La diputació d'Osca bloqueja quatre projectes a Lleida: de carreteres a la gestió del congost de Mont-rebei

La diputació d’Osca porta tot el mandat, iniciat després de les eleccions municipals de les quals dimarts es va complir un any, bloquejant quatre programes que afecten els municipis de la zona limítrofa entre aquesta província i la de Lleida. 

Es tracta d’activar la comissió que coordina la gestió del congost de Mont-rebei, de continuar treballant en l’estratègia de la ramaderia extensiva i el pastoralisme a les zones de muntanya, de mantenir l’actuació coordinada sobre el desenvolupament de l’A-14 i l’N-230 i de reprendre el treball entorn de la Cèl·lula d’Innovació Rural Pirineu-Aran.

Fins a en sis ocasions al llarg dels últims dotze mesos els responsables de la corporació oscenca han optat per desatendre les trucades en les quals els de la lleidatana proposaven reunir-se per reprendre la gestió d’aquests assumptes, en els quals feia anys que les dos institucions col·laboraven amb independència dels grups polítics que han anat passant per les seues respectives presidències: ERC i Junts per la part catalana i PSOE fins al juny de l’any passat per l’aragonesa en l’última dècada. “Tot es fa de manera conjunta, totes les decisions es prenen de manera conjunta. I no es pot fer res si no es treballa abans de manera conjunta”, anoten fonts de la diputació de Lleida.

Però el nou equip de govern de la corporació oscenca, que presideix Isaac Claver, no ha estat per la feina de reprendre aquests temes malgrat l’evident coneixement de les relacions econòmiques, socials i culturals entre les dos vores de la Ribagorçana que té qualsevol diputació d’Osca. En aquest cas, la presideix qui també és alcalde de Montsó i que té en el seu nucli dur María José Vicente, alcaldessa de Saidí. 

La llebre va saltar en l’últim ple de la diputació de Lleida, quan Marc Solanes, de Junts, va retreure al president, Joan Talarn, que no hagués “trobat el moment” de contactar amb Osca per moure “un tema prioritari, dels principals de promoció del territori”. “És evident que tenim un problema: la diputació d’Osca no contesta. És així de senzill”, va respondre Talarn.

El risc d’erosió del president força la part oscenca a moure fitxa

Si alguna cosa cuida el president de la diputació d’Osca és la seua imatge, i això el va portar ahir dimecres, després de diverses consultes de SEGRE en els últims dies sobre les repetides negatives (mitja dotzena en menys d’un any) a asseure’s amb els representants de la corporació lleidatana, a reaccionar proposant celebrar una reunió a la capital altaragonesa el 28 de juny a les dotze del migdia. 

La resposta va causar sorpresa en l’interlocutor davant les repetides negatives que havia anat rebent, per motius d’agenda, des del gabinet d’un polític amb un grau d’exposició pública tan intens com el que mostren les seues xarxes socials. La cimera interprovincial “s’havia anat retardant” per la dificultat per trobar-la buida, van argumentar fonts oficials de la corporació oscenca. 

Hi ha altres eixos que expliquen aquest abandó, com l’escassa presència de municipis governats pel PP a les zones afectades per la majoria d’aquests projectes davant la preponderància dels d’ERC i Junts a Lleida i a la freqüència dels del PSOE a l’oscenca. 

Aquestes dades, que podrien no tenir rellevància en un altre context, sí que semblen tenir-la, apunten diferents fonts, quan l’agenda que resulta difícil de quadrar és la d’Isaac Claver, que en els últims mesos ha mostrat certa volença per l’argumentari madrileny per polemitzar amb independència de l’impacte que això pogués tenir en les relacions econòmiques, socials i culturals existents entre Lleida i Osca. Tanmateix, l’evident risc d’erosió reputacional a què l’exposa el bloqueig de les actuacions frontereres l’ha portat a moure peça.