La producció hidroelèctrica va caure al març a Lleida malgrat la intensa pluja

La producció hidroelèctrica de Lleida es va reduir al març malgrat la intensitat de les pluges i l'augment de les reserves embassades al modular-se l'explotació de les centrals per optimitzar els recursos hídrics. Aquesta decisió coincideix amb el final de la situació d'excepcionalitat per sequera a les conques del Segre i la Noguera Pallaresa.

Les intenses pluges del mes de març, un dels quatre més plujosos del segle a la Península mentre a Lleida es van registrar puntes de precipitació amb rècords històrics al Pirineu, van disparar el cabal dels rius després de dos anys de sequera i han contribuït a recuperar reserves als pantans, encara que de forma desigual: a l’Éssera, els embassaments de Barasona i Sant Salvador alliberen aigua perquè estan plens; a la Ribagorçana, Santa Anna està tancat per estalviar, i al Segre, Oliana supera el 80% però Rialb està al 30% de capacitat.

Malgrat tot, la producció hidroelèctrica va continuar caient el mes passat davant de la mitjana històrica. La companyia Endesa, principal productora hidroelèctrica a Lleida, va generar el mes passat amb aquesta tecnologia 114.352 megawatts hora (MWh), un 74% menys que la mitjana històrica, situada en 439.362. L’any passat, en plena sequera, va produir fins i tot un 6,9% més.La central la producció de la qual més va caure va ser la d’Oliana, al Segre, amb un 88,9% per sota de la mitjana. La central del Segre va produir 10.544 MWh, quan la mitjana són 95.000.La raó, segons la companyia, és prioritzar els tres usos principals de l’aigua (proveïment, cabal ambiental i agricultura) en plena arrancada de la campanya de reg i davant de la necessitat d’acumular cabals per evitar una crisi com la de l’any passat pel tancament del Canal d’Urgell. Els pantans de l’Éssera i el Cinca van laminar les avingudes per les tempestes, que van provocar crescudes aigües avall, mentre les sortides d’aigua es controlaven als pantans del Segre per evitar noves riuades.Les pluges han estat molt més generoses aquest any a la zona occidental de l’Ebre i s’han atenuat cap a l’est, a les conques internes i a Lleida, on la sequera ja va enfonsar la producció hidroelèctrica un 67% el 2023.En el conjunt de Catalunya, la producció de les centrals d’Endesa ha estat de 242.000 MWh, un 66,9% per sota de la mitjana històrica, encara que un 44% més que l’any passat. Les dades inclouen la producció a Flix i Riba-roja, però no la de Mequinensa.

La primavera dispara l’aportació de les renovables i cau el consum

La primavera altera la composició del mix elèctric, al guanyar pes l’eòlica per la major inestabilitat meteorològica i la fotovoltaica per l’augment de les hores de sol. Mentrestant, la demanda cau pel baix ús de la calefacció i la refrigeració. Les tres tecnologies elèctriques vinculades a la meteorologia, la hidràulica, l’eòlica i la fotovoltaica, han aportat el 63% de l’energia els últims 20 dies i l’última setmana, encara que amb una composició molt diferent: entre un tram i un altre, la hidràulica passa del 21,5% al 24% pels desembassaments a les conques amb riuades, l’eòlica cau del 28,5% al 22,6% pel predomini de l’anticicló, i la solar creix del 13,6% al 16,4% per la menor nuvolositat. La suma de les dos últimes ha passat del 24,3% al 37,5% en quatre anys, amb l’eòlica (23,45% el 2023) com a primera tecnologia, la fotovoltaica (14%) com a quarta i pics conjunts de més del 50%.Aquest pes més important de les renovables porta les companyies elèctriques a administrar l’ús de les centrals de fonts modulables com ara la hidràulica (tret que hi hagi riuades), la cogeneració i els cicles combinats, una cosa que, alhora, els permet optimitzar el seu rendiment econòmic.

La llum cotitza a zero 2 hores de cada 3 però el consumidor paga sempre

Una confluència de tres factors provoca una caiguda de les cotitzacions de l’electricitat, que s’intensifica així que avança el desplegament de les renovables: la concentració de la seua generació en les hores centrals del dia per la major producció solar, el descens primaveral de la demanda pels menors requeriments de calefacció i refrigeració i la impossibilitat d’emmagatzemar els excedents. Segons les dades d’OMIE, l’Operador del Mercat Ibèric d’Electricitat, en 70 de les 168 hores de la setmana transcorreguda entre el divendres 5 i el dijous 11 d’abril, la cotització del kWh va ser de zero euros, a què se n’afegeixen 42 més en les que va ser negatiu. Aquelles 112 hores de preu zero o negatiu de l’electricitat suposen el 66,6% del total. Tanmateix, això no comporta la gratuïtat del subministrament per al consumidor: els contractes de mercat lliure inclouen per endavant el preu del kWh, i tant aquests com els de tarifa regulada contemplen el pagament de termes fixos que, impostos al marge, eleven el preu final per sobre dels 15 cèntims i impedeix que baixi de quatre. En deu de les 56 hores en què sí que hi va haver preu, aquest no va assolir els deu cèntims i en les altres 46 no va passar de 15.