Una revolució amb alentiment

La transició cap a les energies renovables avança a càmera lenta a Lleida. De les cent centrals solars previstes des de fa anys només sis de petita mida s’han construït, i només un parc eòlic s’ha estrenat en aquesta legislatura: el de Solans, autoritzat fa una dècada. L’allau de projectes s’embussa a les oficines de la Generalitat i l’Estat, on els processos d’autorització arriben a dilatar-se durant anys. Com a conseqüència d’això, almenys 11 d’aquestes instal·lacions han perdut la connexió a la xarxa elèctrica que tenien assignada, a l’incomplir el termini de 4 anys per obtenir llicència ambiental.

La Generalitat és la responsable d’autoritzar la gran majoria de centrals d’energies renovables previstes a Lleida. Només unes quantes que superen els 50 MW de potència són competència de l’Estat. L’últim any, l’administració catalana ha accelerat la concessió de permisos: els ha atorgat a 54 plantes solars i 4 d’eòliques. Tanmateix, molt poques es poden construir, ja que els permisos estan condicionats a un vistiplau de la comissió d’Urbanisme que encara no tenen.L’auge de les energies netes ha anat acompanyat de projectes per a noves línies d’alta i molt alta tensió per evacuar l’energia que generaran panells solars i molins de vent. Algunes han xocat amb oposició veïnal i ecologista, en especial les que impulsa el grup Forestalia per transportar fins a Barcelona energia generada a Aragó. L’autorització correspon a l’Estat al travessar terrenys de dos comunitats autònomes.Molins que poden superar els 200 metres d’altura i centrals amb desenes d’hectàrees de panells solars provoquen protestes als territoris que concentren aquests projectes, en especial la Segarra, el Pallars, les Garrigues i el Segrià. La legislatura acaba sense la planificació que la Generalitat va anunciar fa tres anys per assegurar una distribució equilibrada d’aquest tipus d’instal·lacions en el conjunt de Lleida i la resta del territori català.

“Exigim que ens autoritzin centrals d’energies renovables”, afirma l’alcalde de Castelldans, Conrad Llovera. “Tenim un terme municipal de 6.500 hectàrees, podem destinar-ne unes 200 o 300 a aquesta finalitat i obtenir ingressos per prestar serveis públics i evitar la despoblació”, argumenta. El municipi és ara escenari de tres projectes i Llovera creu que hi ha espai per a més, tot i que puntualitza que els promotors “han d’acordar la ubicació amb l’ajuntament”.

«Hi ha grans costos i càrregues que es veuran en el futur»

“Les renovables impliquen importants costos i càrregues que es faran patents d’aquí a uns anys per als propietaris que lloguen terrenys per instal·lar-les”, adverteix Adrià Drago, veí de l’Horta de Lleida i portaveu de la plataforma contra línies de molt alta tensió en aquest territori. Assenyala l’alt cost de desmantellar centrals quan acaba la seua vida útil i critica que s’instal·lin en sòl agrari fèrtil en lloc d’espais degradats i l’absència de planificació que estableixi on ubicar-les.

Sis petites centrals solars i un parc eòlic

Mitja dotzena de petites centrals solars i una d’eòlica s’han construït a Lleida al llarg de l’última legislatura. Suposen una petita fracció de les projectades a les comarques lleidatanes, i més encara si tenim en compte que els nous molins a la Granadella i Llardecans són els d’un parc autoritzat fa una dècada, el de Solans.Davant les escasses instal·lacions noves dedicades a produir energia per vendre-la, han proliferat amb rapidesa les destinades a autoconsum: se n’han posat en marxa a Lleida més de 8.600. La majoria són per a ús individual, però s’obren pas les compartides mentre comencen a posar-se en marxa comunitats per produir i compartir energia.

«Exigim que ens autoritzin plantes d’energies renovables»