Dos municipis de Lleida, els que tenen més oferta hotelera per habitant d'Espanya
Segons dades del Consell General d'Economistes
El Consejo General de Economistas ha presentat avui les noves funcionalitats de les Fitxes socioeconòmiques, eina que és una recopilació actualitzada de les principals dades econòmiques i socials de tots els municipis, províncies i comunitats autònomes del nostre país, obtinguts de prop de 20 fonts oficials (vuit ministeris, Agència Tributària, AIReF, INE, DGT, SEPE…).
L'aplicació permet fer una selecció d'entre 10.000 dades, que estan estructurades en diferents apartats (territori, demografia, estructura productiva, mercat de treball, usos i fiscalitat del sòl, habitatges i locals, pressupostos, equipament social, medi ambient, etc.), incloent des de dades sobre recaptació i despesa per habitant o el nombre de persones dependents fins a informació sobre el nombre de magatzems, de benzineres o d'allotjaments turístics que hi ha en un municipi. Això facilita l'anàlisi territorialitzada de la realitat socioeconòmica del país.
Durant la presentació s'ha realitzat una demo visual explicativa sobre la cerca de dades, la generació dels fitxers Excel, gràfics i taules, i s'han facilitat i analitzat una sèrie de quadres comparatius extrets amb aquesta eina, que han permès desmuntar algunes idees preconcebudes sobre la realitat socioeconòmica dels municipis espanyols, determinant entre altres qüestions, quines són, avui dia, les localitats del nostre país amb més oficines bancàries; amb més oferta d'hostaleria; amb més i menys valor cadastral residencial; amb més ingressos, despeses pressupostàries i inversions per habitants; amb més renda neta mitjana per persona i per llar; amb més nombre de vehicles, i amb el percentatge de població estrangera més elevat.
Lleida, present en diversos àmbits
La demarcació de Lleida apareix en diversos sectors d'aquests llistats.
Pel que fa als municipis de més de mil habitants amb més oferta hotelera (per cada mil habitants), La Vall de Boí i Naut d'Aran ocupen la primera i la tercera posició de tot Espanya (amb un 40, 29 ‰ el primer i un 37,50 ‰ el segon). A més, aquestes dues poblacions també ocupen els primers llocs quant a nombre de cafeteries, bars i restaurants per mil habitants (Naut Aran, la primera posició –amb un 44,27 ‰– i La Vall de Boí, la sisena –amb un 32,97 ‰–)
Un municipi de la Segarra també apareix al llistat dels municipis amb major nombre d'afiliats a la Seguretat Social per cada 1.000 habitants. Es tracta de Granyanella, amb un percentatge de 2.865 per mil.
Naut Aran torna a aparèixer al llistat com a vuitena població d'Espanya amb major nombre d'empreses per cada mil habitants, concretament 149,48 empreses per cada 1.000 ciutadans. I una altra població de la Val d'Aran, en aquest cas Bossòst, és setena població amb més comerços per 1.000 habitants, amb 43,94.
Finalment, Prats i Sansor, a la Cerdanya lleidatana és la població d'Espanya amb major valor cadastral residencial per habitant, amb una mitjana de 236.854,61 euros. I Naut Aran, de nou, és la tercera població d'Espanya si filtrem la llista als municipis de més de 1.000 habitants. En aquest cas, el valor mitjà cadastral per habitant és de 156.031,66 euros.
