Pere Aragonès: «El Govern d'ERC ha començat una discriminació positiva cap a Lleida»

ERC defensa un referèndum pactat amb l’Estat. Si no es pot fer realitat amb l’actual aritmètica al Congrés, serà gairebé impossible portar-lo a la pràctica més endavant?

Defensem la independència des de fa molts anys i ho continuarem fent siguin quines siguin les circumstàncies. El millor camí és un referèndum reconegut per la comunitat internacional, i si és acordat amb l’Estat és més fàcil que sigui així, però no soc partidari de pensar que si no fos possible a curt termini hem de desistir. Tenim l’oportunitat d’aconseguir un referèndum acordat, el finançament singular per acabar amb el dèficit fiscal i reforçar l’estat del benestar i la llengua catalana.

Si no hi ha referèndum, aconseguir un finançament singular seria un marc acceptable per a ERC?

El nostre marc acceptable és la independència, però mentre no es pugui desplegar, farem tot el que ens permeti millorar les condicions de vida dels catalans. No veiem el final del dèficit fiscal com a substitut de la independència, sinó com un pas intermedi.

Considera que la temptativa de dimissió de Pedro Sánchez i el seu posterior anunci de continuïtat influirà en el resultat electoral?

Se’ls ha vist el llautó. L’empatia que hi pot haver davant del que pateix un atac per part de l’extrema dreta s’haurà transformat en decepció i desconfiança al veure que s’ha utilitzat de forma partidista.

Si és reelegit, prefereix pactar amb Junts o amb el PSC?

Ens basarem en propostes.

I quin té propostes més similars a les d’ERC?

Costa saber-ho, perquè ni PSC ni Junts han posat propostes sobre la taula. El PSC ho fa per no jugar-se la Moncloa i Junts, més enllà del retorn de Carles Puigdemont, no explica què vol fer. Jo sí que ho explico: tenim quatre anys per votar el futur polític de Catalunya, per aconseguir el finançament singular i per reforçar l’estat del benestar i el català. Aquest PSC avui està molt lluny, és el menys catalanista de la història, però tampoc coneixem les propostes de Junts més enllà del retorn de Puigdemont.

Si no pot repetir, prefereix que el succeeixi Puigdemont o Illa?

Ens presentem per guanyar.

Com s’explica que després d’una dècada amb més vots independentistes que mai el català estigui en retrocés?

El canvi social o la digitalització probablement ho expliquen. El diagnòstic era necessari, i hem posat sobre la taula les dades que abans potser d’altres amagaven, però l’important és el tractament, que és una política lingüística molt més ambiciosa. Hem tingut anys en què els canals infantils en català eren gairebé inexistents. Els hem recuperat amb producció de qualitat, que permet transmetre el català als més joves. Educació i la CCMA acaben de presentar recursos educatius audiovisuals en català i en l’àmbit audiovisual hem multiplicat per tres els ajuts. Aquest salt endavant necessita continuïtat i no en tindrà si presideix la Generalitat Junts, que fa molts tuits però dedica pocs recursos a política lingüística, o el PSC, que no sap si és Lleida o Lérida.

El Govern es queixa del centralisme de Madrid, però a Lleida hi ha queixes del de Barcelona. És necessària una política de discriminació positiva cap a Lleida?

Hem d’avançar encara més per donar igualtat d’oportunitats a tot el territori. En aquesta legislatura hem doblat les escoles bressol rurals, hi haurà 500 municipis que no tenien caixer automàtic que a partir del setembre en tindran, hem impulsat l’estatut del municipi rural, hem creat incentius perquè els professionals sanitaris escullin anar a zones rurals i Junts i Comuns van rebutjar uns pressupostos que incloïen bonificacions per a inversions i activitat als municipis petits.

Així, el Govern ja aplica una discriminació positiva cap a Lleida i altres territoris similars?

S’ha començat, ho ha fet el Govern republicà i si canviés el Govern canviarien els objectius i tornaríem a la Catalunya d’abans en què es dividia el país.

Davant de situacions de sequera com la que hem viscut, veu necessari interconnectar les conques internes amb la de l’Ebre?

No, perquè no cal. Tenim la planificació i les infraestructures en marxa a través de la regeneració d’aigua i la dessalinització perquè no sigui necessari un transvasament ni de la conca de l’Ebre ni de la subconca del Segre cap a Barcelona.

Hi ha hagut crítiques de pagesos que deien que el Govern cuida més el turisme que a ells.

La pagesia ha fet un gran esforç i cal donar-li suport. Hem donat ajuts per gelades i per la sequera i estem en disposició de noves inversions de transformació agrícola amb la modernització del Canal d’Urgell. A més, tenim una llei de cadena alimentària estatal que ja vam dir que no assegurava preus justos als productors, i cal aconseguir-los modificant la llei si cal. També hi ha competència deslleial de productes de fora de la UE que entren sense els requisits que es demanen als nostres agricultors i ramaders. Per això ERC s’ha oposat als acords europeus que no inclouen clàusules mirall i faciliten aquesta competència deslleial. PSC i Junts els han donat suport.

També hi ha hagut grans mobilitzacions dels agricultors.

Hem estat el govern que ha donat la cara i jo mateix m’hi vaig reunir. Els diem la veritat, que no podem canviar la situació d’un dia per l’altre però sabem quin és el camí. Li hem dedicat molts esforços, crec que ha estat una gestió bona, però sempre ho podem fer millor i la pròxima legislatura ho farem.

Hi ha consens en què el futur polígon de Torreblanca és clau per a Lleida i Catalunya. Per què costa tant avançar en aquesta tramitació?

La planificació urbanística és molt complexa, especialment d’un projecte com aquest, estratègic per a Lleida i per a l’economia de Catalunya. Ha estat aquest Govern el que ha impulsat el planejament. Hi ha uns informes pendents per part de l’Estat de ferrocarrils i carreteres i una vegada arribin es podrà aprovar definitivament.