El sigil·lós vot de l'ancià

De les eleccions no et diré res”, “són tots iguals”, “a la gent gran no ens fan cas”, responen els lleidatans més grans, els pocs que s’animen a fer-ho, quan se’ls pregunta per les seues inquietuds i per les preferències pel que fa a les eleccions del 12 de maig vinent.

El discurs, en el qual molts demanen anonimat, flota sobre un rumor de mar, de maror fins i tot per als partits, ja que tot apunta que repliquen els patrons que revelen enquestes com l’última del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques): els majors de 65 anys són els que presenten cotes de participació més elevades, ja que quatre de cada cinc tenien decidit anar a votar abans de començar la campanya, però són, alhora, els que ofereixen ràtios d’indecisió i d’ocultació més elevades, amb un de cada sis que diu que encara no ha decidit quina papereta elegirà i taxes que dupliquen amb escreix la mitjana (6,7% a partir dels 75) en la negativa a explicar quin serà.La seua desconfiança davant l’oferta política es fa patent en els seus baixos nivells d’identificació amb els candidats i els seus programes. I aquí, com passa entre els joves, té un pes decisiu la imatge que projecta la política.“Em preocupa molt que els polítics no s’entenguin entre ells. No fan pinya, no s’ajunten. Les coses tindran remei, però només es trauran els seus punts febles”, diagnostica la Victoria, jubilada després d’haver-se guanyat la vida confeccionant cortines. “Vaig tenir sort. Abans s’encarregaven per posar-les a les cases. Ara venen fetes”, rememora.“Els veig iguals a tots”, assenyala un altre jubilat que veu passar el matí a la plaça Sant Joan i que declina dir com es diu. “És tot molt difícil i ningú em diu com arreglarà res, perquè és molt complicat”, lamenta, mentre postil·la: “Si es maten per entrar als governs és perquè alguna cosa hi veuen.”La seua principal queixa se centra en l’encariment del cost de la vida, un 17 per cent en tres anys, un 3,2 per cent en l’últim segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística), un focus de preocupació general entre els més grans juntament amb la baixa quantia de les pensions.“Vaig treballar 48 anys i no arribo a mil euros per paga, arribo als mil mensuals si se sumen les catorze”, però narra que “abans era pitjor. No es cobrava res”.“Cobrem més aviat poc”, exposa la Francisca Pérez, la pensió de la qual suma 1.200 euros mensuals amb la del seu marit afectat per Alzheimer. “Com que va caure malalt ens donen 180 euros més. És una m...”. Paguen el lloguer del pis, de 500 euros mensuals, gràcies a una ajuda municipal. “Gràcies a això anem respirant”, explica.Per al José Luis Navarro, el retard de més de quinze anys en la construcció de la nova estació d’autobusos resulta ser un paradigma de la credibilitat d’unes administracions que li ofereixen “promeses i res de res”, malgrat que sí que valora positivament les últimes pujades de les pensions.“Els preus s’han menjat tres vegades la pujada de les pensions”, anota Ramón Morillo, indepe però més que crític amb la virtual rehabilitació de l’expresident Carles Puigdemont amb la llei d’amnistia i tant o més amb l’escassa renovació de la classe política: “No se’n van ni amb aigua bullint.”L’altre focus principal de queixes està en la sanitat. “Als grans no ens atenen, i si vas a Urgències s’enfaden”, explica la Victoria. “Han aconseguit que tingui estrès”, anota el José Luis, que relata que “quan vas al CAP t’envien a Urgències i el teu metge no t’atén mai”. “La solució? Han de posar-la ells. Nosaltres denunciem el problema”, conclou

90.000 padrins i 40.000 jubilats, 16.600 viudes i 14.000 pensions

A Lleida vivien al tancament del 2023 un total de 89.996 persones majors de 65 anys que suposen una cinquena part del cens (19,96%). Tanmateix, a la província de Lleida només hi ha 39.488 pensions de jubilació en vigor, la qual cosa indica que no les reben entre la meitat i dos terços de la gent gran, dones en la majoria dels casos per no haver cotitzat (treballessin o no) o haver-ho fet en baixes quanties. Paral·lelament, a la demarcació hi ha vigents 14.024 pensions de viudetat, en aquest cas dependents de la carrera laboral de la parella difunta, per a una xifra netament superior de viudes: 16.623, i no totes necessàriament de més de 65 anys, ja que més de 6.500 tenen persones al seu càrrec. Les xifres posen sobre la taula algunes carències en l’aplicació local del sistema de protecció social dels padrins.