La producció hidroelèctrica es recupera després de la sequera amb el preu de la llum a l'alça

La caiguda de la producció d’energia eòlica per la menor circulació de vent en els últims dies ha provocat una tempesta perfecta per a les companyies hidroelèctriques: el preu de l’electricitat s’ha multiplicat per tres en uns dies a l’entrar en el sistema una quantitat d’electricitat més gran generada amb gas (més cara) i amb aigua (cost d’oportunitat), i això ha triplicat el valor dels cabals que emmagatzemen als embassaments.

Segons les dades d’OMIE, l’Operador del Mercat Ibèric d’Electricitat, el preu mitjà d’aquesta energia ha passat dels 13 euros per MWh (megawatt/hora) de març a 25 euros a l’abril (5,70 en les primeres tres setmanes) i a més de 40 en els últims dies, en els quals hi ha hagut pics de gairebé cent.Aquesta progressió coincideix a Lleida amb una fase d’ompliment dels embassaments pel desglaç que està permetent a les companyies hidroelèctriques, especialment a la Noguera Pallaresa i en menor mesura al Segre i la Ribagorçana, optimitzar el rendiment de les seues centrals.A la Noguera Pallaresa, turbinen un cabal de 30 metres cúbics per segon, van explicar fonts d’Endesa. Es tracta del màxim que permeten les centrals d’embassaments com Tremp i Camarasa. No és una novetat: quan es desembassa s’aprofita per turbinar, però feia tres anys que no passava.Ara estan tornant a la normalitat, van afegir aquestes fonts, que van remarcar que “ni el preu de la llum ni el sistema tarifari no l’estableix cap companyia elèctrica”.

En el cas de Lleida i segons les dades de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), l’energia emmagatzemada per conques és de 147,1 GWh (gigawats/hora, milions de quilowatts) al Segre, de 485,9 a la Pallaresa i de 415,8 a la Ribagorçana, un total de 1.048 el valor dels quals ronda els 42 milions d’euros, el triple que els 13,6 de març, set vegades per sobre dels 5,96 de les tres primeres setmanes d’abril i un 60% per sobre dels 25 de la mitjana d’aquell mes.Els preus actuals s’alineen amb els previs a la caiguda de la pandèmia i els pics de la guerra d’Ucraïna.

Agricultors i consistoris exigeixen reparar el mur trencat al Cinca

Agricultors i els ajuntaments de Massalcoreig i la Granja d’Escarp exigeixen que es repari com més aviat millor el mur que l’avinguda del Cinca va trencar a finals de març i que va provocar la inundació de 40 hectàrees de fruiters. Dilluns va tornar a saltar l’alarma ja que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va donar l’avís que s’esperava un cabal d’uns 400 hectòmetres cúbics en la confluència del Segre i Cinca a l’aiguabarreig per l’alliberament de cabals de Camarasa i Talarn, a la Pallaresa, afluent del Segre, i del Grau i Mitjà al Cinca. Finalment, el cabal punta que va passar per la zona va ser de 270 metres cúbics per segon. “Si hagués arribat als 350 l’aigua hauria entrat als camps de fruiters una altra vegada, per la qual cosa exigim a la CHE que repari el mur ja que només a ella li competeix aquesta operació”, va indicar l’alcalde de Massalcoreig, Josep Maria Vallés. “És una àrea protegida que està sota la seua protecció, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) pot fer els informes pertinents però l’obra competeix a la CHE”, va dir.

Urbanisme deixa en suspens nou grans centrals solars a Lleida

Les comissions d’Urbanisme de Lleida i del Pirineu han deixat en suspens aquest mes nou grans centrals solars que sumen més de 480 hectàrees de plaques fotovoltaiques i una potència de 277 megawatts (MW) a les comarques lleidatanes. La major part d’aquests projectes ja s’havien sotmès a l’aprovació d’aquest organisme de la Generalitat sense aconseguir el seu vistiplau.La comissió de Lleida va suspendre el pla urbanístic per a la central solar del Castellar, de 25 MW i 45,5 hectàrees de superfície prevista a Artesa de Segre, Ponts i la Baronia de Rialb. Així mateix, va acordar mantenir la suspensió de les centrals solars dels Rasos (25 MW), als Torms, el Soleràs i Granyena, la Montsona (49,9) a Llardecans i els Emprius (30 MW) a Maials. Per la seua part, la comissió del Pirineu va mantenir en suspens les centrals solars de Costa Gran (28 MW) i les Alzineres (40 MW), les dos a Isona i Conca Dellà, així com la del Juncar (42 MW) i els Mallols (2,1 MW), a Talarn, i la de Neret (35 MW), a Tremp.