El bosc avança 95.000 hectàrees i els cultius en perden 73.000 en mig segle a Lleida

La muntanya s'ha menjat 73.000 hectàrees de cultius i n'ha avançat 22.000 més en l'últim mig segle a Lleida, on ja gairebé dos terços de la superfície és de caràcter forestal en una transformació de l'ocupació del sòl que té el seu origen en l'abandó del medi rural i les reforestacions i que afecta, a la baixa, la disponibilitat d'aigua.

La muntanya ha crescut per ocupar més de 95.000 hectàrees a Lleida en l’últim mig segle, bona part de les quals a costa d’uns cultius que en aquell mateix període s’han vist reduïts en gairebé 73.000.

Aquestes dades, procedents dels inventaris forestals que el Govern central va començar a elaborar l’any 1970, dels actuals anuaris de gestió forestal del ministeri per a la Transició Ecològica –l’últim dels quals del 2021–, del PECT (Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial), la primera edició del qual data dels exercicis 2018-2021 i de l’Institut d’Estadística de Catalunya, indiquen que la superfície forestal, que inclou les àrees boscoses, les de matoll i les de muntanya baixa, ha passat de 685.064 a 780.500 hectàrees, mentre que les terres de cultiu ho han fet de 419.216 a 346.243.La muntanya ha augmentat en 95.436 hectàrees, gairebé un 14 per cent, i la superfície agrària ha disminuït en 72.793, un 17,5 per cent, unes extensions que es correspondrien amb les que ocupen les comarques del Solsonès (o el triple del Pla d’Urgell) en el cas de l’avanç forestal i, en el del retrocés agrícola, la de la Segarra.

Dos terços de la superfície de Lleida són de caràcter forestal, una mitjana superior a la de la conca de l’Ebre Abandonat el 1962, el bosc ocupava ja el 1997 més del 90% de les seues 435 hectàrees de cultiu

Aquest procés s’està donant de manera generalitzada tant a Catalunya com en el conjunt de l’Estat, on “en els últims decennis s’ha produït un molt significatiu increment de la superfície forestal” com a conseqüència de tres factors, “les polítiques de reforestació aplicades des de finals del segle XIX, l’abandó del medi rural i l’increment de temperatures per l’efecte del canvi climàtic”, segons va explicar la cap del Servei d’Aplicacions Forestals de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), Isabel López, en la recent jornada sobre Boscos i aigua: innovació en la gestió de les muntanyes per a l’optimització de l’aigua blava, organitzada per l’organisme de conca.El 52 per cent de la superfície de la conca de l’Ebre és de tipus forestal, un percentatge que en el cas de Lleida s’atansa al 65 per cent, gairebé dos terceres parts del total amb un repartiment del 73 per cent arbrat i un 27 per cent de muntanya baixa i matoll. Aquest augment de la coberta vegetal, que presenta un saldo positiu d’una mica més de 22.000 noves hectàrees, té una influència directa en la disponibilitat d’aigua, ja que augmenta l’absorció dels vessaments naturals i, alhora, eleva el consum de recursos naturals a l’incrementar la seua emissió mitjançant l’evapotranspiració.“A l’hora de realitzar una gestió integral de l’aigua és necessari tenir en compte totes les actuacions que poden afectar tot aquest cicle hidrològic. La gestió forestal, en vista de la importància superficial que tenen els boscos, apareix com un element que pot tenir molt interès per fer una planificació integral completa del recurs hídric”, anota la cap del Servei d’Aplicacions Forestals de la CHE.

Les zones forestals avancen per l’abandó

La muntanya de Boix, un dels nuclis despoblats després de la construcció de l’embassament de Santa Anna, a la Ribagorçana, i el terme del qual va ser incorporat al d’Ivars de Noguera, ofereix un exemple paradigmàtic de l’avenç del bosc en terrenys abandonats, tal com es va exposar a la jornada Boscos i aigua: innovació en la gestió de les muntanyes per a l’optimització de l’aigua blava, organitzada per la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre).Un vol fotogràfic efectuat el 1956, sis anys abans que el municipi fos formalment extingit, va permetre xifrar en 435 hectàrees la superfície dedicada a cultius agrícoles. A finals dels anys 60 el 14% d’aquesta extensió estava ocupada per arbratge, un percentatge que s’havia disparat al 92% el 1997.Aquest avanç de la superfície forestal es va produir malgrat l’incendi provocat per l’explosió d’un obús militar el 1991, que va arrasar centenars d’hectàrees a Boix i a Tragó, un altre dels municipis que van morir amb el naixement del pantà i que va ser annexionat a Os de Balaguer.“L’últim mapa forestal del Miteco [Ministeri per a la Transició Ecològica] demostra com s’ha regenerat i repoblat la zona”, van indicar fonts de la CHE, que van cridar l’atenció sobre l’avanç de les àrees forestals: la superfície poblada d’arbres ha passat de dos a tres milions d’hectàrees a la conca de l’Ebre des dels anys seixanta.“El nombre d’hectàrees de bosc ha augmentat en un milió en menys d’un segle”, van destacar els tècnics, amb “més quantitat de bosc en els entorns de la Cinca, Gállego, Nogueres i Guadalope. És a dir, a Aragó i Lleida. També a Navarra, Sòria, Burgos i Cantàbria”.En l’últim segle, els boscos de pi han duplicat la seua extensió per passar de 300.000 a 600.000 hectàrees a l’Ebre i els d’alzina es van incrementar en 200.000.

Una hectàrea ‘extra’ de bosc per cada cinc de reals

El fet que els boscos i muntanyes permetin amb freqüència més d’un aprofitament fa que, a la pràctica, la superfície aprofitable resulti superior en una mica més d’un 18% a la real en els registres. Això, sense tenir en compte les 702.305 hectàrees que compten amb planificació cinegètica, que la duplicaria amb escreix en cas de ser incloses. L’Anuari de Gestió Forestal del 2021 comptabilitza a Lleida 200.873 hectàrees en les quals poden créixer bolets, 553.931 d’aptes per a la trufa i 2.896 dedicades al cultiu de plantes aromàtiques i medicinals, superfícies a les quals se n’afegeixen 161.048 de pastures i 3.798 en les quals hi ha ruscos. En molts casos es tracta d’aprofitaments que s’efectuen de manera simultània. La majoria d’aquests boscos no té ordenament, una cosa que, de fet, ocorre en menys de la quarta part de la seua superfície: el mateix anuari xifra en 700 el nombre de muntanyes ordenades, que sumen una extensió de 173.174 hectàrees. Una mica més de la meitat, 88.822 són de titularitat pública i la resta, 84.352, de propietat privada.