LLEIDA
Regs històrics de l'Urgell ja reguen 1.300 ha del Segarra-Garrigues
Les comunitats de Farrugats d'Anglesola i la Mina de Belianes, un mes després que la resta de regants
L'aigua els seguirà arribant a través del canal d'Urgell
Les comunitats de regants de Farrugats d’Anglesola i la Mina de Belianes van començar a regar ahir amb aigua del canal Segarra-Garrigues, després d’haver aprovat l’adhesió a aquest regadiu en assemblea a mitjans del mes de març passat. Els regants d’aquestes localitats de l’Urgell han estat els últims a començar la campanya de reg, un mes després que ho fes el Segarra-Garrigues, i el dia 25 de març, el d’Urgell. Feia dies que demanaven aigua per a les seues finques.
Des de les comunitats de Farrugats i la Mina han treballat a contrarellotge per regar, ja que necessitaven un conveni entre el canal Segarra-Garrigues i el de l’Urgell, així com informar la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) del canvi. Es tracta d’una situació peculiar, ja que aquestes comunitats encara no tenen modernitzat el reg. Ara per ara, l’aigua amb què regaran les finques continuarà transportant-se pel canal d’Urgell, mentre que es descomptarà de la dotació que rebi el Segarra-Garrigues. S’ha acordat 1,3 hectòmetres per a 1.300 hectàrees, 800 a Belianes i 500 d’Anglesola. Incorporar-se al Segarra-Garrigues era la seua única opció per continuar regant. Són regs històrics i afectats per una zona de protecció d’aus (zepa). Està previst que es redacti un protocol de reg amb la Generalitat.
La presa del pantà de Santa Anna alliberava ahir aigua pels sobreeixidors superiors a l’estar pràcticament ple: estava al 85,86% de la seua capacitat i acumulava 203,4 hectòmetres cúbics. Fonts de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) van apuntar que aquestes sortides es corresponen amb el manteniment dels cabals ecològics del riu Noguera Ribagorçana, i també serveixen per proveir els primers regs de la campanya. Van assegurar que no va ser per precaució davant de possibles avingudes del riu pel desglaç o fortes pluges, ja que la capacitat del pantà per rebre-les ja està garantida. Per la seua banda, alcaldes de la zona van assegurar no percebre un augment de cabal a la Noguera Ribagorçana i que des de fa dies Santa Anna està “molt ple”, una cosa que pot portar la CHE a dur a terme maniobres als sobreeixidors per seguretat. El pantà d’Escales, a la conca de la Ribagorçana, estava ahir al 77% de la seua capacitat amb 118 hectòmetres cúbics, mentre que Canelles només acumulava 159,9 hectòmetres, un 23,54% de capacitat.
“El regadiu és una eina contra el canvi climàtic”
“El regadiu és una eina contra el canvi climàtic, que ajuda a produir més amb menys superfície i a conservar i mantenir la població rural.” Així ho va afirmar ahir el president de la comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Francesc Reguant, en un cicle de debats al Col·legi d’Enginyers Agrònoms a Lleida. Allà van advocar per l’eficàcia i la tecnologia en el reg, i per canvis en la gestió hídrica per afrontar la sequera. El president de la comissió de l’Aigua del col·legi d’Agrònoms, Carlos Estaran, va incidir en la necessitat de regs eficients.
Critiquen la gestió de l’Urgell en la campanya i la poca dotació d’aigua
La plataforma Manifest del Gran Urgell va expressar ahir el seu “descontentament i malestar” amb els responsables del canal d’Urgell per la gestió de l’aigua en l’inici de la campanya de regadiu, que va començar el 25 de març. Malgrat que la comunitat va acordar repartir l’aigua de forma equitativa creant la figura dels hidros (un hidro equival a un reg), el sistema no s’ha aplicat amb èxit, segons la plataforma. Asseguren que hi ha col·lectivitats que no anoten comandes i que les que sí que ho fan “es veuen desbordades i no poden atendre les demandes de reg”. Lamenten les dotacions mínimes, tant del canal principal com l’auxiliar, i van afirmar que hi ha finques que s’han quedat sense regar per falta de cabal. Això provoca retards dels torns i alerten que es pot posar en perill el reg dels cultius quan més aigua necessiten. La plataforma demana al Canal d’Urgell rectificar la gestió.