LLEIDA
Renfe, condemnada a pagar més de 167.000 € en cinc anys per obstaculitzar vagues a Lleida
Acumula sis sentències des del 2019, l'última és del mes d'abril passat i hi ha un altre litigi en curs
La quantia de les indemnitzacions a treballadors i al sindicat CGT ha anat en augment per “reincidència”
Renfe ha acumulat mitja dotzena de condemnes en els últims cinc anys per vulnerar el dret de vaga a Lleida. Les sentències estableixen que l’operadora estatal va obstaculitzar la participació en jornades de vaga i l’obliguen a indemnitzar tant treballadors com el sindicat CGT amb més de 167.000 euros. La quantia d’aquestes indemnitzacions ha anat en augment des del 2019 per penalitzar la “reincidència” per part de l’empresa, segons les últimes resolucions, i al seu import se sumen altres despeses com les costes judicials. L’última resolució és del mes d’abril passat i hi ha un altre litigi en curs en els tribunals per aquesta raó.
L’última sentència, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el passat 11 d’abril, considera que Renfe va impedir la participació d’un treballador en la vaga convocada el 7 de novembre del 2022. Aquell dia, l’operadora va duplicar un torn de treball que, habitualment, porta a terme una sola persona. El tribunal valora que l’empresa “va forçar la prestació de serveis d’una persona més de les estrictament necessàries” i amb això “va vulnerar el dret a la vaga del treballador i la llibertat sindical de la CGT”, convocant de l’aturada, ja que “va reduir l’impacte de la vaga al reduir el nombre de treballadors que podien secundar-la”. En conseqüència, obliga a pagar a l’empleat 7.501 euros i 30.000 al sindicat. Són algunes de les indemnitzacions més altes que s’han imposat a Renfe per aquesta raó a Lleida.
Per la seua part, fonts de Renfe van afirmar que, davant de la convocatòria de vaga, “es va canviar la configuració de torns i serveis i a alguns treballadors els van tocar serveis mínims”. Va afegir que “hi ha hagut diferències d’interpretació sobre la redistribució del servei i els torns entre el sindicat i l’empresa” i que, en qualsevol cas, “mai va existir ni existirà mai per part de Renfe cap voluntat de perjudicar cap sindicat, ni d’impedir que els treballadors puguin exercir el dret de vaga”.
Tant en aquest cas com en els altres cinc que el van precedir des del 2019, els tribunals van considerar que Renfe havia encarregat tasques als seus treballadors durant jornades de vaga que anaven més enllà dels serveis mínims que havia establert la Generalitat. CGT atribueix aquest mateix procedir a l’empresa durant la vaga convocada el passat 9 de febrer. Ha estat objecte d’una altra demanda als tribunals, encara pendent de resolució.
Davant les successives sentències contra Renfe, només hi ha constància d’una condemna contra Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) per vulnerar el dret de vaga a Lleida en els últims cinc anys. El TSJC va resoldre el 2020 contra l’operadora de la Generalitat per obstaculitzar una vaga el Dia de la Dona Treballadora a la línia de la Pobla el 2018. No hi va haver més denúncies.