EL REPTE DEMOGRÀFIC
Ocupació i població ja no casen
L'evolució de la població ja no corre paral·lela a la de l'ocupació: en l'última dècada, 83 dels 231 municipis de Lleida han vist minvar el cens mentre creixia l'ocupació, en ocasions amb registres voluminosos.
Població i ocupació porten tendències oposades a Tremp. - SEGRE
El fet demogràfic més important dels últims quaranta anys, i que s’ha accentuat, és el fenomen periurbà. L’augment de població es produeix entorn de les ciutats”, expica Ignasi Aldomà, professor de la UdL especialitzat en planificació regional i desenvolupament rural. “Els petits municipis del voltant de les ciutats atreuen població, però no perquè generin ocupació sinó perquè s’hi instal·len parelles joves”, anota, sovint amb influència de factors com el preu i la disponibilitat de l’habitatge. “Passa a Lleida, però també a Mollerussa, a Balaguer, a Tàrrega i a la Seu”, afegeix.
L’encreuament de les dades del padró que publica l’INE (Institut Nacional d’Estadística) amb les d’afiliació que ofereix la Seguretat Social indica que entre els anys 2013 i 2023 en 83 dels 231 municipis de la demarcació (36%) el cens es va reduir mentre l’ocupació augmentava, mentre que en uns altres 13 (5,6%) passava el contrari. En 69 van augmentar tots dos registres, en 53 van caure els dos i en els tretze restants es va donar un balanç de zero.Entre els pobles de menys de mil habitants, els episodis més extrems es van registrar a Camarasa, que perdia 155 veïns (un de cada sis) mentre es creaven tretze llocs de treball (+6%), i a Vilanova de Segrià, que guanyava 145 veïns (+16 per cent) mentre es destruïen 39 llocs de treball (-18%).“En ocasions hi ha nuclis en els quals augmenta l’activitat pel desenvolupament de polígons industrials, com passa a l’àrea de la Seu amb Montferrer i Castellbò”, assenyala Aldomà. El municipi va guanyar 73 veïns (+7 per cent) i 53 llocs de treball (+14%) en l’última dècada.Aquests fenòmens resulten estar estretament lligats, a més de la disponibilitat d’habitatge i el seu preu i amb els fluxos periurbans, amb altres com la mobilitat o l’expansió del teletreball a partir de la pandèmia. “Hi ha mobilitat laboral entre el pla i el Pirineu i també, encara que més puntual, de mitjana distància amb Barcelona i altres ciutats”, afegeix.
28.000 cases buides però només dotze de lloguer per menys de 400 euros
En els últims anys, l’ocupació ha deixat pas a l’habitatge, a la seua disponibilitat i als preus d’accés, com a principal escull per residir a les zones rurals. Les ofertes per sota dels 400 euros mensuals (25% del sou brut mitjà mensual, 30% del net) que els webs immobiliaris ofereixen aquests dies no passen de la dotzena en tota la província, i la meitat són lofts o estudis, cosa que complica la possibilitat de compartir-los. Quant a la disponibilitat, segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística), a Lleida hi ha 256.081 habitatges, dels quals 40.955 (un de cada sis) són buits i 34.273 (gairebé un de cada set) tenen ús esporàdic. El gruix dels que manquen d’ús (27.913) es concentra en municipis que no són capitals de comarca, als quals s’afegeixen 13.043 en aquests, amb 5.346 a la capital. Malgrat l’elevat nombre i a l’existència de casos extrems com els d’Almacelles (778 cases buides), Arbeca (536) o Bellpuig (512), el principal problema als petits municipis és que molts d’aquests habitatges buits no són habitables o requereixen reforma si es pretén que siguin dignes. Els propietaris viuen lluny i no hi inverteixen, però tampoc no venen ni lloguen. Actualment, són moltes les iniciatives de les administracions locals per provar de casar oferta i demanda. Algunes han fet inventaris per tenir un punt de partida amb el qual impulsar les reformes o directament llogar; per exemple, el consell comarcal de l’Ur-gell, o el de les Garrigues. En aquest últim cas, a finals de l’any 2022 s’havien registrat fins a 1.345 habitatges buits en vint-i-un dels vint-i-quatre municipis de la comarca. El Banc d’Habitatge comarcal tenia segons les últimes dades quaranta demandants i vint oferents d’habitatge. El del Pla d’Urgell, que ha portat a terme una iniciativa similar, Cases plenes, pobles vius, estima que hi pot haver un parc disponible de 1.500 cases a la comarca. Pel que fa a les iniciatives municipals, algunes de les més recents són la del Pont de Suert, que ofereix a l’Incasòl el local de l’antic consultori per poder habilitar habitatge social; i la de Llardecans, on ajuntament té o construirà el 2025 fins a cinc habitatges per llogar-los a joves del poble.6.2882.1136.3052.1016.1752.1226.0262.1345.9062.1675.8242.1985.8442.1605.9112.1535.8932.1765.8472.3215.9613.185
