Tor: la divisió continua i les cases alineades amb el Palanca planten la reunió convocada pels de Sansa

La fractura entre les cases de Tor comença a compartir trets d’inamovilitat amb la muntanya que dona seient i fama al poble. Els hereus de les quatre cases històricament alineades amb el Palanca, Jordi Riba Segalàs, van plantar la reunió convocada ahir per la nova Comunitat de Propietaris de la Muntanya Particular de Tor, liderada pels que en el seu dia van secundar Sansa, Josep Montané Baró, per tractar diversos temes.

Aquests, per la seua part i segons van informar fonts d’aquest grup, van optar per celebrar-la, però en un lloc diferent de l’inicialment assenyalat en la convocatòria (l’Hotel Riberies de Llavorsí) per eludir l’atenció mediàtica. La reunió va durar més de quatre hores.

I mentrestant, i al marge d’aquests dos grups, continuen sense ser localitzats els hereus de quatre de les tretze cases que el 1896 van fundar la societat de copropietaris, la propietat i successions dels quals estan pendents de registre. En total, hi ha 24 hereus localitzats.

A la reunió van assistir un número majoritari d’aquests hereus com per donar validesa als acords als quals es va arribar malgrat el canvi del lloc de celebració. L’ordre del dia de la reunió incloïa la presa de decisions sobre assumptes com “la problemàtica de la sèrie de 3Cat (TV3)” sobre el poble produïda per Carles Porta i també sobre la “problemàtica Josep Cases”, un edil d’Alins a qui alguns veïns atribueixen l’abandó d’automòbils al terme de Tor. A Tor, al costat de les cases de la part alta del poble, hi ha mitja dotzena de cotxes abandonats, als quals se’n suma un altre d’estacionat a la cuneta al començament de la pista.

En la sessió també s’havien de tractar assumptes sobre pastures, cases i finques, encara que els participants van declinar avançar el contingut dels acords.

Mentrestant, si alguna cosa continua escassejant a Tor és la unanimitat. També entorn de la gestió de la muntanya i a la creació i el funcionament de la nova societat, una successió de la creada el 1896 per evitar l’expropiació de la muntanya i el control de la qual porta gairebé mig segle (des del 1976) com a eix de les disputes al poble.

De fet, des del grup del Palanca van apuntar la intenció de sotmetre la seua legalitat a l’escrutini dels tribunals. A la mateixa hora per a la qual estava assenyalat l’inici de la reunió a Llavorsí, Pablo Moreno, l’hereu del Palanca, travessava Tor pasturant un ramat de 35 cavalls que, amb la marca CP (Casa Palanca) a la gropa, dirigia cap a les zones de pastures del port de Cabús.

El pas del bestiar pel poble, on es trobaven alguns hereus de les cases alineades en el seu dia amb el ramader, amb qui s’anaven saludant, resultava, més que una metàfora, una imatge on gairebé 130 anys després de la constitució de la societat de copropietaris originària, segueixen obertes vuit cases de la primavera a començaments de la tardor. “El Palanca era l’únic que criava bestiar al poble, i seguim igual”, va explicar Moreno.

Els únics aprofitaments de la muntanya

Diversos veïns van coincidir a anotar que la presència d’aquest bestiar i les escasses tales i saques de llenya que porta a terme alguna de les cases quan ho necessita són els únics aprofitaments que es donen a la muntanya de Tor, en la qual el tràfec de contrabandistes s’ha donat per desaparegut davant de l’escàs marge que deixa ara el negoci. “Passar tabac ara amb un totterreny des d’Andorra per a l’únic que serveix és per gastar gasoil”, ironitza una altra veïna de Tor, que assenyala que a la minva del diferencial se suma la presència policial