L’OPINIÓ DELS FUTURS SANITARIS
Evitar la fuga de sanitaris
Estudiants de Medicina i Infermeria comparteixen la seua visió de Lleida com a exemple de bon funcionament de la sanitat, però reclamen millors condicions assistencials i econòmiques
El sistema sanitari necessita reformes urgents per reduir llistes d’espera i evitar la marxa de cada vegada més professionals a l’estranger, on troben millors condicions assistencials i econòmiques. Estudiants de Medicina i Infermeria de la Universitat de Lleida (UdL) coincideixen a valorar que Lleida té uns bons serveis de salut, però no compten amb inversions. “Aquí hi ha un molt bon nivell, molt bons especialistes i grans investigacions, però algunes especialitats s’han quedat una mica enrere.” Posen com a exemple Radiologia Intervencionista, que només obre fins a les 15.00 hores. “No és un problema de qualitat, sinó de falta de personal”, asseguren.
L’Alejandro, estudiant de quart de Medicina, va arribar a Lleida des de Rota (Cadis). Es confessa un “enamorat de la meua terra” i afirma que li agradaria tornar a l’acabar els estudis, però “no m’importaria quedar-me a Lleida perquè és una ciutat molt ben connectada, amb gent molt acollidora”, afirma. Per la seua part, la Sol és a sisè de Medicina i és madrilenya. “No vull tornar a Madrid, em quedaria a Lleida perquè és molt més acollidora i té bons recursos”, assegura. Va estudiar el primer curs a la seua ciutat, i percep que “aquí hi ha molta menys competitivitat i millor ambient, és fàcil conèixer estudiants de cursos superiors que t’ajudin”. Així mateix, valora que el sistema sanitari funciona molt millor aquí que a Madrid. “L’atenció és bastant més impersonal allà, amb molts més robots”, assegura.
Un exemple d’una lleidatana que buscarà un millor futur fora és el de la Míriam, que se’n va anar d’Erasmus a Dinamarca i hi tornarà quan acabi l’últim curs d’Infermeria, ja que li han ofert un contracte de vuit mesos en un hospital danès. “Aquí hi ha molt bones oportunitats, però em va agradar molt sortir i penso que hem de provar-ho perquè som joves i sempre podem tornar”, valora. Així mateix, assegura que a Dinamarca hi ha una ràtio de tres pacients com a màxim per cada infermera, mentre que aquí és d’uns deu. Per contra, la Sol va fer un intercanvi d’un mes a Indonèsia, on va constatar que “no porten gaire bé la neteja”, malgrat que té un molt bon record de l’experiència i es va sorprendre al veure que “se les apanyen davant de qualsevol imprevist”.La “fuga” del talent local s’està remeiant amb l’entrada de sanitaris –sobretot metges– d’altres països, majoritàriament llatinoamericans. Els estudiants consideren que “estan sent de gran ajuda” i que “es nota que la seua formació ha estat diferent, i està bé tenir diferents visions en el tracte assistencial”. Tot i així, els estudiants coincideixen que “és una llàstima que molts catalans hàgim d’anar-nos-en per qüestions econòmiques”. El Marc, un lleidatà que estudia cinquè de Medicina, apunta que “no falten sanitaris, sinó millorar les nostres condicions per quedar-nos”. La Pilar, també estudiant de cinquè de Medicina, valora que “altres sectors farien vagues amb les nostres condicions laborals, crec que aprofiten la nostra vocació i la impossibilitat de paralitzar la sanitat, per la qual cosa acabem acceptant-les”.
La Míriam, la Nerea i la Marta, estudiants d’Infermeria, estan d’acord amb el fet que “el nostre reconeixement com a infermeres ha millorat molt en els últims anys, però encara queda molt per fer”. Valoren que gran part del treball per fer és propi i “ens hem de fer valer pel que som i donar a entendre que el nostre rol és equivalent al dels metges”, però assenyalen que alguns facultatius, sobretot d’edats més avançades, encara les infravaloren. “Alguns tenen una altra mentalitat, però a poc a poc està canviant i en les pràctiques ens hem sentit molt a gust”, afegeixen.
Guàrdies menys llargues i reconèixer especialitats
Els estudiants de Medicina demanen acabar amb les guàrdies de 24 hores, així com que el sistema sanitari no “es recolzi tant en els MIR, que s’estan formant i encara no haurien de ser peces tan clau”. Les futures infermeres assenyalen la necessitat que es reconeguin les seues especialitats, tant econòmicament com laboralment. “Gairebé totes les places són generals, no se’n convoquen d’especialistes”, lamenten. Els futurs sanitaris també demanen eliminar les diferències de condicions entre funcionaris i laborals.