Més de la meitat de les finques que reguen del Segarra-Garrigues estan arrendades

Sis de cada deu agricultors que conreen finques al Segarra-Garrigues ho fan en règim de lloguer. Passa principalment per dos motius: la presència de grans empreses que exploten centenars d'hectàrees i per la necessitat dels petits agricultors d'obtenir rendibilitat amb més superfície conreada.

Més de la meitat de les hectàrees actualment en regadiu a la zona d’influència del Segarra-Garrigues, així com dels agricultors o empreses que exploten les finques, ho fan en règim de lloguer. L’empresa que construeix i gestiona la xarxa secundària del canal, Aigües Segarra-Garrigues, té subscrits 2.100 contractes per al reg de 12.762 hectàrees, de les quals 7.205 (un 56%) estan llogades, mentre que les altres 5.557 les gestionen els mateixos propietaris. En la mateixa línia, són un total de 1.241 arrendataris (sis de cada deu) i 859 propietaris (un 40% del total).

Els motius que expliquen aquesta radiografia són diversos: d’una banda, la mida de les parcel·les, de petites dimensions en comparació per exemple amb el camp aragonès, ja que la legislació catalana no obliga a agrupar les finques quan s’efectua una concentració parcel·lària, segons el president dels regants del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové. Això empeny l’empresari agricultor a llogar finques veïnes per assegurar la rendibilitat de la seua explotació. D’altra banda, grans empreses, del territori i de fora, han arrendat centenars d’hectàrees per plantar extensions d’ametllers (com és el cas d’Ocean Almond, amb unes 400 hectàrees; o bé la Unió Agrària de Reus, amb un règim de lloguer en què el propietari rep un benefici quan comença la producció); pistatxos (Europistachios, de Tàrrega, que fa un any va estrenar 132 hectàrees d’aquest cultiu) o fruiters. 

En aquest cas, les grans extensions s’ubiquen principalment entre el Segrià i les Garrigues.“La situació canvia molt segons el sector de reg”, assenyala Jové: “A Verdú entre el 80 i el 90 per cent dels agricultors són els propietaris de les finques.” També segons el cultiu. Per exemple, “la vinya ha respost molt bé al regadiu i multiplica la producció”, la qual cosa provoca que els joves continuïn els negocis familiars. “Hi ha dos tipus d’empresaris” arrendataris, assenyala, “els que pregunten per finques de 1.000 hectàrees, que se’n van tal com han arribat, i els que no tenen pressa, que en un període de vuit anys poden assolir les 500 hectàrees.”

La sequera ha rebaixat els preus del lloguer de finques de regadiu

La sequera que ha afectat al camp lleidatà en els últims dos anys (ara alleujada amb les últimes i copioses pluges) ha tingut diversos efectes en els cultius de regadiu. El principal, la limitació de l’accés a l’aigua, sobretot, la passada campanya de regs, quan el Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues van haver de tancar l’aixeta durant setmanes per falta de reserves als pantans del Segre. Una altra conseqüència ha estat també la baixada de preus del lloguer de finques rústiques de regadiu. Així ho expliquen agricultors i responsables de comunitats de regants com el de l’Algerri-Balaguer, Carles Gra. Explica que a conseqüència de la reducció de la dotació d’aigua (que es va repetir també a Pinyana i el Canal d’Aragó i Catalunya) els agricultors no van poder plantar segones collites de cereal, la qual cosa va afectar el preu abonat pels lloguers de la finca, “que es liquiden per Sant Miquel”, a finals de setembre.“La primera collita serveix per pagar i la segona dona els guanys”, manifesta Gra. Segons les dades que estudia la Generalitat de Catalunya, arrendar una hectàrea de terreny agrícola a les comarques de Lleida pot suposar entre 153 i 560 euros per hectàrea a l’any, segons si són finques de secà o de regadiu.El president de l’Algerri-Balaguer va explicar que l’actual campanya de regs ha començat a mig gas gràcies a les pluges però a més ho ha fet preservant les limitacions d’aigua de la temporada passada, seguint instruccions de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Ara per ara poden disposar de 4.900 metres cúbics d’aigua per hectàrea (davant dels 6.000 habituals), si bé confien que durant les properes setmanes s’incrementi la dotació. La Noguera Ribagorçana, en aquest cas, té els pantans al 43 per cent de capacitat.