Les cures, millor a casa

L'envelliment de la població és el gran repte demogràfic i social que hem d’afrontar com a societat, i l’atenció a la dependència necessita les millors solucions. El paper de l’atenció primària per garantir una bona qualitat de vida a aquestes persones és inqüestionable, si bé de vegades tenen dificultats per acudir a les consultes mèdiques no sempre són viables, especialment en zones rurals. 

Des de fa catorze anys, un equip de professionals del Centre d’Atenció Primària (CAP) d’Artesa de Segre prioritza una atenció que se centra en la persona i a respectar-ne l’autonomia i que té en compte les necessitats pròpies com les del seu entorn. 

Fan visites domiciliàries adaptades als avis que no poden desplaçar-se al centre sanitari. Actualment l’equip d’Artesa de Segre tracta a les cases anualment entre 70 i 80 usuaris de l’Àrea Bàsica de Salut, que té una població assignada de 4.200 persones. 

D’aquestes, el 23% tenen més de 65 anys i el 13%, més de 75 anys. La majoria oscil·len entre els 70 i 90 anys, malgrat que els que superen els 90 anys són els que gaudeixen de millor salut. Artesa de Segre té fins a vint nuclis de població, als quals s’afegeixen també els municipis de Vilanova de Meià, Foradada i Alòs de Balaguer. 

En aquest context, es fan necessaris els serveis d’atenció a domicili, tant per a les persones dependents com per a les famílies. En ocasions, només amb petits canvis en la vida de les persones o ajudar-les amb tasques quotidianes perquè puguin continuar vivint a casa seua eviten la majoria de les visites a urgències i ingressos curts, a banda d’aconseguir més seguretat per als pacients. 

La principal problemàtica amb què es troben aquests professionals sanitaris d’Artesa (dos infermeres, una metge, un auxiliar d’infermeria i el suport setmanal del treballador social) és que l’àrea geogràfica assignada al CAP té una població disseminada i dispersa. “Hi ha persones grans que viuen en pobles, masies, allunyades del centre mèdic, pacients amb patologies oncològiques, demències, malalties degeneratives o polimedicats que no volen deixar el seu domicili. 

Aquest és un factor rellevant en zones rurals. El domicili és l’entorn habitual, vinculat a la intimitat i la qualitat de vida”, apunta la directora de l’Àrea Bàsica d’Artesa de Segre, Pepi Estany. 

“L’alternativa és l’atenció domiciliària (Atdom), el programa dissenyat per als que requereixen de manera puntual o prolongada una assistència mèdica i infermera a la llar, sigui perquè tenen una edat avançada, dificultats de mobilitat, necessitat continuada de cures o que viuen sols”, destaca Estany. 

Tres vegades per setmana (dilluns, dimecres i divendres) dos infermeres fan les visites als pacients, sempre coordinades amb el metge i treballadora social per comentar els canvis o la necessitat de visita mèdica. Es porten a terme una trentena de visites anuals per a cada pacient, “entre les quals s’inclouen visites per a cures, tractaments, seguiment de les malalties i suport a la família”. 

“Les urgències van caure en picat des de la implantació del programa domiciliari. No necessiten trucar d’urgència perquè saben que els visitarem al llarg de la setmana.” Ara, segons l’estat del pacient, el metge pot avisar que requereix una visita diària o atenció més personalitzada i així se salva el pas d’anar a urgències, quedant-se a casa amb el seu dia a dia. 

S’espera que el grup de població que més augmenti a Catalunya fins al 2030 és el de les persones majors de 65 anys, el nombre de les quals es preveu que sigui un 20% superior a l’actual, amb un creixement més significatiu en els homes que en les dones. 

Per donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu de persones, que presenten en molts casos múltiples patologies cròniques, situacions de discapacitat i dependència, el rol de la medicina a domicili és clau, ja que pot ajudar a promoure’n l’autonomia.