Entorns rurals guanyen els urbans en migració interna

Els entorns rurals van guanyar el 2022 els entorns urbans en termes de migració entre comarques a Catalunya. A Lleida, les comarques de l’Urgell i l’Alt Urgell van concentrar el 62% de les arribades de lleidatans o catalans d’altres comarques, amb 220 sobre 354 canvis de residència de saldo migratori. Els segueix el Pallars Sobirà (59), mentre que el Segrià, on s’ubica l’única ciutat de més de 20.000 habitants (Lleida capital, amb més de 140.000 veïns), va tenir un saldo de 26 migracions positives. En el costat oposat, la Segarra, les Garrigues i el Pla van perdre població (154, 21 i 15 persones menys com a saldo). Per al conjunt de Catalunya, les grans ciutats van perdre fa dos anys un total de 13.599 residents que es van traslladar a viure a municipis no urbans, principalment del Vallès Oriental, el Baix Penedès, el Maresme i el Garraf. El Barcelonès va ser la comarca amb el flux net negatiu més alt, amb 13.279 persones menys, mentre que els saldos migratoris positius més importants es van detectar al Vallès Oriental (1.634), el Baix Penedès (1.577), el Maresme (1.498) i el Garraf (1.107). Les taxes més elevades de migració neta amb la resta de Catalunya van correspondre al Baix Penedès (13,8‰), el Moianès (9,9‰), el Pallars Sobirà (8,2‰). D’altra banda, en relació amb els fluxos migratoris amb la resta de l’Estat, el saldo del 2022 va ser negatiu, amb més emigracions que immigracions. Així, les dades han mostrat que van deixar Catalunya per anar a la resta de l’Estat 55.972 persones, mentre que en van arribar 50.107, un saldo net de -5.865 persones.