REGADIUS HOMENATGE
Homenatge als últims 'casillers'
Reconeixement a vint-i-sis guardes i sequiaires que van viure a les casetes de reg del Canal d'Urgell
La Casa Canal editarà un llibre amb 100 entrevistes a aquests treballadors i les seues famílies
Soledat Llosada, de 103 anys i veïna de Pradell de Sió, al municipi de Preixens, va viure durant anys a la casilla del Salt del Pradell del Canal d’Urgell amb el seu marit, Isidre Betriu. Les casilles són les petites construccions que servien com a residència als guardes i sequiaires encarregats de vetllar per l’aigua d’aquesta infraestructura i de l’estat de les banquetes de l’Urgell. Aquestes construccions, gairebé mig centenar, seran restaurades per donar-los un ús social i cultural a través de convenis de cessió amb ajuntaments i associacions. Una actuació que es finançarà amb fons Next Generation i que compta amb una dotació de 3 milions.
Soledat Llosada va ser ahir una de les homenatjades per la xarxa d’entitats de la Plataforma Canal Viu, en un acte de reconeixement a una trentena d’antics casillers i les seues famílies per la seua tasca de conservació d’aquest sistema de regadiu. El tribut d’ahir a aquests guardes es va portar a cap a la caseta de reg del subcanal al Palau d’Anglesol, edifici que una vegada restaurat se cedirà al Canal Viu perquè es converteixi en un element dinamitzador de l’Aula de Naturalesa Núria Borràs. L’acte va comptar amb la participació el president de la Diputació, Joan Talarn, l’alcalde del Palau d’Anglesola, Francesc Ballcells, i el president de la Plataforma Canal Viu, Josep Maria Falip, entre altres.Per la seua part, el president de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell, Amadeu Ros, va avançar que aquest any, amb motiu del 160 aniversari de la infraestructura, s’editarà un llibre amb un centenar d’entrevistes a familiars de casillers o als mateixos guardes.Per la seua part, el president de la Diputació, Joan Talarn, va posar en relleu la figura dels guardes i la importància de la recuperació patrimonial d’aquestes casetes per “tornar a donar-los vida com a espais culturals dignificant aquests espais per a les generacions més joves i futures”, va dir. Va recordar que la construcció del Canal d’Urgell va ser l’obra “més important i transformadora de l’economia i dels pobles del pla de Lleida en dos segles”.
Projectes paral·lels a la modernització del Canal d’Urgell
El projecte de modernització del Canal d’Urgell va lligat a altres projectes verds com les rutes verdes o la millora de la biodiversitat d’aquesta infraestructura, a més de la rehabilitació de les casetes de reg. La primera iniciativa mediambiental preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant del canal per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa. A Arbeca ja s’ha senyalitzat un tram de la ruta verda, la que enllaça la localitat amb els Vilars a través del Canal d’Urgell, on ja s’han plantat més de 500 arbres. Per una altra part, a Penelles també s’ha executat un pla pilot en un tram de dos quilòmetres on s’han restaurat elements del patrimoni històric.