Una vintena de grans centrals solars i dos parcs eòlics, “encallats” a Urbanisme

El procés d’autorització de vint grans centrals solars i dos parcs eòlics a les comarques lleidatanes ha quedat “embussat” l’últim any davant d’Urbanisme. Les comissions de Lleida i del Pirineu els han deixat en suspens al llarg d’aquest període, en alguns casos dos i fins i tot tres vegades. No haver completat el seu tràmit ambiental o no tenir assegurades línies elèctriques per evacuar l’energia que produiran són alguns dels principals motius pels quals no han aconseguit fins ara el vistiplau d’aquest organisme de la Generalitat.

Almenys set de les centrals solars que esperen l’aprovació d’Urbanisme ja han rebut l’autorització administrativa i de construcció de la Generalitat. Són els projectes denominats Auliver, Costa Gran, Alzineres, Neret, Parsos i Las Teclas, Sant Miquel Solar i Sol del Segre I. Es tracta de permisos condicionats a completar el tràmit urbanístic. Encara no ho han fet i, mentre no ho aconsegueixin, no poden construir-se.D’aquesta manera, la Generalitat atorga aquest tipus d’autoritzacions condicionades per evitar que els projectes més antics decaiguin, ja que el seu punt de connexió a la xarxa elèctrica caduca si no obtenen permisos en quatre anys. Això ja li ha succeït a almenys cinc projectes d’energies renovables a Lleida (vegeu les claus), i en complica la construcció fins al punt que pot arribar a fer-los inviables.L’elevat nombre de projectes a l’espera de l’aprovació d’Urbanisme contrasta amb el fet que només vuit l’han aconseguit l’últim any. Són les macrocentrals solars que Ignis i Solaria projecten a Alcarràs, de 50 MW cada una i que sumaran 656 hectàrees. L’última, la de Juno Solar 2, va aconseguir l’aprovació aquest mes.

Set projectes ja autoritzats no es poden construir fins que no tinguin el vistiplau d’Urbanisme

D’altra banda, el ministeri de Transició Ecològica ha denegat l’autorització al macroparc solar Segarra Sud 1, que la multinacional britànica SSE Renewables promou a la Segarra. Aquesta negativa es deu al fet que la instal·lació, amb onze molins de vent previstos a Ribera d’Ondara i una potència de 68,2 MW, no tenia assegurat el punt de connexió a la xarxa elèctrica. Aquesta decisió inclou també la línia d’evacuació, una cosa que posa en perill el projecte del parc eòlic Segarra Sud 2, amb tretze molins previstos al costat del ja rebutjat. Ambdós havien de compartir la mateixa línia per evacuar la producció elèctrica.