La Sareb allotja amb lloguer social 230 famílies als seus edificis a Lleida

El gir social de la Sareb comença a tenir efectes pràctics a Lleida, on el banc dolent ha formalitzat, o està a punt de fer-ho, acords de lloguer social amb 230 famílies en situació de vulnerabilitat econòmica i que, com ocorre amb els inquilins de Claravalls, 9, de Tàrrega i de Carretera Vella, 82, de Golmés, havien caigut en uns llimbs jurídics: l’execució de les hipoteques dels anteriors propietaris els havia deixat sense propietari i els jutges estan declarant que els seus contractes no tenen validesa, la qual cosa impedeix prorrogar-los.

Segons van explicar fonts de la companyia, la Sareb formalitza aquests lloguers socials amb famílies en situació de vulnerabilitat i/o en les qual hi hagi dones maltractades o menors, que poden seguir als habitatges fins a set anys, sempre que entrin en el Programa d’Acompanyament i Inserció Laboral, amb cursos de formació i l’accés a borses de treball. La quantia dels lloguers, en aquest sentit, es revisa així que varia la situació econòmica de les famílies.

Paral·lelament, la Sareb ha cedit a la demarcació de Lleida 55 habitatges mitjançant convenis a administracions, bàsicament ajuntaments, que gestionen els arrendaments i paguen al banc dolent un cànon que inclou l’IBI i les despeses de comunitat.

I, alhora, està ultimant els tràmits per cedir un edifici de vuit habitatges a la Paeria de Lleida mentre el departament de Relacions Institucionals manté obertes les converses amb els ajuntaments de Castellnou de Seana, Vilagrassa, Tremp, les Borges Blanques, Vila-sana, Canejan, Aitona i la Granadella per traspassar-los solars que volen dedicar a usos socials.Finalment, fonts de Sareb van xifrar en 180 el parc d’habitatges disponibles a Lleida. “Estan a disposició de les administracions, que poden optar sempre a la compra preferent”, van assenyalar.La Sareb va deixar de donar prioritat a les vendes de paquets d’habitatges a fons d’inversió el 2022, després de la presa de control pel FROB, causada per l’anotació del seu deute com a pública, i la incorporació de la “utilitat social” als seus objectius, la qual cosa va obrir la porta a tractar amb inquilins i particulars.

A partir de llavors, quan l’execució d’hipoteques genera llimbs com els de Tàrrega i Golmés, l’operativa comença per la valoració de la vulnerabilitat i la proposta de lloguers socials si n’hi ha. La segona opció és oferir la compra preferent a l’inquilí, i la tercera, si aquesta falla, seria l’oferta a una administració, que passaria a actuar com a propietària.