Reconeixen a una lesbiana la maternitat del fill que va tenir l'ex per fecundació in vitro

Sentència pionera la que ha dictat el Jutjat de Primera Instància número 9 de Lleida, que reconeix a una dona lesbiana la maternitat del fill que va tenir amb la seua ara exparella després de sotmetre’s aquesta a un tractament de reproducció assistida. La demandant, representada per l’advocada Mireia Pardell, del Despatx Simeó Miquel Advocats, va recórrer als tribunals després de trencar la relació amb la seua parella, gestant del nen, per poder reclamar la filiació amb el menor malgrat que la mare biològica s’hi oposava. Segons la sentència, a què ha tingut accés SEGRE, la gestant va autoritzar la firma del document mèdic per part de la demandant en qualitat de la seua parella i, després del naixement del menor, ambdós van conviure durant dos anys. Així mateix, la dona assenyalava que el nen es dirigia a ella com a “mami” i que aquesta relació era coneguda també per tercers.

La jutge indica que en el tractament que va donar lloc al naixement del menor “ho va ser prèvia intervenció d’ambdós”, fins i tot a fi d’aportar material genètic de la demandant (que no va arribar a fer el tractament per qüestions mèdiques) i que la mare gestant no pot al·legar desconeixement del que suposava firmar el consentiment informat, que avala els drets de l’altra parella sobre filiació. A més, afegeix que van fer diversos intents de reproducció assistida i que va firmar diverses vegades el consentiment.

En la sentència, també es recorda la interlocutòria emesa pel Tribunal Suprem el 2013 en la qual assenyalava que “ha de considerar-se el consentiment com a títol d’atribució de filiació”. Val a recordar que la llei Trans va comportar una reforma del Registre Civil, ja que fins al febrer del 2023 era necessari que les parelles lesbianes estiguessin casades perquè el nascut per reproducció assistida figurés des d’un primer moment com a fill d’ambdós, la qual cosa obligava la resta de parelles que la progenitora no gestant hagués d’adoptar-lo després. Segons va explicar Pardell, després de la sentència que reconeix la filiació extramatrimonial, que no és ferma i pot ser recorreguda davant de l’Audiència de Lleida, el menor hauria de rebre els cognoms d’ambdós mares (ara només té els de la gestant) i establir els termes de custòdia.