Oferiran empelts de fruita per preservar varietats autòctones

“Les falles són un patrimoni intangible que ha de ser renovat cada any per existir, i el romànic és material, és allà i no depèn que hi hagi missa en aquestes esglésies per tal de conservar-lo. La fruita és al mig: l’arbre viu però si no es renova cada quaranta o cinquanta anys, es perd”, sosté Xavi Farré, responsable de l’Observatori de Varietats Comercials i Autòctones de Llesp. Farré dirigirà dissabte vinent un taller d’empelt en l’organització del qual participa el consell comarcal de l’Alta Ribagorça i que té l’objectiu que algunes del centenar de varietats autòctones de poma i de pera de la comarca que ha anat recollint i documentant a l’observatori passin a ser conreades en horts i jardins particulars de la zona.

“La idea és donar a conèixer la tècnica perquè la gent pugui conrear-les a casa”, assenyala Farré.“Seria bo que una administració, el consell o l’ajuntament, aportés un camp per instal·lar un observatori en condicions”, afegeix, “però la millor forma de conservació és la camperola, i aquí entren també els horts i els jardins de les segones residències”.

Farré va engegar l’observatori i la recollida de varietats autòctones de pera i de poma de l’Alta Ribagorça el 2009. Quinze anys després, i després d’haver rastrejat pobles habitats i deshabitats, n’ha reunit “entorn d’una cinquantena de varietats de poma i una altra cinquantena de pera”.“Nosaltres només hem recollit el que la gent ens ha cedit, i això ha de ser de domini públic”, apunta Xavi Farré, qui anota que “la gent que ha conservat aquestes varietats durant segles les ha cedit a canvi de res. Això és tot cedit, i jo ho continuo cedint”.Es tracta en general d’arbres que produeixen fruits de petita mida que en alguns casos, principalment entre les peres, s’utilitzen per cuinar. Solen conrear-se de manera ecològica i amb prou feines tenen entrada als canals de venda de l’alimentació.El treball de documentació que ha anat desenvolupant l’observatori inclou episodis com la identificació d’una varietat que porta des de finals del segle XIX a l’Alta Ribagorça, on va arribar entorn del 1890, després d’haver viatjat des dels Estats Units fins a França l’any 1835.“Hem trobat varietats que no se sabia d’on venien, com aquesta, que va resultar estar relacionada amb un home que viatjava sovint a treballar a França, a la zona de Tolosa, on se’n conreaven milers d’hectàrees”, il·lustra. “La diversitat que hem trobat demostra la capacitat d’arrelament d’aquestes varietats”, assenyala Farré.Vuit dels cinquanta tipus de poma que han arrelat a l’Alta Ribagorça creixen també al Pallars i al departament francès de l’Arieja. “Es tracta d’un patrimoni viu i molt local que caldria intentar conservar”, conclou.