Albert Turull, número 4 d'ERC: «Potser 'campechano' no és la paraula per a un republicà»

Un company em deia que vostè és ‘campechano’. Això és possible sent republicà?

No necessàriament. Hi ha fatxes campechanos i republicans estirats. Però vaja, si ser republicà significa tenir una identitat i saber que formes part d’una estructura.. potser campechano no és la paraula, però sí que existeix l’empatia.

Vosté és el primer delegat de Cultura que no ha de preocupar-se dels Béns de la Franja, però ha anat a veure’ls?

No, però m’agradaria fer-ho. En el fons sempre els sentirem com una mica nostres perquè formaven part del bisbat de Lleida quan aquest tenia una altra dimensió. L’ideal hauria estat una gestió compartida. Entre veïns el millor és sempre el bon veïnat.

Les cultures no són sempre mestisses?

Això ho tenim molt clar. Rebutgem qualsevol tipus de xenofòbia, per molt que canviï la bandera espanyola per la catalana estelada. Els racistes no són dels nostres. A Catalunya sempre s’ha integrat els qui han vingut de fora, i hem de procurar que això continuï sent així.

Quina música escolta i quins llibres llegeix un delegat de Cultura?

A casa teníem una llibreria, i jo he crescut entre llibres. Últimament m’interessa molt la literatura de no-ficció, les memòries i les biografies. Estic llegint l’última de Josep Pla. M’agrada la música clàssica i el jazz, però per generació soc del pop i el rock, dels Rolling Stones, dels Beatles, de Pink Floyd i de Pau Riba i Jaume Sisa.

Ha arribat al reggaeton?

La veritat és que no. Els meus fills escolten aquest tipus de música i no m’acaba d’agradar.

Vostè sempre ha defensat que la cultura és una qüestió de diners.

És clar. La cultura no és una despesa sinó una inversió, malgrat que no sempre hi hagi un retorn econòmic.