SEGRE

LLEIDA

El Grup Griñó s'alia amb Tracjusa de Juneda i inverteixen 15 milions en la planta de biogàs

En el projecte Nova Tracjusa per obtenir gas de residus i dejeccions en aquesta planta de les Garrigues

Actualment tracten unes 100.000 tones de purins i preveuen incorporar-ne 50.000 més de residus

Una cisterna descarrega purí a les instal·lacions de Tracjusa.

Una cisterna descarrega purí a les instal·lacions de Tracjusa. - SEGRE

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El grup lleidatà Griñó s’ha aliat amb la cooperativa GAP (Gestió Agroramadera de Ponent), que engloba més de 150 ramaders de les Garrigues, per ampliar la planta de biogàs de Tracjusa a Juneda i impulsar un nou projecte d’economia circular. El projecte Nova Tracjusa es desenvolupa en diferents línies. Així, planteja optimitzar l’actual planta de biogàs, que ara tracta 100.000 tones de purins, amb la incorporació d’unes altres 50.000 tones de material orgànic. El gas produït serà depurat pel procés upgrading per obtenir el biometà que serà injectat a la xarxa, participant en la producció d’energia alternativa per substituir el combustible fòssil. D’altra banda, s’implementarà un sistema de gasificació tèrmica a partir de la valorització del CSR (combustible sòlid recuperat procedent de residus), produint un gas que s’utilitzarà per produir vapor destinat a l’assecatge tèrmic de les dejeccions ramaderes. Està previst tractar fins a 45.000 tones de residus. Els dos processos possibiliten l’obtenció d’un biofertilitzant de qualitat transformat en un granulat comercialitzable. Ambdós firmes invertiran 15 milions d’euros (el 50% cada una) i es preveu que l’ampliació s’allargui un any i mig, tal com van explicar membres de GAP. Per a la cooperativa, implementar la gasificació de residus és necessari per mantenir el tractament de les dejeccions, ja que es preveu que a partir de l’any 2025 pararan el sistema actual, i serà el moment en què la planta de Tracjusa perdrà les primes de l’Estat que han fet viable la seua activitat.

Els projectes de generació de gas a partir de purí, fems i vísceres de bestiar porcí i boví que estan en marxa a Lleida i la Franja de Ponent, on es concentra un terç del total estatal d’ambdós cabanyes, ronden la trentena, encara que únicament hi ha cinc plantes en funcionament: a Almacelles, Almenar, Gimenells, Vallfogona i Vila-sana. A la vintena de projectes anunciats o en fase de tramitació a començaments d’any se’ls han sumat en els últims mesos altres d’ubicats a Alfarràs, Alcarràs i Almacelles, al Segrià, i a Albelda, Altorricó, Tamarit i Vensilló, a la Llitera.L’abundància de residus susceptibles de ser tractats com a matèria primera ha animat la presentació de projectes, malgrat que cal veure quants d’aquests passen del paper a l’operativitat.

Ence processarà 100.000 tones de vísceres a Sant Esteve de Llitera

La planta de biogàs que promou a Sant Esteve de Llitera la filial energètica del grup paperer Ence preveu processar a l’any 100.000 tones de Sandach (vísceres, ossos i triperia) de bestiar porcí i boví procedents d’escorxadors i de granges i unes altres 18.493 de material estructurant o restes de poda. El projecte, que es troba en període d’informació pública a l’Inaga (Institut Aragonès de Gestió Ambiental), preveu generar amb aquesta matèria primera “fins a 15.430 t/any de compost peletitzat i 14.670.810 m3/any de biogàs, el qual serà sotmès a un tractament específic d’upgrading obtenint-se fins a 6.834.516 m3/any de biometà que serà injectat a la xarxa de gas natural”. Aquest projecte es localitza en tres quilòmetres del nucli urbà de Sant Esteve i a 4,5 de l’Almúnia de Sant Joan, i més allunyat de Bièfar i de Montsó. El pressupost de la planta ascendeix a vint milions d’euros.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking