El canal d'Urgell proposa fusionar-se amb el Segarra-Garrigues per estalviar recursos
Per estalviar recursos i apostar per la modernització del regadiu
El Canal d'Urgell proposa fusionar-se amb el Segarra-Garrigues per aprofitar així els recursos de les infraestructures per estalviar i millorar en la modernització del reg.
Segons ha pogut saber SEGRE aquest divendres al matí, els presidents del Canal d'Urgell, Amadeu Ros, i del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jove, han proposat la fusió de les infraestructures de tots dos sistemes de regadiu per abaratir costos i gestionar millor l'aigua, sobretot en èpoques de sequera.
Tècnicament no hi hauria problemes perquè les infraestructures del Segarra Garrigues es troben en una cota mes elevada i podria donar aigua per gravetat, el que es podria plantejar per a la modernització de les primeres 11.000 hectàrees de l'Urgell. La gestió administrativa seriosa s’hauria de debatre més profundament.
El secretari d'Agenda Rural de la Generalitat, Oriol Anson, ha assegurat que el Govern ho veu amb bons ulls si els regants hi estan d'acord. Així mateix, ha negat que es plantegi qualsevol possibilitat de transvasament interconques.
Amadeu Ros ha explicat que des del primer dia que van entrar a governar al canal d'Urgell van pensar que els dos canals s'havien de fusionar. A canvi, ha demanat poder començar abans d'acabar aquest 2024 les obres de modernització d'11.500 hectàrees del canal d'Urgell amb un reg tecnificat. Ha afegit que els regants del canal Segarra-Garrigues són "veïns i amics, tots ens coneixem i estem lligats", i ha posat com a exemple que a les Garrigues, hi ha moltes finques que necessiten reg de suport de l'Urgell i ho fan amb regs tecnificats.
Segons Ros, si se sumen les 11.500 hectàrees previstes per modernitzar a les 10.000 que ja tenen, es podria "alliberar molta aigua" que es podria passar a veïns o fins i tot fer més aportacions al Delta. La modernització de les 70.000 hectàrees del canal d'Urgell podria reduir a la meitat la demanda de 600 hectòmetres anuals que s'utilitzen per al regadiu que s'abasta d'aquesta infraestructura.
El president de canal Segarra-Garrigues, Amadeu Ros, ha assegurat que fa més de 10 anys que demanen a l'Administració poder fer servir les instal·lacions d'aquest canal per al canal d'Urgell. "Ens estalviaríem molts diners", ha dit, ja que el Segarra-Garrigues passa a una cota de 100 metres superior a l'Urgell i això vol dir que donarien 10 quilos de pressió sense necessitat de fer cap bassa ni infraestructura de pressió. Jové ha lamentat que les infraestructures del Segarra-Garrigues estan "infravalorades" i ha remarcat que la fusió serviria per abaratir el cost de la modernització de l'Urgell.
En aquest sentit, Jové ha assegurat que fins ara el Govern no ha tingut voluntat per tirar endavant aquest projecte. Una cosa és fusionar dos comunitats de regants i l'altra les infraestructures, ja que l'organització dels dos canals és diferents i fusionar-les en sentit administratiu "serà complicat", però en l'àmbit de les instal·lacions, "creiem que no", ha conclòs. Jové ha destacat que "ara és el moment" en el context actual de sequera.
El secretari d'Agenda Rural, Oriol Ansón, ha conegut de primera mà la proposta i ha assegurat que la veu bé perquè serviria per fer una "molt millor gestió" de l'aigua a tota la zona. En cap cas però, ha dit que suposaria una interconnexió de xarxes i ha recordat que amb la sessió del Segarra-Garrigues al Govern, s'ha insistit molt que no es planteja un projecte per traspassar aigua del Segre a una altra zona del país, en cara que del canal, se'n faci càrrec Aigües Ter-Llobregat (ATLL).
11a Trobada de Comunitats de Regants de Catalunya
Un moment de l'assemblea general de l'ACATCOR.
L'anunci d'aquesta proposta de fusió s'ha fet en el marc de l'11 Trobada de Comunitats de Regants de l'Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR), de la qual Amadeu Ros n'és el vicepresident. El principal tema que s'ha tractat és la greu sequera que pateix Catalunya, sobretot a les conques internes. En aquest sentit, hi ha hagut queixes sobre el fet que els regants d'aquesta part del país no poden estar representats al consell de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
