Per què augmenten els albiraments de plantígrads al Pirineu

Els albiraments d’ossos a prop de zones poblades i en àrees de pasturatge augmenten en dos èpoques de l’any, de final de març a començaments de juny i en el tram final de la tardor, per causes diferents. En la primera coincideixen la fase de zel d’abril i maig, en la qual els mascles poden recórrer desenes de quilòmetres en un sol dia a la recerca de femelles per copular, amb la necessitat de proteïna posterior a la hibernació, en la qual acampen per les zones mitjanes i baixes de les valls a la recerca de plantes verdes (gramínies com el blat i l’ordi i lleguminoses com l’alfals i els llegums, bàsicament) i de gemmes, fulles i escorces d’arbres, sense descartar la carronya, l’atac a alguna cria d’animals, amb certa freqüència silvestres i rares vegades domèstics, o la recerca de larves en ruscos. 

“L’os és un oportunista tròfic, es menja el que va trobant”, explica Guillermo Palomero, president de la Fundació Oso Pardo i expert en els cicles d’aquest animal. “És el moment de l’any de més mobilitat dels exemplars adults i dels joves, i això significa que hi ha més opcions de trobar-se’n un”, anota. S’han documentat itineraris de mascles adults que en aquesta fase de l’any inclouen l’Alta Ribagorça, els Pallars, Aran i boscos del sud de França.

Aquesta probabilitat també augmenta amb el creixement de la població, que al Pirineu ja arriba als 84 exemplars, 37 dels quals masculins. De juny a agost, la possibilitat de trobar-se un exemplar creix en zones amb fruita, i a la tardor on hi pugui haver poma i fruita seca, ja que busquen greix per hivernar i criar. Els albiraments que s’estan produint a prop de nuclis urbans corresponen a mascles joves i a femelles (més sedentàries) que busquen menjar amb les cries. “No és estrany que hi hagi albiraments a 200 metres d’un poble en zones amb presència de l’os. Al que cal estar atents és que no s’acostumin a buscar aliments als horts i als contenidors. La coexistència pacífica es basa en el fet no s’habituïn a anar allà a buscar menjar”, afegeix Palomero.