La calor fon la neu però menys de la meitat de l'aigua acaba en rius

Les elevades temperatures, amb màximes de fins a 26,8 graus, acceleren la desaparició de la capa de neu que, en les últimes setmanes, ha cobert el Pirineu. Del ritme de fusió depenen tant la campanya de reg com els requeriments mínims de qualitat dels rius.

Segons els últims informes d’estimació de reserves de neu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), en només una setmana ha desaparegut el 29,7% de la neu a les capçaleres del Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, la Garona i l’Éssera. És l’equivalent a 229 hectòmetres cúbics d’aigua dels 769,4 que hi havia la setmana passada, però amb prou feines la tercera part (75,6) ha anat a parar als rius com a aportacions de cabal.

On són els altres 153,5 hectòmetres? Han tingut, bàsicament, tres destinacions: la recàrrega d’aqüífers, l’absorció per la coberta vegetal durant el vessament i, principalment, l’evaporació a l’atmosfera en un intens procés de sublimació en el qual la neu passa de sòlid a gas sense liquar-se. Les previsions apunten que aquest procés es mantindrà en el que queda de setmana, amb una altra minva de 144 hectòmetres, el 26% del que queda, i només un 45% transformat en cabal circulant. No hi ha previsió que els termòmetres baixin de zero per sota dels 1.500 o 2.000 metres d’altitud abans de la matinada de dilluns.

Aquest ritme de minva provoca perspectives d’escassetat a la conca del Segre, on a finals d’aquesta setmana no quedaran als cims més de 90 hectòmetres de neu, que no serien més de la meitat d’aigua tret que arribin noves precipitacions, mentre que les reserves d’Oliana i Rialb per al canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues ronden els 130 útils.

Precisament, un informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) avisa que el 2023 va ser l’any més càlid al món des que hi ha registres, amb una temperatura mitjana d’1,45 °C per sobre de la línia de base preindustrial. El conjunt global de glaceres va patir la pèrdua de gel més important mai comptabilitzada.

Projecten captar i emmagatzemar aigua de boira a Lleida

Un projecte finançat per la Unió Europea ha permès desenvolupar i provar amb èxit tres dispositius diferents per captar l’aigua en suspensió de la boira i emmagatzemar-la per a usos que van des de regs fins a consum humà. Han funcionat durant mesos a les illes Canàries i els seus responsables ja han sol·licitat més fons comunitaris per portar a terme noves proves a les comarques lleidatanes.

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) participen en aquest projecte, batejat com Life Boires, juntament amb universitats i institucions canàries. Un dels seus responsables, l’ambientòleg lleidatà i investigador del CREAF Vicenç Carabassa, va explicar que han proposat també una prova a Àger, al complir les condicions de boira i vent que permeten un funcionament òptim dels captadors d’aigua. 

Esperen rebre resposta d’aquí a uns mesos. El CREAF va afegir que la comarca de les Garrigues també és un lloc apropiat per aplicar aquesta tecnologia, mentre que té un rendiment menor a la boira és estàtica, com per exemple el terme municipal de Lleida. Carabassa va apuntar que l’aigua obtinguda d’aquesta manera pot servir a les comarques lleidatanes per a regs de suport, entre altres aplicacions. La proves a les Canàries, els resultats de les quals es van donar a conèixer ahir a Manresa, van obtenir fins a 250 litres al mes per cada metre quadrat de captadors.