Les ciutats perden habitants que van a viure en zones rurals: aquesta comarca de Lleida és la tercera que més en guanya
Barcelona té el saldo negatiu més gran, amb 10.079 persones que canvien la seua residència
Llavorsí, preciós poble de muntanya del Pallars Sobirà. Elvira Balsas.
Les ciutats catalanes han perdut 13.599 residents que s’han traslladat a viure municipis no urbans el 2022, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), ha informat aquest dilluns en un comunicat.
El 2022 es van produir 272.971 canvis de residència entre municipis de Catalunya i l’Idescat ha constatat "un procés de desconcentració urbana", ja que les ciutats registren més sortides de residents que entrades, que va ser més intens durant els anys de la pandèmia.
Barcelona és el municipi amb més sortides netes cap a la resta de Catalunya (10.079 persones), i la segueixen l’Hospitalet de Llobregat i Badalona (Barcelona), amb saldos negatius per migració cap a la resta de Catalunya de 1.518 i 1.224 habitants, respectivament.
DENSITAT DE MUNICIPIS
Les localitats i àrees semidenses (entre 5.000 i 50.000 habitants) han estat "els principals receptors de la migració dins de Catalunya", amb un saldo positiu de 9.531 habitants el 2022, similar a 2019 quan va ser de 9.167 persones.
Per la seua part, els municipis de les àrees rurals han registrat 4.048 entrades més que sortides, i aquest saldo és inferior al dels anys 2020 i 2021 (11.374 i 7.735 migrants, respectivament), però és superior al de 2019, que va ser de 2.799 migrants.
COMARQUES
Més de la meitat dels 272.971 canvis de residència dins de Catalunya (57%) també suposen un canvi de comarca, i el Barcelonès (Barcelona) és la comarca amb el flux net negatiu més important, amb una pèrdua de 13.279 residents.
Els saldos migratoris positius més alts es registren al Vallès Oriental (Barcelona) que guanya 1.634 residents; el Baix Penedès (Tarragona) amb 1.577 més; el Maresme amb 1.498 i el Garraf (Barcelona) amb 1.107 més.
Les taxes més elevades de migració neta --que guanyen més residents-- són les del Baix Penedès amb 13,8 per mil, el Moianès (Barcelona) amb 9,9 per mil i el Pallars Sobirà (Lleida) amb 8,2 per mil; les més negatives són les de la Segarra (Lleida) amb 6,5 per mil i el Barcelonès amb 5,8 per mil; i l’Aran (Lleida) registra el mateix nombre d’entrades que sortides.
Per nacionalitat, destaca l’alta mobilitat interna de la població estrangera: el 29,4% dels moviments interns a Catalunya és de persones de nacionalitat estrangera, encara que representa el 17,2% de la població.
FLUXOS MIGRATORIS
En relació amb els fluxos migratoris amb la resta d’Espanya el 2022, el saldo ha estat de signe negatiu, ja que les emigracions (55.972) superen a les immigracions (50.107) i el saldo net és de -5.865 persones.
Andalusia, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid agrupen la meitat dels fluxos migratoris entre Catalunya i la resta d’Espanya, encapçalaments per Andalusia, amb el 18,2% de les immigracions i el 18,8% de les emigracions.
Quant a les migracions amb l’estranger, el balanç és positiu, amb un saldo net de 158.546 persones, "el valor més gran mai registrat"; i el saldo extern de població de nacionalitat estrangera ascendeix a 165.069 habitants, mentre que el de nacionalitat espanyola és negatiu (-6.523).
