L'abandó del català a la Franja posa en alerta el Consell d'Europa

La desprotecció del català a la Franja aboca el Govern d’Aragó PP-Vox a un conflicte institucional de pes amb el Consell d’Europa, l’organisme encarregat de vetllar per la salut de les llengües minoritàries a la UE.

Els representants del Consell han transmès a les entitats de la societat civil que treballen en aquest àmbit la seua preocupació per l’abandó que comencen a percebre en la protecció del català a la Franja i l’aragonès al Pirineu, la conservació dels quals constitueix una política d’Estat des del 2001, quan Espanya va formalitzar-ne l’adhesió a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la implementació de les quals es veu pertorbada per les polítiques d’una comunitat autònoma.En la trobada, celebrada a Madrid i que tenia com a finalitat valorar l’aplicació de la carta en el període 2001-2023, “el comitè d’experts va transmetre que la situació era anòmala pels retrocessos que s’estaven donant després dels avenços registrats a partir del 2015”, va explicar un dels assistents.Aquesta preocupació es veurà reflectida al pròxim informe periòdic del Consell d’Europa sobre la protecció del mig centenar llarg de llengües en situació de risc que subsisteixen a l’espai comunitari.“Mostraven preocupació” per la deriva, va assenyalar la mateixa font, que recorda que aquestes gestions “són dins del mecanisme de control del compliment de la Carta que porta a terme el Consell”.

La reunió de valoració es va produir abans que l’executiu PP-Vox activés una bateria de retallades que afecten directament el nucli de les mesures de protecció i de promoció del català i l’aragonès al seu territori. També va anunciar la seua intenció de reformar la Llei de Patrimoni Cultural per eliminar-hi les referències a aquestes dos llengües com a “varietats lingüístiques pròpies” del país i substituir-les per l’apel·lació a unes “varietats lingüístiques locals” de les quals la dreta i els ultres s’entossudeixen a fer bandera malgrat que per als científics no tenen entitat pròpia.L’anunci, efectuat poc després que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, fes una crida a protegir el català i l’aragonès, té l’objectiu que ja va deixar entreveure el Govern de Jorge Azcón en els Pressupostos de la comunitat.

Va deixar sense finançament l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, va eliminar la Direcció General de Política Lingüística i va suprimir els 385.500 euros que els anteriors comptes assignaven a accions de foment de les llengües pròpies per entitats locals i associacions.

“A Aragó hi ha hagut un greu retrocés institucional”

“A Aragó hi ha hagut un greu retrocés institucional pel que fa a les llengües pròpies”, ja que l’executiu autonòmic “ha eliminat tots els programes i iniciatives per a la protecció i promoció de l’aragonès i el català a partir de l’any 2024”, denuncia un informe elaborat pel Seminari Aragonès de Sociolingüística. El document del seminari afegeix que “només resisteix, ara per ara, l’àmbit educatiu, que malgrat que sense avenços, manté l’ensenyament de l’aragonès i el català en una situació precària”.

El conflicte de la llengua tensa la línia oficial del PP aragonès

El PP del Baix Cinca s’ha desmarcat de la línia oficial del partit conservador a Aragó en el debat de les mocions que el PP ha anat presentant als ajuntaments i a la comarca. Així, tant a Fraga, on té majoria absoluta, com en l’organisme supramunicipal, on governa gràcies al suport d’Entre Tots, el grup del Partit Popular es va abstenir i amb això va facilitar que la resta de formacions tiressin endavant les resolucions de suport a l’ús del català. El seu edil a Mequinensa va votar-hi a favor.