El Govern d'Aragó ressuscita l'embassament de Santaliestra i demanarà a Madrid que l'executi

El Govern d’Aragó ha ressuscitat, si més no en l’àmbit del debat, l’abandonat projecte de regulació del riu Éssera en el seu tram mitjà amb el pantà de Santaliestra per augmentar la disponibilitat de cabals al canal d’Aragó i Catalunya.

“Una de les grans demandes que vull traslladar a la ministra (Teresa) Ribera és la imperiosa necessitat d’impulsar de forma decidida les obres pendents del Pacte de l’Aigua”, va dir aquest divendres a Binèfar el president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, que va assegurar que “hem de recuperar les 30 infraestructures hídriques que un dia van ser projectades” i que “van ser descartades” en l’últim Pla Hidrològic de l’Ebre.

Azcón va exposar la intenció de plantejar la recuperació d’aquestes obres a la responsable del ministeri de Transició Ecològica en una pròxima reunió per a la qual no va posar data.

Les reivindicacions del Govern d’Aragó, que inclouen altres preses descartades com les de Biscarrués o Torre del Comte, ometen qualsevol referència al finançament d’una obra que fa 30 anys tenia un pressupost de 124 milions i els costos de la qual haurien d’assumir avui els usuaris beneficiats per la seua execució en aplicació del principi de recuperació de costos. 

“La gestió de l’aigua és prioritària” i “no podem caure en cap tipus de populisme” en matèria hidràulica, va asseverar el president del Govern d’Aragó, que va participar en l’XI Fòrum Rural Som Llitera a Binèfar. “Hem d’evitar la criminalització del camp que es propicia des d’alguns sectors”, va dir, després de mostrar el seu suport a les mobilitzacions dels agricultors.

Un pantà que va propiciar un intens conflicte i un històric acord

El projecte de Santaliestra, que en succeïa d’altres com els de Campo i Comunet, va generar als anys 90 un intens conflicte social entre la muntanya i el pla, paral·lel a una investigació judicial que no va arribar a ser enjudiciada, que va quedar resolta el 2005 amb un històric acord a la Taula de l’Aigua: el pantà, amb un vas de 80 hectòmetres però capaç de regular-ne 183, es descartava per ser substituït pel de Sant Salvador, amb cabuda per a 136, ubicat al canal de Saidí i amb autonomia per regar 26.000 hectàrees.

Ribera reivindica els nous plans hidrològics com a fòrum per a pactes

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, defensa els plans hidrològics com el marc per al “pacte de l’aigua” davant la sequera que reclamen els presidents de València i Múrcia, Carlos Mazón i Fernando López Miras. 

Els seus processos de participació “no només tenen en compte la voluntat, legítima, dels interessos locals o regionals, sinó les preocupacions dels consumidors, la informació disponible sobre l’evolució d’aigua i l’interès general”, va dir Ribera a Ponferrada (Lleó), i va recordar que aquests documents acumulen un lustre de treball per tal d’“avançar en solucions conjuntes anticipant-se als problemes”. 

La ministra també va alertar sobre la reducció de les pluges i el solapament de “sequeres prolongades” amb “episodis d’inundacions terribles”.