Gestionar l'escassetat
El canvi climàtic és un fet innegable. Catalunya és ara més càlida i àrida que el segle passat. La temperatura mitjana ha pujat un grau respecte al 1960 i les pluges o no arriben en tres anys o són torrencials
El Canal d’Urgell es va veure obligat a tancar el Principal fa un any per falta de reserves als pantans. - AMADO FORROLLA
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) alerta en la seua previsió per al segle XXII que hi haurà un 20% menys d’aigua disponible a la conca. El canvi climàtic continua agreujant-se i ho demostren períodes de sequera com el que Lleida ha experimentat en els últims tres anys i que aquesta primavera ha començat a remetre. Tanmateix, les conseqüències es mantenen i només fa falta passejar pel congost de Mont-rebei per veure-les. A més, a èpoques amb precipitacions mínimes les succeeixen moments de pluges torrencials que provoquen inundacions i despreniments.
Aquesta situació ja provoca repercussions tant al medi natural i l’agricultura com al turisme i la indústria. Pel que respecta al sector primari, força a la modernització de comunitats com el Canal d’Urgell que continuen regant a manta com a finals del segle XIX. El 2023 es va veure obligat a tancar les comportes del Principal a l’inici de la campanya per falta de recursos en un agònic procés per evitar la mort dels fruiters en detriment del cereal. Aquest any s’ha vist obligat a adoptar un sistema de racionament d’aigua mitjançant hidros (un hidro és un torn de reg) que no convenç tots els regants. Al revers de la moneda el Segarra-Garrigues, un regadiu tecnificat que també se subministra del Segre, està en expansió i necessita molta menys aigua, també pateix les conseqüències de la distribució de recursos. Altres sistemes de reg com els històrics Pinyana i Aragó i Catalunya, o els pressuritzats com l’Algerri-Balaguer, Segrià Sud o el Garrigues Sud, fa temps que van abordar processos per regar amb menys aigua, així com la instal·lació de plaques solars a les estacions de bombatge per estalviar a la factura de la llum.
La sequera també està obligant a adoptar canvis en els cultius tant en les varietats de cereal i farratges com en els fruiters. Els pagesos han optat per classes que necessiten menys aigua i opten per l’ordi o el blat en comptes del panís i respecte a la fruita primen reduir hectàrees i introduir noves varietats com el kiwi o el pistatxo en fruita seca.La falta d’aigua també ha portat la CHE a plantejar un estudi de les concessions històriques ja concedides al segle en l’elaboració del nou Pla Hidrològic de conca a partir del 2027. Aquest pla també contemplarà l’armoniació d’un riu tan cabalós com la Pallaresa, centrat en l’explotació hidràulica, o l’ampliació de regs com el Segrià Sud. La falta de compensacions als agricultors que no van poder produir cereal l’any passat, entre molts altres factors com l’excés de burocràcia per tenir ajuts, ofega el camp, que al febrer va protagonitzar la Revolta pagesa.
Més de 1.500 milions al Canal d’Urgell
Modernitzar el Canal d’Urgell costarà un total de 1.500 milions d’euros. L’Estat ha fet el primer pas per iniciar aquest any tres grans basses, sistemes d’automatització i revestiments. Tanmateix, el gruix de la intervenció que negocia la Casa Canal amb la Generalitat està pendent de l’acord per establir la part que aportaran els regants, molts d’ells reticents a pagar, ja que consideren que amb la construcció de la infraestructura aquest deute està saldat.
Pluges puntuals de primavera per als embassaments
Les pluges de primavera han permès augmentar les reserves dels embassaments i acumular neu a les muntanyes de cara a omplir els embassaments i afrontar els regs d’estiu. Al canal d’Aragó i Catalunya es calcula que no hi haurà demanda fins d’aquí a uns dies, igual que a Pinyana, que serveix per a granges i indústries. Per la seua banda, el Canal d’Urgell també ha reduït les dotacions del Principal i l’Auxiliar per omplir Oliana i Rialb.
