Capítol 2: La muntanya de Tor té ara 28 propietaris inscrits, quatre dels quals morts

La propietat de la muntanya de Tor es va disputar als tribunals durant gairebé un quart de segle des de la primera demanda el 1981 fins a l’última sentència el 2005. L’última resolució va establir que les 2.600 hectàrees eren propietat de les tretze famílies que, a finals del segle XIX, van constituir la Societat de Copropietaris. 

Tanmateix, el final del litigi no va portar per si sol la pau. Van caldre nou anys i l’arribada de nous hereus perquè els amos de la muntanya tornessin a reunir-se. El 2014 va començar el treball per restablir la col·laboració trencada per 24 anys de conflictes que es es van saldar amb tres víctimes mortals.

La Societat de Copropietaris de Tor ja no existeix, i els actuals propietaris han deixat de regir-se pels antics estatuts. Van ser redactats el 1897 amb la intenció d’evitar que la muntanya acabés sent comunal i mantenir la propietat en mans dels veïns del poble.

La condició de copropietari exigia complir tres condicions: ser “propietari, cap de família i veí amb casa oberta a Tor”. Incomplir-les significava perdre la participació en la muntanya, que passaria a repartir-se entre els altres copropietaris a parts iguals. Prop d’un segle després, aquests requisits es van convertir en font de conflictes i enemistats.

El 1981, quatre veïns de Tor van reclamar al jutjat de Tremp retirar a la resta la condició de copropietaris, al·legant que incomplien l’exigència de residir al poble tot l’any. La sentència va tardar ni més ni menys que 14 anys a arribar: canvis de jutges i advocats van allargar el procés fins al 1995. Aquesta resolució va declarar únic amo Josep Montané Baró, conegut com Sansa. El van trobar mort a casa seua mesos després i es va convertir en la tercera víctima del conflicte sobre Tor. Quinze anys abans, el 3 de juliol de 1980, dos empleats del copropietari Jordi Riba Segalàs, conegut com El Palanca, havien mort tirotejats per dos empleats de Rubén Castanyer, empresari andorrà que va pactar amb Sansa i altres copropietaris construir pistes d’esquí a la muntanya.

Després de la sentència que va declarar Montané únic propietari van arribar quatre més. Entre aquestes, en destaquen dos de l’audiència de Lleida: una va equiparar la muntanya amb una propietat comunal el 1997 i una altra la va dividir a parts iguals entre les tretze famílies del poble el 2004. Aquesta àmplia varietat d’interpretacions va ser a causa en part pels estatuts de la Societat de Copropietaris, pensats només per mantenir l’statu quo del segle XIX, mai no es van ajustar a cap figura jurídica existent. 

Així ho afirma un estudi de l’advocat Pere Gibert, que analitza la propietat de Tor des del punt de vista del Dret Civil. “És un híbrid entre costums i institucions del dret privat difícil de classificar”, afirma. Prova d’això, afegeix, és que “ha passat per l’anàlisi d’almenys deu jutges i les seues decisions han estat molt dispars”.

Una dècada després de l’última sentència, el Butlletí Oficial de la Província va començar a convocar els amos de la muntanya a reunions de la nova Comunitat de Copropietaris de la Muntanya Particular de Tor, constituïda llavors com una comunitat de béns. Després de crear una nova societat, han tornat a obtenir ingressos per llogar pastures i per aprofitaments cinegètics, ja que Tor forma part de la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars. En canvi, no han tornat les tales ni la venda de fusta.

No és l’únic que ha canviat. Si durant dècades la muntanya ha format part de rutes de contrabandistes, ara el principal trànsit el conformen els nombrosos turistes que hi acudeixen atrets tant tant per la bellesa del lloc com per la seua tràgica història. Un nou llibre i una sèrie de televisió del periodista Carles Porta han donat a Tor una nova popularitat que els seus propietaris haurien preferit estalviar-se: el turisme és un negoci que amb prou feines han explorat fins ara i, per a la majoria d’ells, una alta afluència de visitants només significa deteriorament de la pista que condueix al poble, danys per reparar i escombraries per recollir, sense beneficis a canvi per al conjunt dels amos de la muntanya.

Tor compta ara amb 28 amos, quatre dels quals morts

Tor té ara 28 amos inscrits en el registre de la propietat de Sort. Vint-i-quatre són descendents de les tretze famílies que van constituir la societat de copropietaris a finals del segle XIX. Els quatre que resten són alguns dels membres fundadors, persones mortes dècades enrere i la inscripció de propietat del qual data del 1897. Existeixen hereus, segons expliquen altres propietaris de la muntanya, però fins a la data no han inscrit els terrenys al seu nom i, en conseqüència, no participen en la presa de decisions sobre aquesta vasta extensió de 2.600 hectàrees limítrofa amb Andorrra.

El poble té catorze habitants empadronats, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), però cap d’ells hi resideix tot l’any. “Tampoc ho feia cap dels que van litigar per la muntanya, ni tan sols Sansa”, recalquen membres de l’actual societat de propietaris, lliure ja dels vells estatuts del segle XIX que supeditava la condició de copropietari a tenir “casa oberta a Tor” tot l’any.

En l’actual societat de copropietaris, el vot de cada membre es pondera en funció de la porció de la finca que posseeix. Només uns quants tenen una tretzena part de la muntanya, mentre que la resta són amos de fraccions més petites, com a conseqüència d’herències que han dividit les participacions de les tretze famílies inicials.

La majoria dels propietaris actuals ho són des de dates recents, quan ja havien acabat els plets per la titularitat de la muntanya als tribunals. Són 15, davant nou que van heretar la seua part de Tor quan la batalla judicial ja estava en marxa.“Vam decidir que no podíem viure en el passat”, va explicar una membre de la societat, que va apuntar que, des d’aleshores, “portem anys treballant per salvaguardar el llegat dels nostres avantpassats de forma constructiva i en pau”, va dir. Va recalcar que “Tor és una oportunitat per al Pallars”, més enllà de la tràgica història succeïda fa tres dècades. “Demanem un respecte que serà difícil aconseguir si sempre es parla de Tor en el mateix sentit.”

Pere Gibert, advocat: «Els copropietaris van plasmar els seus costums en paper»

Pere Gibert és un jove advocat barceloní que, l’any 2021, va dedicar el seu treball de final de grau a analitzar la societat de copropietaris de Tor des del punt de vista del Dret Civil. Coneixia la muntanya i havia llegit el primer llibre que Carles Porta li havia dedicat, Tor, 13 cases i tres morts, però sobretot li va atreure la idea d’estudiar una propietat rural que considera “pràcticament única” a Catalunya des del punt de vista jurídic.

L’estudi, titulat Tor, una propietat convulsa, va constatar que la societat creada el 1897 era “un híbrid entre costums i institucions del dret privat” que no encaixava amb cap dels models establerts. “És difícil classificar-la, i prova d’això és que, després de passar per l’anàlisi d’almenys deu jutges, les decisions que han pres han estat molt dispars”, afirma Gibert.“Els veïns de Tor temen que, si no inscriuen la muntanya al seu nom, aquesta pot acabar sent comunal”, explica Gibert, que creu que els estatuts de la societat de copropietaris reflecteixen “tant la voluntat dels habitants de Tor de conservar el que tenen com de mantenir-lo en mans de les mateixes famílies”. “Van intentar plasmar en paper la gestió basada en els costums del lloc”, afegeix. 

En aquest sentit, apunta que la societat permetia la venda de terrenys, però a la pràctica, “només era possible fer-ho entre gent del poble”.

Això ha canviat, valora Gibert, amb la sentència que des del 2004 va atribuir la propietat a les tretze famílies de Tor en règim d’usucapió. Considera que això l’equipara a una comunitat de béns convencional. Tanmateix, en el seu estudi advertia que, l’any 2021, els antics estatuts de l’any 1897 continuaven figurant en el registre de la propietat de Sort com a càrregues sobre la finca. Tres anys després, els antics estatuts que van motivar anys de conflictes segueixen encara allà.

Altres capítols de la sèrie