SEGRE

MASSALCOREIG

Alerta per una altra avinguda del Cinca i el Segre a l'aiguabarreig que pot negar finques

La CHE avisa que poden arribar als 400 m³/s a causa d'operacions per deixar resguard en pantans de capçalera

Com ja va passar a finals de març al trencar-se un mur de contenció sense reparar

El riu Segre al seu pas per Lleida portava 35 metres cúbics per segon al matí.

El riu Segre al seu pas per Lleida portava 35 metres cúbics per segon al matí. - LLUÍS SERRANO

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va avisar aquest dilluns d’una nova avinguda controlada del Cinca en la confluència amb el Segre que va tornar a posar en alerta els pagesos i alcaldes de la zona de l’aiguabarreig. La previsió era que a la nit poguessin passar 400 metres cúbics per segon per la zona al desembassar els pantans de la capçalera del Cinca (Mitjà i El Grau), a més del 90% de capacitat, i els embassaments de Camarasa i Talarn, a la Noguera Pallaresa, afluent del Segre. De fet, el Segre portava al seu pas per Lleida 35 metres cúbics per segon, que a Seròs ja eren 127, als quals s’afegien els més de 220 del Cinca a Fraga a les 19.30 hores amb tendència a augmentar, segons les dades de la CHE. També desembassava Oliana (vegeu el desglossament).

A finals de març una avinguda de més de 505 metres cúbics per segon a prop de la desembocadura del Cinca a l’aiguabarreig va inundar quaranta hectàrees de fruiters al trencar-se un mur que protegia els camps de cultiu i que encara no s’ha reparat. Segons el president de la comunitat de regants Sot del Cinca, Francesc Vallés, tant pagesos com els ajuntaments de la Granja d’Escarp i de Massalcoreig exigeixen una solució per reconstruir aquest mur i evitar situacions com aquesta de nou. Vallés va indicar que si el cabal no superava els 360 metres cúbics per segon a la nit no s’hauran de lamentar noves inundacions però si creix per sobre d’aquest nivell “serà molt probable que l’aigua torni a entrar i causi nous danys”. 

Segons la CHE, aquesta situació es va posar en coneixement de Protecció Civil en el marc d’una operació per deixar un marge de resguard als embassaments del Pirineu de cara a contenir el nou desglaç que ja s’ha començat a notar i que seguirà tot aquest mes, ja que hi ha encara molta neu als cims de les comarques de muntanya.L’alcalde de Massalcoreig, Josep Maria Vallés, va indicar que “estarem atents a l’evolució de l’avinguda per comprovar que no hi ha danys, encara que sembla que la crescuda no serà tan gran com la de finals del mes de març”. Ni l’ajuntament de la Granja d’Escarp ni el de Massalcoreig van ser avisats per la CHE, que va incidir que no hi havia cap perill per a les poblacions.A la conca del Segre els pantans d’Oliana i Rialb sumaven prop de 237 hectòmetres cúbics per segon. El primer està al 86,87% de la seua capacitat i el segon, al 40%.

Els embassaments tornen a turbinar després d’estar tres anys aturats

El desglaç a les muntanyes ha omplert embassaments i Talarn i Camarasa, a la Noguera Pallaresa, turbinen des de fa dies igual com Oliana, al Segre, segons van explicar fonts d’Endesa. No ho feien des del 2020 a causa de la sequera que s’ha anat registrant el 2021, 2022 i 2023. Per la seua part, fonts d’Acciona van indicar que també turbina el pantà de Rialb per a la producció hidroelèctrica. En aquests dos últims anys s’ha turbinat de forma puntual, van remarcar responsables de l’empresa, només quan es podia ultilizar el cabal ecològic i per a proveïments, però aquesta producció era a penes imperceptible. Tant Talarn com Camarasa superen el 90% de la capacitat i Oliana està gairebé al 87%. Rialb frega els 162 hectòmetres cúbics i juntament amb Oliana arriben gairebé als 238. El pantà de Rialb estava al 7% fa un any per les mateixes dates, segons les dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking