura amb l’índex de dissimilitud, que indica la proporció d’aquests alumnes que haurien de canviar d’escola per a un repartiment equitatiu.

En el cas dels estrangers, a Primària a la ciutat de Lleida el curs 2022-2023 l’índex va ser del 0,38, la qual cosa significa que s’hauria de redistribuir el 38% d’aquest alumnat per a un repartiment igualitari, quan l’anterior va ser del 0,43 i el 2018-2019, del 0,49. De fet, disminueix de forma general a la majoria de municipis analitzats, en alguns casos de manera ostensible (vegeu el quadre). L’índex baixa a Tàrrega, Balaguer, Bellpuig, Cervera, Guissona, Mollerussa, la Seu d’Urgell i Solsona. A Tremp es manté i a les Borges augmenta.

A l’ESO, l’índex ha caigut a Lleida ciutat del 0,28 al 0,22 en cinc anys, mentre que a Balaguer s’ha incrementat del 0,04 al 0,06, però comparat amb l’últim curs ha descendit perquè s’havia arribat al 0,15. També baixa a les Borges, Guissona i Mollerussa. 

A Cervera va pujar de 0 a 0,11 i ara ha baixat a 0,09, i a la Seu també augmenta dos punts en un curs, però disminueix del 0,16 al 0,12 respecte a cinc anys enrere. A Tremp i Tàrrega la segregació augmenta.

En el curs actual, a I3, el nivell de segregació d’alumnes estrangers a la capital és del 0,31, el més alt dels municipis analitzats. El segueixen Guissona, amb 0,23, i el tercer lloc l’ocupen les Borges Blanques i Bellpuig, amb 0,20. A primer d’ESO, el primer lloc de segregació l’ocupa Tremp amb 0,36 i el segon és per a Lleida i la Seu (0,21).

Segons l’informe de la Sindicatura, l’índex ha empitjorat també a Alcarràs, Balaguer, Bellpuig, les Borges, Cervera, Guissona, Mollerussa i Solsona. En canvi, millora a la Seu, Tàrrega i Tremp. A l’ESO, a la capital la segregació d’aquest tipus d’alumnes s’incrementa lleugerament (del 0,22 al 0,24) i puja molt més a Guissona, la Seu i Tremp.

Les famílies diuen que “les escoles haurien de ser equivalents entre si”

Lidón Gasull, directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya, considera que el principal problema és la segregació entre centres d’una mateixa zona educativa, on hi ha uns amb alumnes “de totes les nacionalitats i d’altres on gairebé només hi ha autòctons”. “És molt important la distribució equilibrada. Així, a ningú li importaria anar a un o un altre perquè en els dos hi hauria tota mena d’alumnes, les famílies no tindrien por de barrejar-se”, argumenta. No obstant, també reconeix que famílies de determinats orígens tendeixen a agrupar-se perquè així se senten més segures. “Les escoles haurien de ser equivalents entre si”, incideix, i aposta per reforçar el sistema públic en lloc d’afavorir la concertada. 

Al seu torn, la Fundació Jaume Bofill reclama a Educació que apliqui amb urgència una política de “zero assignacions de matrícula viva a centres segregats” i establir una proporció màxima d’alumnat socialment vulnerable per centre en tots els municipis i nivells el curs vinent. 

Per la seua part, el delegat Educació a Lleida, Claudi Vidal, afirma que “treballem activament en el marc del pacte local contra la segregació amb la complicitat de tots els agents i centres implicats”. “Compartim un ferm compromís per la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, la qual cosa passa per una redistribució més equilibrada de l’alumnat. Una societat amb menys desigualtat genera més benestar i prosperitat per a tothom”, defensa.

Empitjora el repartiment dels estudiants amb necessitats

La segregació d’alumnes amb necessitats específiques a Primària a la ciutat de Lleida s’ha incrementat en cinc anys d’un índex de 0,34 el curs 2018-2019 al 0,46 del 2022-2023, és a dir, que s’haurien de canviar de centre el 46 per cent d’aquests escolars per repartir-los d’una manera més justa. 

De fet, les sol·licituds d’estudiants amb necessitats van en augment i en el procés d’admissió a I3 en el curs actual a Cervera, Balaguer i Lleida van registrar percentatges molt elevats, en concret del 52,4%, 43,6% i 35,3%, respectivament. A Agramunt és del 32,7%, del 30,8% a Bellpuig i del 30% a Solsona. A primer d’ESO, els municipis amb més sol·licituds d’alumnes amb necessitats és també Cervera, amb un 39,3%. La segueixen Balaguer (38,1%), Lleida (36,4%), Alcarràs (33,1%) i Tàrrega (30%).