Pregant a Déu per la pluja al Cogul

Diuen que la història és cíclica i ahir el Cogul va ser-ne un bon exemple amb una processó que va reunir més de 300 persones, fonamentalment de la comarca. Commemoraven el centenari d’una altra comitiva, quan també tota la comarca va caminar darrere del Sant Crist per demanar que s’acabessin set anys de sequera. Llavors, segons explica almenys la tradició, abans d’acabar el recorregut van començar a caure les primeres gotes. No va passar el mateix ahir, quan un sol més típic de ben entrada la primavera va regnar durant tot el recorregut. Avui la sequera també és protagonista a tot Catalunya, mentre que al Cogul més d’un participant en la marxa recordava que la seua és terra de secà i, desgraciadament, saben molt del que significa la falta d’aigua. La processó va comptar amb la música de la coral de L’Olivera de Castelldans i cantaires de l’Albagés i va atreure persones que feia dècades que havien marxat del Cogul però que ahir no van voler faltar a la cita amb el Sant Crist, que un relat popular afirma que està fet amb la fusta del mateix arbre que les figures del Sant Crist de Gràcia de la Granadella i el Sant Crist de Balaguer.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, no es va voler perdre l’inici de l’acte i va afirmar que “els creients estem en l’obligació de demanar per l’aigua, la pau o les malalties”. En aquell moment, representants de diferents localitats de la comarca van adornar amb cintes amb el seu nom la creu per començar un recorregut pel poble. L’ambient de la marxa combinava el recolliment religiós i la festa de reunir-se centenars de persones amb un mateix objectiu fins que van arribar a la zona coneguda popularment com la punta del poble. El rector de la parròquia, José Jesús Gómez Ospina, es va adreçar al públic dient que “una rogativa no és una curiositat, ni folklore ni superstició”. Va recordar que els creients estan segurs que “Déu ens escolta” i va demanar que “faci caure la pluja sobre bons i dolents (...) que caigui el cel sobre la terra àrida”. Unes paraules amb les quals es va reprendre la marxa per tornar el Sant Crist a l’església.